El pròxim 5 d’octubre d’11 a 13 h tindrà lloc la inauguració del I Congrés d’educació Pública de Catalunya al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Però no, aquest no és un congrés organitzat des de dalt, no són unes jornades pensades per a tornar a sentir tot el que es podria estar fent i no es fa.
Què converteix aquest congrés en quelcom únic i imprescindible?
El principal tret diferencial és que és una iniciativa impulsada des de la base, des de l’interior dels centres, per persones compromeses que han apostat per donar forma a una iniciativa col·lectiva i per activar punts de trobada, intercanvi i diàleg que, més enllà de plantejar reptes, afavoreixin l’acció i siguin motor de canvi. Des de Rosa Sensat hi donem suport i formem part del grup impulsor.
Així, més de 200 centres educatius treballen ja amb el convenciment que han de ser les seves comunitats les qui prenguin la paraula i trenquin amb l’immobilisme que sovint acompanya els entorns educatius, i són elles qui han plantejat els reptes i temes que consideren prioritaris en aquest primer pas cap a una transformació real, horitzontal i col·lectiva.
Entre l’octubre i l’abril del 2020 tindran lloc les jornades i els debats territorials, i al maig la Jornada Final.
Quins temes es tractaran?
- Octubre: Currículum, organització, avaluació
- Novembre: Innovació, transformació, emancipació, xarxes
- Desembre/gener: Formació inicial, formació permanent
- Febrer: Inclusió i equitat
- Març: Model d’Educació Pública
Qui en forma part? Fes clic per accedir al llistat de centres adscrits.
Tothomque hi participi trobarà un espai per fer sentir la seva veu, per mostrar dubtes i per visibilitzar projectes i respostes, perquè la part més important és la participació i la feina col·lectiva de tothom qui entén que la transformació educativa només podrà esdevenir amb la feina i la voluntat dels qui dia rere dia defensem l’educació amb el nostre exemple i compromís.
Us animem a participar-hi, a explicar-ho, a fer-ne ressò, a ajudar-nos a créixer i a crear allò que nosaltres considerem necessari, perquè com bé va dir Joan Domènech, “el que s’hi digui i el que es conclogui, serà el que nosaltres vulguem.”
