Com viu l’infant la seva jornada a l’escola infantil? Quins elements intervenen en el seu grau de benestar, les seves ganes i disponibilitat d’explorar l’entorn, crear vincles i aprendre? Quins són els espais físics i les persones que considera importants? La recerca exploratòria que presentem breument aquí ha intentat aportar elements de resposta a aquestes qüestions importants des del punt de vista del bebè i l’infant.
Des de ben petit, l’infant vol explorar, comprendre, trobar sentit. Des d’aquesta òptica, l’infant és capaç de donar-nos el seu «punt de vista» sobre el món que l’envolta i sobre els entorns educatius en particular.
Partint d’una síntesi de les principals característiques i dimensions de la qualitat dels diferents serveis educatius, el nostre equip ha desenvolupat una metodologia innovadora de recollida de dades inspirada en «l’enfocament de mosaic» proposat per Clark (2001). L’enfocament metodològic triat considera
l’infant com un ésser competent, protagonista de la seva pròpia vida i amb «múltiples llenguatges» (verbal, corporal i afectiu). És «participatiu» i «reflexiu» en la mesura que atorga un lloc actiu als infants convidant-los a reflexionar sobre el sentit de les seves activitats i experiències a l’escola infantil.
En el cas dels bebès, l’eina principal és l’observació de diferents moments clau de la jornada al centre, com poden ser l’acollida, els àpats, el joc lliure i estructurat… Pel que fa als infants de parvulari, hem utilitzat diferents eines de recerca com l’entrevista semidirigida individual i de grup, el passeig sensorial, l’ús de fotografies i el dibuix. La combinació d’aquestes eines diverses ens ha proporcionat un «mosaic» que dóna testimoni de l’experiència viscuda per l’infant al seu medi d’acollida. Una anàlisi detallada i sistemàtica ens ha permès extreure els criteris de qualitat expressats pels infants
Els infants que ens hem trobat
Durant uns quants mesos han participat en aquesta recerca exploratòria infants de dues escoles bressol (de 18 a 36 mesos) i de dos parvularis (de 2 anys i mig a 6 anys). D’aquests centres n’hi ha de grans i de petits, d’urbans i de rurals, situats a la Valònia i a Brussel·les. Acullen un públic heterogeni d’infants pel que fa al terreny cultural i social. En cada un dels grups observats, de 3 a 5 infants han estat objectes d’estudi.
Dimensions de la qualitat segons el punt de vista dels infants
Els infants que ens hem trobat han posat l’accent en diverses dimensions importants per a la qualitat de l’educació. Més avall reprenem exemples de dimensions que s’apliquen alhora als infants d’escola bressol i de parvulari. Per a més informació sobre les diverses dimensions de la qualitat, com ara el paper de l’adult referent i dels iguals o la importància del respecte de la intimitat i de les emocions, vegeu l’informe de la recerca al web de l’OEJAJ.
Els entorns que agraden als infants: que responguin a les seves necessitats
Els infants, també els més grans, manifesten les seves ganes i necessitat d’una organització espacial que prioritzi espais lúdics, organitzats per racons. També és important per a ells disposar d’espais on desfogar-se que tinguin la funció de llocs de descompressió reals, que no estiguin plens de prohibicions contradictòries del tipus: «no es pot córrer, cridar o saltar a la sala de psicomotricitat o al pati». Paral·lelament a aquesta necessitat d’un entorn estimulant i variat, els infants manifesten la necessitat de disposar de moments i d’espais tranquils, allunyats del soroll i l’agitació. «No m’agrada el pati dels de primària… hi ha massa soroll, no m’agrada… i si hi ha massa soroll o no tinc ganes de jugar, em poso darrere d’aquesta porta [al passadís]» (Rémi, 5 anys i 10 mesos).
Observem una altra vacil·lació de les necessitats dels infants entre, d’una banda, tenir la possibilitat d’aïllar-se en certs moments de la jornada i sostraure’s a la mirada de l’adult (per exemple, tenir un amagatall secret per retirar-se en cas de tristesa) i, d’altra banda, tenir la certesa que l’adult és present en cas de necessitat (per exemple, en cas de conflicte entre infants).
El plaer d’actuar i la necessitat de comprendre: «Faig, comprenc, per tant, sóc»
Des de ben petits, els infants aprecien tenir tasques i responsabilitats adaptades a les seves competències (per exemple, col·locar els plats de sopa, servir-se). Els estimula el sentiment de competència i reforça el seu compromís amb la vida de l’escola. Hem observat també que la presència d’un nombre limitat de normes, fundades sobre valors clars i estables en el temps, té una influència positiva en el sentiment de comprensió i de seguretat de l’infant. Al revés, la falta d’explicitació i d’estabilitat de les normes comporta una il·legibilitat i una manca de comprensió per part de l’infant. Arnaud, 3 anys i 9 mesos, ens diu: «Abans podíem anar als lavabos, però ara ja no. No sé per què. Ho diu la mestra».
El temps viscut per l’infant és important!
Els infants expressen la importància d’adaptar la divisió del temps a les seves necessitats i a la diversitat dels seus ritmes. Alguns infants prefereixen més activitats diferents de curta durada i d’altres menys activitats de més llarga durada. En general, els infants viuen la manca de temps per acabar el que estan fent amb un sentiment de fracàs o d’inacabat, i desitgen poder reprendre l’activitat per acabar-la. Rose (5 anys i 11 mesos) explica: «Estem tristos i enfadats quan no tenim temps per acabar».
La repetició es viu positivament, els infants manifesten el desig de poder fer una mateixa
activitat dues o més vegades seguides (per exemple, dibuixar, fer un trencaclosques). També valoren l’alternança i l’equilibri entre moments dinàmics de moviment corporal (per exemple, psicomotricitat, jocs o esbarjo) i moments més estructurats d’esforç creatiu i/o cognitiu
(per exemple, les activitats de bricolatge que comporten concentració i calma). Quan no poden omplir els moments de transició entre activitats, s’avorreixen. A l’escola bressol, la proposta d’una activitat estimulant i interessant al final de la jornada permet evitar que l’infant estigui tens i paralitzat mentre espera l’arribada del pare o la mare.
En suma, les característiques de la qualitat dels serveis educatius que posen en relleu els infants de la nostra recerca s’assemblen a les que ja descriu la literatura. L’estudi sobre el terreny ens permet assenyalar matisos (per exemple, la importància per a l’infant de moure’s en un entorn que sigui alhora estimulant i tranquil), que representen tocs d’atenció valuosos per als adults que desitgen millorar la qualitat de l’acollida i de l’educació que oferim als infants.
Autores: Lotta De Coster i Emanuela Garau
Infància a Europa 29. Març del 2016
