L’homeopatia, una controvèrsia sociocientífica
Les controvèrsies sociocientífiques (CSC) són dilemes o controvèrsies socialment rellevants amb vincles conceptuals amb la ciència i en les quals estan implicades qüestions socials, ètiques, polítiques i ambientals (Jiménez-Aleixandre, 2010). Les controvèrsies sociocientífiques (CSC) són un recurs amb molt de potencial per afavorir l’aprenentatge de les ciències, ja que són contextos d’aprenentatge situat, exigeixen un grau de raonament moral o d’avaluació ètica i requereixen el posicionament de l’alumnat davant de la qüestió tractada (Farró et al., 2015). Les CSC ens permeten discutir aspectes de naturalesa de la ciència, promovent que l’alumnat es construeixi una visió més real i vàlida de què és la ciència i els valors i objectius socioeconòmics i polítics que hi poden haver darrere de les investigacions (Farró et al., 2015). Per totes aquestes raons considerem que és un bon context per treballar-lo a la classe de ciències.
Les controvèrsies sociocientífiques (CSC) s’usen poc a les aules de secundària, principalment per dificultats del professorat en les estratègies d’aula i l’avaluació d’aquestes activitats (Domènech et al., 2015). L’alumnat té dificultats per avaluar les qüestions sociocientífiques, ja que tendeixen a emfatitzar alguns dels aspectes, com per exemple les experiències personals prèvies, sense tenir en compte altres consideracions. Caldrà ajudar l’alumnat a adquirir una mirada crítica i una presa de decisions fonamentades científicament.
Com treballar controvèrsies sociocientífiques a classe de ciències?
Hi ha diversos recursos d’utilitat per treballar les controvèrsies. Un cop definida la controvèrsia, cal articular els coneixements científics al seu voltant per elaborar l’activitat didàctica o el projecte a treballar. És molt important que l’alumnat detecti que no hi ha unanimitat i que, per tant, necessiten eines per desenvolupar l’esperit crític. Es poden fer com a activitats de curta durada (Farró et al., 2015), o com a projectes de més duració.
En aquest article es mostren els resultats d’aplicar un projecte de 18-20 hores de durada dirigit a fomentar una mirada crítica a una controvèrsia sociocientífica tan arrelada a la nostra societat com és l’homeopatia. El projecte ha estat dissenyat per l’Equip Scientia Omnibus de l’ICE UAB. (https://goo.gl/skCRnL). També el podeu trobar a l’ARC (Aplicació de Recursos del Currículum).
El projecte consta de diferents activitats centrades en l’homeopatia, que conviden a reflexionar de manera activa i participativa sobre la proliferació de medicaments homeopàtics. S’han prioritzat una varietat d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge, potenciant destreses de pensament i procediments de recerca i validació de la informació per tal de poder prendre decisions fonamentades. En totes les activitats del projecte s’ha seguit el cicle d’aprenentatge (explorar idees, construcció de nous coneixements, estructuració del coneixement i aplicació). A més, s’ha fomentat la interacció i comunicació entre iguals, la contextualització dels aprenentatges, la indagació científica i la regulació dels aprenentatges.
El projecte s’inicia presentant la controvèrsia mitjançant un vídeo real emès al Telenotícies de TV3 on apareixen diferents professionals del sector que aporten informacions força oposades. En aquest primer moment s’organitza un petit debat-diàleg al voltant de la informació que aporta el vídeo.
Tot seguit es continua amb una recerca d’opinió sobre l’homeopatia a l’entorn de l’alumnat, per tal de conèixer la seva realitat més propera i ajudar a la contextualització del tema. La seqüència didàctica presentada utilitza com a context d’aprenentatge la comparació entre els productes homeopàtics i els fàrmacs convencionals per aconseguir dos objectius clau: desenvolupar l’esperit crític de l’alumnat i la seva capacitat per discriminar la ciència de la pseudociència. Això es fa mitjançant diferents activitats com la lectura de prospectes, la realització d’un medicament homeopàtic, el disseny experimental per comprovar l’efectivitat d’aquest medicament i reflexions a partir de situacions role-play sobre l’efecte placebo. Per tant, al llarg del projecte construiran idees de ciència essencials per poder prendre decisions fonamentades, com són: concentració-dilució, principi actiu, mètode científic i efecte placebo. Finalment, l’alumnat dissenyarà una campanya informativa final on haurà de posicionar-se sobre la controvèrsia, i dissenyar i aplicar una campanya al seu entorn més proper.
Resultats
Quan es va dur la proposta a l’aula un dels nostres objectius importants va ser fixar la mirada en les raons que donen els alumnes quan han de posicionar-se amb relació a l’ús o no de l’homeopatia, i veure si aquestes raons mostren alguna evolució al llarg de tot el projecte. En aquest sentit vam poder observar de forma molt evident com els arguments que els alumnes donaven d’entrada, un cop visualitzaven el vídeo de presentació, es basaven principalment en experiències personals, sobretot en aquells alumnes que havien pres productes homeopàtics, en prenien o tenien algun conegut que ho feia.
A mesura que analitzaven els prospectes dels diferents tipus de medicaments, homeopàtics i convencionals, ja van començar a tenir evidències que diferenciaven clarament uns medicaments dels altres. En aquest punt l’absència d’efectes secundaris era una de les raons més utilitzades en favor dels medicaments homeopàtics, mentre que la manca d’informació o la quantitat de principi actiu eren les raons que hi jugaven en contra.
Amb l’activitat de l’elaboració del medicament homeopàtic, on es treballa molt la idea de concentració, amb 4 CH (dilucions centesimals d’una solució mare de permanganat potàssic KMnO4) es visualitzava perfectament la dilució (la disminució del color) i fins i tot es va convidar els alumnes a fer un petit càlcul de les molècules de principi actiu que hi pot haver en una dilució habitual d’un medicament homeopàtic, i a reflectir en un gràfic com varia aquesta concentració en funció de les diferents CH. Aquest punt és especialment important perquè posa en crisi idees arrelades en els alumnes, i, després d’un petit diàleg que sorgeix quan es comenten els resultats, alguns alumnes plantegen preguntes com: «Però malgrat tot funciona, almenys en alguns casos, ho deien alguns professionals del vídeo inicial. Com pot ser?» I és en aquest punt quan apareix la idea i la necessitat de parlar de l’efecte placebo.
També s’ha de donar l’oportunitat als alumnes que dissenyin un experiment que pugui donar resposta a aquesta pregunta: com podem comprovar l’efectivitat d’un medicament homeopàtic en relació amb un de convencional? Aquí hauran de tenir en compte la importància del mètode científic, una eina que han de tenir molt present a l’hora de poder trobar evidències que els ajudin a argumentar. Com ja s’ha comentat anteriorment, el producte final consisteix a elaborar una campanya informativa (de format lliure) on els alumnes expliquin a la població (institut, barri, casal…) les diferències entre els medicaments homeo-pàtics i els convencionals i es posicionin en l’ús d’uns en favor dels altres utilitzant arguments basats en les evidències que han anat recollint durant tot el projecte. Durant tot el procés hi ha una evolució molt positiva en l’ús d’arguments basats en la ciència, tot i que algunes de les campanyes mantenien la importància de la seva experiència personal. En altres casos van destacar la tipologia de la malaltia a l’hora de prendre un tipus de medicament o un altre.
A tall de tancament, per tal de fomentar l’esperit crític de l’alumnat caldrà treballar a l’aula contextos en els quals l’alumnat hagi de prendre decisions fonamentades. Creiem que les CSC, en aquest cas sobre l’homeopatia, són un bon context per treballar a l’aula. Discriminar de manera crítica i argumentada aquells productes basats en evidències científiques d’aquells que només es fonamenten en suposicions i creences és una competència clau per a tota la ciutadania del segle xxi. El nivell educatiu on aquesta competència s’ha de desenvolupar és l’ensenyament secundari, tal com preveuen els currículums escolars.
En aquest projecte s’han treballat diverses estratègies que han ajudat a fomentar l’esperit crític de l’alumnat, i de fet s’ha detectat una evolució en els seus arguments. A l’inici del projecte els nois i noies donaven arguments quotidians, basats en l’experiència personal; en canvi, en les campanyes publicitàries que han fet en acabar el projecte han fet servir majoritàriament arguments fonamentats en la ciència. Per tant, podem considerar que les diferents activitats plantejades en el projecte han ajudat a fomentar l’esperit crític.
L’experimentació d’aquesta seqüència didàctica en alguns centres ha permès obtenir evidències de la seva efectivitat per assolir els objectius per als quals s’ha dissenyat.
Per saber-ne més
DOMÈNECH-CASAL, J.; MARCHÁN-CARVAJAL, I., i VERGARA, Q. «Experiències d’aula amb el treball amb controvèrsies sòcio-científiques. Educació per al desenvolupament i la salut, pseudociències i eines per a l’avaluació d’activitats». Revista Ciències, 30, 2015, 32-38.
FARRÓ, L.; LOPE, S.; MARBÀ, A., i OLIVERAS, B. «Les controvèrsies sòcio-científiques com a contextos d’aprenentatge i comunicació a l’aula. Anàlisi crítica de la informació i habilitats comunicatives». Revista Ciències, 30, 2015, 39-46.
JIMENEZ-ALEIXANDRE, M. P. «Knowledge producers or knowledge consumers? Argumentation and decision making about environmental management». International Journal of Science Education, 24 (11), 2002, 1171-1190.
M. SUILS
B. OLIVERAS
L. PALOU
F. FARJAS
A. FERRER
R. NASSARRE
L. RAMÓN
Equip de treball Scientia Omnibus de l’ICE de
la Universitat Autònoma de Barcelona