Els llibres que et mostrem a continuació són una petita part de l’extensa col·lecció de lectures que hem publicat des de Rosa Sensat: llibres especialment adreçats a mestres i professionals de l’educació on hi podreu trobar tota mena d’experiències, aprenentatges i recursos. Us animem a consultar-los tots des de la pàgina de consulta de llibres i revistes i a demanar-los o regalar-los aquest Nadal.
Tria els teus i nosaltres te’ls portem a casa!
El MARC, aquest grup de mestres jubilades que van per les escoles explicant contes, finalment han posat tota la seva saviesa i coneixement en aquest llibre. Entre les seves pàgines aprendràs a explicar contes, rondalles o mites de tradició popular, amb la veu, la mirada o el gest, deixant relliscar les paraules al ritme dels oients, sense cap pressió pel temps ni pels objectius didàctics.
Aquest llibre únic i tan especial representa la benvinguda al món escolar rural –l’escola de les tres P–, amb tot allò que és rellevant de compartir i que cal saber. Els textos tenen la virtut de baixar a la realitat de qui ha d’afrontar la situació i alhora mostrar la complexitat dels reptes que té al davant l’escola rural d’avui. Una eina imprescindible per a la mestra o el mestre que ha d’anar a treballar a l’escola rural o per a l’estudiant de magisteri que vulgui tenir un coneixement d’aquesta tipologia d’escola. El llibre també va més enllà de la realitat rural per endinsar-se o inspirar models d’escola més grans, per tal que la crisi educativa viscuda en aquests anys sigui una oportunitat per repensar l’escola
Els nens i nenes de Bañuelos de Bureba mai no havien vist el mar i, el gener de 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser un quadern monogràfi c sobre la immensitat blava. «El mar deu ser molt gran, molt ample i molt profund». Així és com s’imaginava el mar un dels nens d’aquest poble de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar deu ser…», «El mar deu ser…».
El mestre Antoni Benaiges, que revolucionà la seva escola donant la paraula als alumnes amb l’ajut de la impremta Freinet, els va prometre que a l’estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure’l per primer cop i poder dir: «El mar és…», «El mar és…». Però el somni d’aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar truncats per sempre el 18 de juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil. Aquesta novel·la recull la història d’una promesa que no es va poder complir.
Des de Novetlè (la Costera), l’any 1971, fins a Alfafar (Horta Sud), l’any 2012, quaranta-un anys de docència expliquen la trajectòria de la mestra Pilar Tormo Sainz. Més de quatre dècades d’autèntica vocació, de compromís amb l’escola, amb l’educació, amb les criatures, i en paraules de la mateixa autora «no recorde que tinguera mai un sentit de càrrega feixuga. A més m’ha mostrat una manera de mirar la realitat sentint-me part d’ella, en una presència que m’ha anat transformant a la recerca de sentit per a mi i per als meus alumnes». I això és justament el que transmet aquest volum: la transformació de la tasca de l’autora per trobar respostes a totes aquelles preguntes derivades de la seva inconformitat amb allò que es trobava a cada centre.
En aquest llibre Elisabet Abeyà ens narra alguns aspectes de la seva vida professional, des dels inicis de l’escola en català a Mallorca als anys setanta del segle passat fins a l’època recent, amb les diferents amenaces que ha rebut l’ensenyament. Dins de la seva trajectòria hi destaca especialment la importància de la
narració oral. Per ella els contes són una eina de comunicació privilegiada i carregada de sentit, i no un simple espectacle o un recurs didàctic per treure’n un profit. Els contes són un regal que ens fem els uns als altres, i que ens alimenten possiblement durant tota la vida.
Aquest llibre és una proposta única. Ho és perquè fins a la consolidació de la cooperativa Versembrant a casa nostra, la música rap havia estat bandejada a les nostres aules, a diferència d’altres països. Mai abans s’havia desplegat un estudi tan minuciós de les potencialitats educatives del rap i el hip-hop com la que ens ofereix aquest Dossier. Aquesta aportació conté una proposta de reorientació educativa: la reivindicació d’una herència vigotskiana no despullada de tot el seu caràcter revolucionari. I això es concreta en un programa didàctic vàlid per a les àrees de música, llengua, ciències socials…, que aborda la relació entre la creativitat, l’activitat i l’aprenentatge de forma rigorosa.
Ramon Grau fa una aposta valenta per mostrar possibles escenaris de transformació per a l’educació secundària obligatòria. Partint d’una anàlisi que posa de manifest les febleses del sistema en aquesta etapa, ens proposa tres línies d’avenç que de forma coordinada pretenen una educació inclusiva, que capti la mirada de l’alumnat i eduqui joves del segle XXI. Així, el llibre ens mostra múltiples exemples que combinen la personalització, la creació de coneixement i l’estudi de la realitat amb metodologies basades en la indagació, les tres potes de la seva proposta.
Sense paraules és una guia pràctica que ajuda a trencar el mite que les narracions gràfiques sense paraules són només per a prelectors. Aquests tallers –que podreu replicar fàcilment perquè estan descrits amb molt de detall– us descobriran la gran varietat d’àlbums sense paraules existents i podreu constatar que les imatges parlen. Coneixereu llibres d’imatges que ens ajuden a recordar el conte de la Caputxeta Vermella (versions), i d’altres que ens expliquen històries que no tenen ni principi ni final (narracions circulars). Gaudireu d’imatges que narren viatges que van cap endavant i cap enrere (zooms) i d’altres que ens mostren com les formes es transformen (metamorfosi); imatges atapeïdes de personatges que ens presenten moltes històries alhora (àlbums corals) i d’altres que ens fan adonar de com neixen les ciutats (el pas del temps).
Després de més de quatre dècades de mestra, Maria Teresa Mas Adell ens deixa el seu testimoni en aquest text viu, motivador i educatiu. L’autora repassa els principals temes que incideixen en l’educació com són la normalització lingüística, el dol, l’educació afectivosexual, els alumnes d’altes capacitats, la família, l’escola inclusiva, la biblioteca escolar…, sempre amb una mirada positiva i crítica. Un llibre amanit amb una pila d’anècdotes que il·lustren els darrers anys de l’educació al nostre país i mostren les seves llums i ombres amb la finalitat d’orientar el camí als actuals i futurs educadors. I és que, com diu aquesta mestra jubilada «viviu l’ensenyament amb un somriure, felicitat, alegria i sempre amb positivisme, i feu-lo viure als infants: tots sereu més feliços. Sí, crec que podem parlar de l’educació dels somriures!».
Cada any, cap a la meitat de la primavera, neixen una pila d’ésser diminuts que, en créixer, aspiraran a convertir-se en gnoms. Però per aconseguir-ho hauran de ser capaços de sobreviure a l’hivern i de superar la Gran Prova; d’altra manera, es veuran obligats a deixar el bosc i vagar sense rumb per sempre més. El Nan és un dels aspirants a gnom d’aquella primavera. Aconseguirà fer realitat el seu somni?
Les propostes de treball que trobareu en aquest Dossier estan ordenades per cicles es-colars, i s’acosten als llibres des d’angles diferents, i conviden a una lectura que defugi la uniformitat i abasti camins inexplorats, divertits, creatius, que facin pensar, cooperar i verbalitzar allò que els autors i il·lustradors mostren o suggereixen…
Tot allò que els educadors sempre han volgut saber sobre el cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil.
Neurociència per educadors és un llibre esplèndid que du un subtítol prou explícit. Els lectors hi trobaran «tot allò que sempre han volgut saber del cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil».
Per sorpresa de molts, el resultat no és una esmena a la totalitat de la pedagogia moderna, sinó una explicació científica complementària de per què, si es treballa amb coneixement i dedicació, les coses funcionen raonablement bé. I un argument sòlid per no fer marxa enrere, com semblen voler algunes veus desmemoriades. Un llibre rigorós, clar i plaent, ple d’idees per meditar sobre l’ofici de ser aprenents.
És una invitació a habitar l’espai incòmode que se situa entre el discurs i la pràctica. Un diari de viatge que narra la recerca de millors maneres d’ensenyar i d’afavorir l’aprenentatge de les ciències.
Educar després dels atemptats és un llibre oportú i necessari. Escrit després dels atemptats gihaidistes de 2015 i 2016 a França, la seva mirada, les seves reflexions i les seves propostes resulten d’una actualitat i d’una significació innegables després que nosaltres hàgim viscut els atemptats gihaidistes del 17 d’agost de 2017 i ens hàgim commocionat en comprovar com uns joves formats a les nostres escoles i socialitzats en una ciutat com Ripoll han esdevingut uns assassins.
Al llarg del seus vint capítols, s’endinsa en la pràctica educativa: la gestió de les creences, la laïcitat i els símbols, el currículum comú, l’avaluació, l’autoritat dels docents… I no es limita a preguntar-se i a preguntar-nos què podem fer des de l’educació enfront tant de l’islamisme gihaidista com del replegament identitari, sinó que apunta diverses vies per començar a fer camí.
Claudi Alsina, Anton Aubanell i Carme Burgués són tres referents de l’ensenyament de les matemàtiques al nostre país. Al deixant de la seva vida professional ens ofereixen en aquest llibre les seves reflexions ben sedimentades i contrastades sobre l’educació matemàtica, sobre la formació inicial i permanent del professorat i sobre la innovació docent, des de l’experiència viscuda. A més, ens ofereixen una visió detallada sobre l’ús dels materials manipulables com a recursos especialment adients i efi caços per a l’aprenentatge matemàtic i acaben amb un cant d’amor a les matemàtiques.
Molts anys de silenci han fet que desconeguem aspectes importants de la nostra història recent. A Catalunya, durant la República, el treball dels mestres va ser una peça clau per transformar el país, amb una escola que tenia per objectiu aprendre a pensar i no pas emmagatzemar, passar de súbdits a ciutadans.
Aquesta experiència positiva i renovadora va acabar malament, amb la victòria militar dels feixistes, i molts mestres varen haver de marxar a l’exili. En aquest llibre es presenta una panoràmica general del que va passar amb aquests homes i dones, demòcrates, republicans i excel·lents professionals. S’explica qui eren, què feien, l’estada als camps de concentració, la sortida cap a altres països, especialment a Amèrica, com varen treballar allà impulsant un ensenyament renovador i actiu.
L’aposta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat per la formació dels mestres és, com tothom sap, un propòsit viu i constant per millorar la nostra feina com a educadors. Assumint aquest compromís, ja fa uns anys que l’autor d’aquest llibre va començar la seva tasca com a formador. Gino Ferri, en les seves formacions, fuig d’un discurs que sigui del gust de tothom i destarota els assistents amb el seu toc de sarcasme, irreverència i seducció.
Ramon Casadevall ens proposa una triple mirada sobre l’educació. La primera és per aclarir-nos: de què parlem quan parlem d’educació, aquest substantiu que qualifica de plural? La segona és una mirada des de dins, com a professional de l’educació: competències? recursos? Quina és, en difinitiva, la missió i la responsabilitat dels educadors? I la tercera és la testimonial, una petita mostra d’artesania educativa, de feina personalitzada i ben feta.
Si volem una educació per a tota la població, que accepti les diferències i que aprofiti la diversitat com una oportunitat per promoure l’aprenentatge, haurem de portat a terme pràctiques educatives per estimular la creativitat, la gestió de la informació i la comunicació de resultats. Una pràctica educativa en aquesta línia és fomentar la realització de treballs de recerca per part del alumnes sense exclusió des de primer d’ESO.
Reedició d’un llibre històric de dos autors de referència i traduït per Marta Mata. Document imprescindible en la història de la literatura infantil.
L’ofici de mestre ens mostra l’experiència d’aprenentatge d’un mestre d’escola que, en constatar la manca d’interès del seu alumnat i la migradesa dels seus recursos professionals, a causa de la deficient formació rebuda, decidí cercar per pròpia iniciativa la solució als seus problemes professionals.
Després d’un període d’inquietud, lectures i coneixement de diverses experiències alternatives a l’escola tradicional, descobrí la pedagogia Freinet i quedà seduït per les seves tècniques de treball, que han obert l’escola a la vida i han donat sentit a la seva professió.
L’ofici de mestre és un recorregut exhaustiu per la seva experiència professional, però també una reflexió rigorosa i profunda entorn de qüestions pedagògiques ben vives i una reivindicació d’un patrimoni pedagògic massa oblidat pels mestres d’avui.
Aquest llibre breu i essencial no parla d’objectius didàctics, ni de competències o estratègies d’aula, ni de l’avaluació dels alumnes. És un llibre sobre el més important de l’ofici docent, el factor humà: les mirades, els gestos significatius, les emocions, els silencis, el tacte fi, les atmosferes, les pors i les desconfiances, l’art de dir i compartir la paraula…
En aquest llibre de Juan Sánchez-Enciso hi trobarem 37 anys d’experiència docent concentrats, que ens retornen a allò que és primordial: la necessitat de ser reconeguts com a subjectes actius per a l’adquisició de coneixements i per a l’establiment de vincles que ens ajudin a viure. Unes reflexions i uns relats fets en primera persona que, en paraules de l’autor, «m’agradaria que inquietessin i confortessin a la vegada».
Educar-se és de valents parla d’adolescents que, per guarir les ferides de l’exclusió social, activen la seva capacitat de donar i s’impliquen en la millora del bé comú mitjançant activitats d’aprenentatge servei. Acostumats a ser receptors d’ajudes socials, el canvi de rol -ser ells qui donen, qui aporten i qui obsequien- els desubica i els situa davant nous reptes. Educar-se és de valents vol mostrar com l’educació pot contribuir a fer un tomb en la vida d’uns adolescents que es creuen abocats al fracàs.
En aquest llibre trobareu preguntes i respostes sobre com, per què i de quina manera podem utilitzar l’art i la creativitat per qüestionar, transformar i construir propostes de millora davant del món que ens envolta. També hi trobareu recursos pràctics per treballar a les aules amb els infants i joves.
Les pàgines d’aquest llibre, Premi Baldiri Reixac-UOC d’Innovació Educativa 2017, s’apropen a la manera com el món audiovisual ha reflectit l’escola a les pantalles, però no des d’un punt de vista merament descriptiu o enciclopèdic, sinó que ho fa amb una vocació activa, amb la intenció que siguin els estudiants els qui coneguin i debatin els principals reptes de l’educació.
Reedició d’un llibre històric d’una autora i un il•lustrador de referència. Document imprescindible en la història de la literatura infantil.
Aquesta petita i encantadora història de la Tula, la tortuga que va a parar a mans de la família de l’Andreuet, és un dels referents més reconeguts en la història recent de la literatura infantil catalana. Maria Àngels Ollé i Fina Rifà, autora del text i de les il•lustracions respectivament, teixeixen una tendra i poètica història que quan va ser publicat per primera vegada, l’any 1964 amb el segell de La Galera, ja va esdevenir una fita. La col•lecció MARS, segell dels àlbums catalans imprescindibles de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, recupera l’àlbum i el posa de nou a l’abast de tothom amb una mirada ben actual. No us el deixeu perdre!
La voluntat d’un fill per salvar el pare el portarà a enfilar-se fins a la lluna i baixar fins al fons del mar, a la recerca de la salut que li manca. Una obra evocadora, tendra i de gran narrativitat que s’ha convertit en un conte de referència internacional i en peça clau en la historiografia de la lectura del nostre país.
Tots els llibres de Rosa Sensat
