Les escoles, instituts i universitats de tot el país estan tancats, però els docents no estan de vacances. El dimecres 18 de març al matí, quasi cinquanta mestres de l’Institut Escola El Viver de Montcada i Reixac es van reunir telemàticament per trobar la manera de seguir duent a terme la seva tasca. Aquest centre educatiu, construït el 1982, està situat a la zona de Can Sant Joan, més coneguda com a Bifurcació per l’estació de Rodalies que hi fa parada. Darrerament, el barri apareix als mitjans de comunicació en notícies relacionades amb la cimentera Lafarge, de la qual l’associació de veïns demana el tancament. Cal subratllar que «Bifurca» és un barri humil i treballador, amb molta diversitat cultural i social.
En aquest context, l’equip del Viver ja fa temps que treballa per assegurar una educació de qualitat als nens i nenes de Can Sant Joan. És per això que aquest curs el centre s’ha convertit en institut escola i s’ha estrenat el primer curs de la secundària. Tot i que la pandèmia de Covid-19 ha obligat a tancar les aules, la vida del Viver segueix en marxa. L’objectiu del conjunt de mestres és fer que l’aprenentatge continuï des de casa per tal de no perdre el ritme. Al mateix temps, s’està treballant per mantenir el vincle entre l’escola i les famílies, un dels eixos del projecte educatiu. D’aquesta manera, l’escola posa el seu granet de sorra per superar la bretxa digital. I és que cal tenir en compte que no tothom disposa dels recursos necessaris per permetre’s tenir un ordinador o connexió wifi.
A fi de dur a terme aquests objectius, les mestres del Viver segueixen actives. Diàriament duen a terme reunions, i el contacte, a través de missatgeria instantània, correu o videoconferència, és constant. Les eines de Google faciliten el treball cooperatiu en línia. L’organització d’aquesta nova dinàmica de feina s’ha pogut fer en pocs dies perquè ja fa temps que l’escola ha apostat per la digitalització, tant de les mestres com de l’alumnat. Des de fa uns quants cursos s’han fet formacions al claustre per treure el màxim de profit de les tecnologies de la informació; a més, també disposen d’una persona especialitzada que els assessora. Primer d’ESO ha apostat pel treball digital a partir de l’ús de Chromebooks i en la resta d’etapes es promou el treball globalitzat, sense llibres de text, i amb l’ús de tauletes i pissarres digitals. Aquestes eines es complementen amb hores dedicades a la robòtica i a la programació. Gràcies a aquestes apostes, la situació d’emergència no ha agafat tan desprevinguda la família del Viver.
El Viver vol que els alumnes puguin continuar el seu procés d’aprenentatge des de casa, i per això ha desplegat tots els recursos disponibles per aconseguir-ho. L’equip de mestres ha obert un nou compte d’Instagram per informar i oferir materials didàctics i, sobretot, per mantenir la connexió amb les famílies. A més, cada nivell educatiu, diàriament, disposa d’activitats i tasques a la web de l’escola. Per reforçar l’accés a aquestes propostes, també s’envien a través del Whatsapp del centre.
La majoria d’aquestes activitats estan destinades a seguir el currículum escolar i els continguts de cada etapa. Es té en compte que siguin activitats en línia, amb connexió i sense, i que no sigui necessari imprimir-les, per tal que es puguin fer en diferents formats (mòbil, tauleta, ordinador). També s’intenta que siguin tasques atractives i que motivin l’alumnat.
Des de quart de Primària fins a l’ESO es fa servir l’eina interactiva Classroom, que permet la correcció i el retorn de les activitats per part dels docents. Per dur a terme totes aquestes accions, el claustre ha calendaritzat les diverses activitats, especificant si són tasques promogudes pel tutor o bé pels especialistes de música, anglès o educació física. Tenen clar que, més enllà d’oferir propostes diàries, volen que siguin diverses i que es treballin totes les dimensions curriculars.
Aquesta nova forma de comunicar-se no sempre és fàcil, pot despertar dubtes i canvis en les persones que estan acostumades a treballar d’una altra manera. Per això la comunicació entre els docents és constant, cosa que permet l’ajuda mútua entre ells i l’aprenentatge d’aquestes noves eines. Trobar-se per via telemàtica els permet organitzar-se i responsabilitzar-se, i ajuda a potenciar el millor de cadascú. Tothom aporta i suma per donar resposta al nou escenari. L’equip ha trobat les eines per mantenir una interacció constant amb les famílies i ajudar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge. És evident que l’aposta per fer aquest treball comporta temps. No obstant això, cal destacar la motivació que hi ha per part del claustre, el bon clima i les ganes de fer junts. Tot aquest procés està ajudant a cohesionar l’equip i a enfortir la seva implicació amb el projecte.
