Durant els últims mesos del curs 2019/2020, la comunicació alumne-professor s’ha dificultat molt per la situació, que ha forçat a l’educació a adaptar-se a l’entorn digital, on els professors no podien percebre l’estat emocional dels alumnes ni tampoc saber si estaven mentalment connectats amb la classe. La comunicació en l’entorn digital exigeix molta cura i una cortesia més intensa per ser perceptible. El moment exigeix molta flexibilitat i ens cal estar preparades.
Didàctica, ètica i estètica de les eines dels continguts digitals és una formació emmarcada dins de l’Escola d’Estiu de l’Associació de mestres Rosa Sensat i consisteix en una introducció al professorat per tenir guies per acompanyar als alumnes a construir un criteri ètic a l’hora de moure’s en l’entorn digital. L’objectiu del curs és ensenyar-los a tenir una relació sana, segura i responsable. Curiosament, aquesta formació ja estava dissenyada però el moment, l’ha fet més necessària que mai.
Per primera vegada, les formadores Olga Armengol, Andreu Gabriel i Marta Masoliver han dissenyat aquestes jornades de manera completament virtual i asincrònica, és a dir, que cada professor la va fent al seu ritme. El curs es desenvolupa a partir de lectures i materials teòrics com diccionaris o vídeos i tasques a entregar sobre el contingut proporcionat.
Davant de la incertesa del futur, les mestres hem de saber formar als nens i joves per enfrontar-se a les imatges i a tot el món que tenen a l’abast, tant a l’hora de consumir contingut com a l’hora de produir-lo. És per això que aquesta formació és tan útil en el moment actual, especialment quan fins i tot l’educació ha hagut de moure’s a l’entorn digital. Ofereix eines que aporta la tecnologia i la nova web 3.0 actualment per interactuar amb els alumnes de manera digital de manera més humana.
Els dos pals de paller de la formació són la conscienciació de la petjada que deixa la identitat digital i una reflexió ètica de l’estètica i les imatges del contingut audiovisual. Pel que fa a la identitat digital, un dels millors escuts per a un ús responsable és el treball de l’autoestima i l’autoconcepte. Un dels exercicis que les formadores han proposat és la creació d’un avatar amb el que després s’ha convidat a fer una reflexió sobre com s’ha representat cada persona. L’objectiu és aconseguir que l’alumnat treballi emocionalment per a empoderar-se. Una de les preguntes a les quals les mestres han hagut de respondre ha estat ¿Quan heu creat el vostre avatar de presentació, us heu mostrat tal com sou o heu triat un nas, un cabell o uns ulls que us han semblat més bonics?
Pel que fa a el treball amb les imatges, ja siguin en fotografia o video, cal construir un criteri per afrontar-les. Els alumnes han d’aprendre a mirar, de la mateixa manera que aprenen a llegir. En una entrevista a Emma Bosch, l’autora del llibre “Sense paraules” ja apuntava la mancança de formació en ús d’imatges, disseny i estètica de l’educació i la necessitat que hi ha en aquest tipus de coneixements “En la nostra societat no estem utilitzant la imatge tan bé com ho hauríem de fer… Representa que la tecnologia i la tècnica la tenim, però la veritat és que no la sabem utilitzar. Conèixer com està feta la imatge fa entendre el món de manera més crítica i ens permet comunicar-nos d’una altra manera, sense la llengua escrita o oral, a les quals sovint se li dóna molt poder.”
No hi ha dubte: ens hem submergit de ple en el món digital i som alhora usuaris i generadors de contingut digital, la qual cosa requereix una base ètica per interpretar i interactuar amb les imatges que proporcionen els mitjans de comunicació i les xarxes socials com a grans creadors d’imaginaris col·lectius.
