Dilluns a la tarda, va tenir lloc l’última conversa de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat d’enguany, entre l’expert en transformació digital, Genís Roca, i el psicòleg, educador i periodista, Jaume Funes. L’objectiu central de la conversa va ser reflexionar sobre el moment digital i l’educació crítica amb una mirada més amplia que l’estrictament escolar.
Genís Roca va voler interpel·lar la realitat amb la seva capsa d’eines i des de la seva formació com a arqueòleg. «La història de la humanitat són una successió de fets que marquen una certa evolució en el viure en societat, organitzant-nos per compartir, i en aquesta evolució hi ha hagut 8 o 9 etapes, on cadascuna es caracteritza per una manera diferent d’ordenar-nos en societat i acostuma a anar acompanyada d’una tecnologia».
Per Roca, les transicions entre un model social i el següent s’anomenen crisis. Tanmateix, el model digital actual és una crisi entre el model anterior i el següent, on la humanitat es reordena, i per això es parla d’un nou contracte social.
L’expert en transformació digital va analitzar la revolució neolítica, on la tecnologia ens va permetre dominar la natura, l’agricultura i la ramaderia i això va comportar una nova forma d’organitzar-nos –vam passar de ser nòmades a sedentaris– i es va modificar la nostra relació amb l’espai.
Amb un salt temporal, Roca va examinar la tecnologia de la revolució industrial, que va modificar la relació dels humans amb el treball. «El meu pare podia sobreviure només amb el treball i sense calés. En canvi, jo no puc viure en societat sense calés, perquè se m’expulsa». Segons Roca, «la tecnologia digital actual modifica la nostra relació amb la informació. Fa 25 o 30 anys que hem començat aquest canvi i encara ens ocuparà els pròxims 60 o 90 anys».
La funció de l’escola
Funes continuava la conversa afirmant que els mestres, avui dia, es mouen per la pedagogia de l’existència i es preguntava com ha de reaccionar l’escola davant la transició que estem vivint, com es construeix una cultura relacionada amb la informació i quins criteris poden utilitzar els mestres davant d’alumnes molt endinsats en la informació.
A l’escola ara ja no anem a buscar-hi coneixement, sinó educació
Roca reconeixia que «hem d’educar-nos per viure junts, per aprendre i entendre les eines que tenim a l’abast». Pel que fa a l’àmbit educatiu, advertia que «si tenim la capacitat d’accedir a tot tipus d’informació en temps real, el procés de formació i aprenentatge no pot passar per una transmissió d’informació». Ara l’habilitat està a distingir les fonts d’informació, la qualitat de la informació, com fer una cerca adequada, etc. Per això, ha canviat la visió de l’escola i «ara ja no anem a buscar-hi coneixement, sinó que anem a buscar-hi educació».
Internet de les dades
Genís Roca ha repassat les tres etapes d’Internet: la primera, que generava continguts corporatius; la segona, encara avui dia, que abasta continguts creats per la ciutadania –expressar opinions, conversar, tenir criteri–, i la tercera onada, que ara arriba i arribarà amb l’Internet dels objectes, sensors, semàfors, etc. En definitiva, l’Internet de les coses. Aquest tipus d’Internet de dades i algoritmes «és el més temible i passarà per damunt del de les opinions».
L’expert en estratègia digital feia la metàfora que abans quan ens trobàvem malament dèiem: «Crec que no em trobo gaire bé, trucaré al metge». Aviat direm: «M’ha trucat el metge, diu que no em trobo gaire bé». Al cap i a la fi, importaran més les dades que no pas les opinions, que començaran a ser irrellevants.
Propers reptes i nous valors
Funes va voler tractar alguns dels nous reptes digitals amb els quals s’haurà d’enfrontar la societat, com ara: què passa amb la producció de dades? Què s’ha de fer perquè els alumnes siguin persones capaces de moure’s en aquest món digital? Com es pot trencar la bretxa digital?
Així, Roca va remarcar que la gran preocupació dels éssers humans en els últims 10 anys ha estat la participació i la transparència. Tot i que ens hem centrat en això, «estem a anys llum del que hauria de ser participació i transparència». El següent repte que apareixerà amb les dades serà la confiança: en qui podrem confiar? En qui no? Serem realment transparents?
«Només podràs ser bo en allò que vulguis si ets capaç de col·laborar amb els altres»
La solució per afrontar tots aquests reptes implica tractar la cultura digital. A més, la nova ciutadania funcionarà millor i serà més competitiva a mesura que sàpiga col·laborar i vertebrar-se en xarxes. «Només podràs ser bo en allò que vulguis si ets capaç de col·laborar amb els altres», afirmava Roca.
Revolució
Funes ha volgut continuar citant una frase remarcable de Roca: «Tota revolució tecnològica demana un moviment social que la corregeixi».
Roca està convençut que la relació actual amb la tecnologia demanarà, com a mínim, una lluita, perquè es cometran excessos per manca de normativa. «Tots teniu la sospita que genereu moltes dades sense poder-ho evitar, i tots teniu la certesa de no saber qui ni què fan amb les vostres dades». Funes plantejava que potser la solució seria tornar a ser hippies i oblidar-nos de la tecnologia, i Roca responia que aquesta no era una opció raonable. «La tecnologia pot ser bona, dona més coneixement, més serveis, ens permet dir “t’estimo” a distància, ens ajuda, etc. Però té riscos que s’han de combatre. Qui tenia el poder anteriorment no te’l cedeix de manera voluntària, l’hi has de prendre. Això no s’arregla dialogant».
L’educació, la xarxa i el progrés
Genís Roca remarcava que és més necessari que mai dubtar de les fonts, i emfatitzava que «en el nou procés de formació necessitem que ens deixin inserir en un flux de coneixement, que ens ubiquin i que estiguem enxarxats».
Roca es mostrava molt crític amb la universitat: «No crec que duri gaire, és una institució tan medieval», manifestava. «Al final del procés et donen un paper firmat pel rei. Potser has copiat, però el rei ho ha firmat».
Finalment, Roca ha volgut acabar subratllant que «la xarxa et permet ampliar el que és bo i el que és dolent. Té molts riscos, però haurem de lluitar, perquè tenim en joc la nova definició de drets i deures». «La paraula progrés és canvi, a bé o a mal, ens ho haurem de guanyar». «El progrés mai és bo per a tothom, sempre és contra algú, i el següent progrés ja veurem contra qui és, potser és contra nosaltres».
