El dissabte passat, dia 14 d’abril, com ja és habitual a casa nostra, vàrem commemorar el dia de la proclamació de la República. Celebrem aquesta data no només perquè ens sentim republicans sinó perquè els anys de la República aquest país va tenir la millor escola pública de la seva història.
Vàrem gaudir amb la conferència del pedagog Joan Soler Mata sobre els 30 punts de Ferrière, i amb un treball de relectura d’aquests 30 punts per part del grup Refem l’Escola, que va tancar l’acte fent una crida a continuar el treball de reflexió i de mobilització que es va iniciar ara fa dos anys en el marc de l’Escola d’Estiu.
Només dos dies més tard, el dilluns 16, coneixem les intencions i propostes del Ministre Wert per aconseguir aquest ajustament del pressupost d’educació: augment de les ràtios, augment del nombre d’hores lectives, substitució de mestres i professors només a partir de quinze dies, reformes a secundària i congelacions de salaris. És cert que a Catalunya ja coneixem el color d’algunes d’aquestes mesures, que fins i tot van més enllà de les proposades pel ministre, però el que proposa és inacceptable: en primer lloc, perquè viola les competències de la Generalitat, però sobretot perquè representen un retorn a una escola transmissora, tradicional i gris.
Les primaveres són propícies, perquè després del fred de l’hivern la vida recomença, però potser amb anuncis com aquests caldrà preparar-se per a la resistència, que vol dir donar el millor de nosaltres mateixos perquè aquestes adversitats no afectin els infants i joves, sense acceptar el que se’ns proposa.
Tenia raó el poeta quan ens deia que “el temps no passa pas debades i tanmateix hi ha Pragues cada dia”.
