Avaluar no va de posar notes, tot i que no neguem que en algunes etapes educatives, qualificar el grau d’assoliment de les competències forma també part de les finalitats de l’avaluació. Afortunadament, cada cop es consolida més que cal anar cap a una avaluació útil per aprendre a partir de tres finalitats clau:
- Promoure l’autoregulació de l’aprenent,
- Regular la pràctica docent a partir d’identificar la naturalesa de les dificultats que vagin apareixent,
- Compartir amb les famílies el progrés dels seus fills i les accions que es duen a terme per ajudar-los en el seu aprenentatge.
Sense una avaluació que afavoreix i reconèix els avenços i les dificultats, no és possible trobar vies per continuar el camí de l’aprenentatge.
Pels que ja tenim una edat, el fet d’avaluar ens evoca experiències relacionades amb examen, nota i informes, tot i que darrerament, és habitual que en ser qüestionats respecte a que ho relacionem, emergeixin termes com la rúbrica. Avaluar per aprendre no va d’instruments i, menys encara, quan se’n fa un ús no formatiu/formador d’aquests. Els instruments tan sols són mitjans.
Avaluar comporta una idea de procés on l’element clau són les estratègies per promoure l’autoregulació del propi aprenent. Per estratègies entenem el conjunt d’accions planificades amb un objectiu concret d’aprenentatge, en les que es poden incloure instruments diversos. Avancem cap a una avaluació útil per a tothom. Una avaluació per aprendre significativament.
Com qualsevol acte d’acompanyament vital, l’avaluació requereix la construcció d’un vincle amb els altres que faciliti acceptar que t’acompanyin al llarg d’aquest procés compartit. Els vincles relacionals, emocionals, cognitius i pedagògics són aquests fils invisibles que ens uneixen a les persones, i que una vegada establerts, faciliten que puguem avançar en un aprenentatge profund i significatiu, en un entorn de seguretat a través de la confiança.
Com ens recordava fa uns dies n’Aina Tarabini en la XXII Jornada Anual de la Xarxa de Competències, el mateix discurs que fem per a l’alumnat, l’hem de fer pels docents. Entre altres aspectes es referia a:
- Generar reconeixement i fomentar la seguretat del vincle que potenciïn la confiança.
- Tenir altes expectatives: tothom pot aprendre. Hem d’afavorir que tothom pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats i no que tothom arribi al mateix màxim.
- Acompanyar per facilitar compartir propòsits i reptes de futur amb recursos i suports per a quan pots necessitar ajuda.
- Sentir-te interpel·lat perquè allò que hi succeeix t’és significatiu i hi pots actuar sent-ne agent actiu.
- Donar valor a les relacions cuidant-ne l’atenció i la cura.
- Afavorir la visibilitat de les fortaleses com a lloc per créixer.
Aquests tres dies intensos d’Escola d’Estiu on, com a propòsit del grup de treball d’avaluar per aprendre, hem promogut que es comparteixin significats, experiències personals i pràctiques d’aula, dubtes o reptes de futur per anar creant un marc de referència compartit entre persones on aquests vincles no existien prèviament, més que mai ha esdevingut tot un repte, potenciar el fet d’acompanyar per avaluar per crear un espai de reconeixement mutu orientat a afavorir l’aprenentatge. D’aquí la importància d’anar establint punts de trobada en els quals han pogut conviure les expectatives i necessitats tant de l’equip formador com dels assistents.
L’avaluació determina la nostra manera de veure’ns com aprenents i com persones. Carlos Magro, Evaluar es aprender
