Ajudar a pensar

Acabem un curs acadèmic marcat per esdeveniments polítics que han originat una polèmica especial o extraordinària en el dia a dia de les escoles i instituts respecte a si la tensió que es vivia al carrer i a les cases s’havia de tractar a les classes.

En aquest context social no és estrany que el Tema General de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat d’enguany hagi estat «Educar per comprendre el món de manera crítica», ja que un dels principis fonamentals del moviment de l’Escola Nova és que «l’escola ha d’estar oberta a l’exterior i integrar el subjecte a la vida social».

La mestra Rosa Sensat, en el llibre Vers una nova escola, diu en el capítol VI, «La vida a l’escola», que el seu interès sempre havia estat que l’escola no s’assemblés al significat usual del vocable, en el sentit del lloc on es reben i s’aprenen lliçons, sinó que «volíem que fos el lloc on s’aprengués a viure i a gaudir de la vida en consonància amb el desenvolupament normal de les forces i facultats del nen».

Com a exemple ens narra les trifulgues dels infants amb els tramvies per poder arribar a l’escola, i acaba afirmant que en aquells episodis moltes vegades la raó la tenien les criatures, i es preguntava: «Què importa que passin maldecaps?», per concloure: «Així es familiaritzaven amb la incomprensió i la injustícia, així es trempava el seu esperit al contacte dels xocs del món, així es feien llestos i desperts, així afinaven els sentits i s’estimulava l’enginy per tal d’evitar perills, així adquirien presència d’esperit per reclamar els seus drets i així aprenien el govern de si mateixos, que és la base de la responsabilitat.»

Si al principi del segle XX s’aprofitava l’anada i vinguda de les nenes de casa a l’escola per treballar amb fets reals i/o experimentats per crear una consciència crítica, al segle XXI, en plena era digital, de les comunicacions, molts i ben diferents són els temes que se’ns presenten a classe per reflexionar, debatre i crear criteri personal i col·lectiu.

El meu dubte és si aquest treball de conversa, de lliure expressió de criteris, de respecte per tothom, és possible amb resultats positius en una escola tradicional, autoritària i jeràrquica i amb mestres o professors que imparteixen lliçons des del seu saber sense escoltar ni valorar el que infants i joves porten en la seva motxilla personal.

Personalment, tinc el convenciment que per ajudar a formar persones amb criteri propi es necessiten escoles que coneguin els principis fonamentals del moviment d’Escola Nova i que es plantegin canvis significatius en l’educació amb mètodes pedagògics que prioritzin el pensament, la imaginació i afavoreixin l’actitud crítica.

Philippe Meirieu ens aconsella que per acompanyar els infants i joves cap a la seva responsabilitat de ciutadans de dret, de comprendre el món on viuen i de fer-hi el seu paper és necessari que al llarg de la seva educació se’ls presentin ocasions per decidir i espais de llibertat per treballar la capacitat d’expressar-se de manera autònoma, independentment de la pressió del col·lectiu, per ajudar a formar la seva voluntat i a modelar la seva decisió de comprometre’s al servei del bé comú per tal d’assumir progressivament la responsabilitat dels seus propis actes.

Per algunes persones treballar amb fets reals és fer política, i per elles a l’escola sols s’han d’aprendre coneixements, sense prendre consciència que elles també fan política encara que ens diguin que per por o temença no tracten determinats temes. I no fer res també és política. D’aquí la polèmica, el dubte i els malentesos. Consegüentment, les conclusions d’aquesta Escola d’Estiu 2018 són que l’educació no és neutral.

Si l’educació és política, el que necessitem els mestres i educadors és la formació necessària, i el coratge personal, per saber treballar amb infants i joves per ajudar-los a trobar la informació necessària, aprendre a analitzar-la i a elaborar el seu propi criteri. Resumint, AJUDAR A PENSAR.