“ No és la ciència, o el mestre, el centre de l’educació i de l’escola,sinó l’infant, al voltant del qual gira l’activitat i el contingut de l’educació”. Frase de Marta Mata Garriga
D’ençà que hem conegut els resultats de l’informe PISA s’ha escrit i se n’han fet múltiples lectures, s’han repartit culpes a tort i a dret, rectificant i carregant a altres, i com acostuma a sovintejar hem parlat poquíssim dels infants i joves, que com ens deia la Marta Mata és el subjecte principal i central que ens hauria de preocupar.
Conec que l’informe PISA, que són les sigles del seu nom en anglès, és un programa internacional per a l’avaluació d’estudiants, que realitza l’OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) amb l’objectiu de comprovar l’eficàcia dels sistemes educatius en finalitzar l’ensenyament obligatori.
Catalunya hi participa des de l’any 2003 i des de llavors la polseguera de dades i de comparacions i competicions entre països, comunitats autònomes, escoles públiques i concertades, escola tradicional i escoles noves, actives o renovadores (digueu-los com vulgueu), ara sembla que són les que treballen amb projectes o no, ens posen a tothom en estat d’alerta i/o emergència durant un temps i… a esperar el següent informe.
Em declaro no gaire amant de l’informe PISA perquè les comparacions i competicions no han estat mai del meu grat, i no s’haurien de fomentar com a valors educatius, i donar tanta rellevància a un treball amb fins econòmics pot tendir a una homogeneïtzació estandaritzada dels sistemes educatius, quan aquests han de donar resposta a les necessitats d’un territori i a la seva gent.
Enguany la moguda ha estat excepcional, fins i tot reunions amb el President de la Generalitat de Catalunya, i la creació d’una comissió d’experts (experts?). Ens hauríem de preguntar on són els treballs i dictàmens del Consell Escolar de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació… i de la mateixa Conselleria, durant aquests anys.
L’informe PISA no sols són dades sinó que també s’adjunten algunes reflexions per poder impulsar millores o canvis en el sistema.
Recordo que el govern constituït després del 2003, conegut pel tripartit. (PSC, ERC i IC), va impulsar la sisena hora a l’escola pública, l’anada dues o tres tardes a l’institut en els cursos de l’ESO, els menjadors i les beques escolars i l’educació als primers anys de vida, entre altres iniciatives.
Han passat 20 anys d’aquell primer informe, es van impulsar programes i accions educatives i se n’han desfet altres, sense massa valoracions, i la pèrdua més gran, penso jo, ens la deia Marta Mata, en la seva lliçó doctoral l’any 1999:
…” la lliçó de política educativa que ens donen els pedagogs al llarg de la història és la del somni, la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió… la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat.”
M Assumpta Baig Torras, Presidenta de la Fundació Marta Mata Garriga
