La literatura és font de saviesa per a totes les edats, un impuls per obrir les ments tant de grans com de petits. Només obrint un llibre ens podem escapar a altres mons, altres realitats, altres èpoques. Tot i així, les dades facilitades pel darrer estudi del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), publicat durant l’any 2010, mostren una davallada en l’hàbit de la lectura en els infants d’entre 6 i 16 anys.
Amàlia Ramoneda ha dedicat molts anys de la seva vida a fer arribar la bona literatura a infants i joves. Actualment, a través del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil també lluita perquè l’hàbit de llegir no es perdi mai i els llibres segueixin formant part de les nostres vides.
Durant aquesta entrevista, Ramoneda ens ajuda a descobrir quins són els motius que
s’amaguen darrere el descens en la lectura i a conèixer més de prop l’efecte de les noves tecnologies en la literatura.
La lectura entre els infants i els joves està disminuint. Quins creu que en són els motius?
És possible que hagi disminuït la pràctica de la lectura literària, però per altra banda estem llegint contínuament. És impossible moure’ns per aquest món sense llegir, sobretot per l’arribada de les noves tecnologies. És per aquest motiu que crec que si a les escoles de secundària hi hagués una mica més de matèries lligades a l’educació artística o tecnològica, i no estiguéssim reforçant tant la lectura, els joves quan arribessin a casa tindrien més ganes d’anar a la biblioteca o de llegir una novel·la.
És molt important que els infants entrin en contacte amb els llibres des de menuts. Quin paper poden tenir els mestres en el foment de la lectura dels més petits?
Perquè un infant s’habituï a llegir és necessari que el nen s’entusiasmi amb la lectura, que gaudeixi fent-ho. Els bons llibres no tenen edat i poden emocionar qualsevol. Per això els mestres i els bibliotecaris han d’ajudar a establir un vincle afectiu amb la lectura; és fonamental transmetre i compartir l’emoció als més petits explicant contes a les aules, a les biblioteques.
És important que els nens i nenes vegin que els adults parlen de llibres, veure que s’ho passen bé i que donen valor a la literatura. S’ha de convertir la lectura en una activitat plaent, tractar-la com un aspecte molt important a la nostra vida.
Per aconseguir que els més petits s’entusiasmin amb la lectura, quin tipus de llibres són els més recomanables per als infants que tot just aprenen a llegir?
Els gèneres més recomanables són els àlbums il·lustrats i els contes. Hem de tenir en compte que als nens i nenes els poden agradar molts gèneres, per això és important conèixer els seus gustos, conèixer el lector.
Nosaltres, com a bibliotecaris o com a mestres, hem de descobrir què els agrada, i així incentivar-los a llegir altres gèneres literaris. Hem de seure amb ells, dedicar-los temps, parlar-los sobre un llibre; això ajuda a obrir portes cap a nous interessos.
Es dóna el cas que els infants llegeixen més a Primària, però quan passen a l’ESO abaixen el ritme lector, o fins i tot deixen de llegir. Sovint això passa quan les escoles estableixen lectures obligatòries. Creu en l’efectivitat d’aquest sistema?
Les lectures obligatòries es posen amb una funció didàctica i pedagògica, per poder parlar de diferents aspectes de la literatura, com els recursos literaris, i posteriorment aprendre’ls.
Els mestres són els encarregats de crear l’interès per les lectures. Tot i així, hem de diferenciar les estratègies que utilitzem per donar aquestes lectures literàries de les que recomanem per fer recerques o treballs. Hem d’utilitzar diferents tècniques perquè funcioni.
Si volem que llegeixin llibres, els hem de deixar escollir?
Segur que sí. Però per arribar a saber escollir s’ha de tenir un itinerari lector fet; d’aquesta manera sabran valorar què volen trobar en els llibres. Tot i així, no ho tenen fàcil.
Per això és fonamental el paper del mediador, que pot ser un bon mestre, un bon bibliotecari o un bon llibreter. El contacte amb aquestes persones és bàsic perquè els joves puguin tenir criteri a l’hora d’escollir el que els entusiasmarà.
Els debats sobre llibres a classe poden ajudar a despertar l’interès dels alumnes?
S’han de saber portar els debats, i la funció del mediador és bàsica. El mediador ha de saber conduir bé una conversa, saber presentar bé el llibre. A vegades parlar sobre una sola lectura en un grup gran de classe no és efectiu. És millor fer petites sessions en grups petits.
En aquest cas, és important fugir una mica dels paràmetres d’una classe tradicional. El fet d’estar en grups reduïts fa que els joves se sentin més segurs a l’hora de parlar de la implicació de la lectura en la seva vida. Això permet crear un lligam entre la vida real i el llibre.
Sovint els mitjans de comunicació publiquem llistes dels llibres imprescindibles. Creu que són massa relatives i generals?
Les llistes són relatives perquè hi ha gustos molt diferents, però si es demanen a escriptors i a persones que llegeixen literatura infantil i juvenil habitualment es converteixen en eines molt importants. Han d’existir perquè ens donen uns criteris de qualitat.
Les llistes han de ser orientatives, han d’ajudar a anar a la biblioteca i mirar què es proposa, per descobrir així el que ens agrada.
Des de Rosa Sensat es fa una tasca molt important en la tria de bons llibres de lectura per a infants i adolescents. Quin és el seu objectiu?
Des de la Biblioteca Infantil i Juvenil tenim diferents grups de treball que es reuneixen periòdicament i que tenen l’objectiu de fer lectors, portar bona literatura i dinamitzar la lectura. Hi participen més d’una vuitantena de mestres i professors, tot i que també hi ha gent d’altres disciplines.
Jo formo part del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil. El que fem és examinar les novetats editorials que surten al mercat, en fem una anàlisi i els adjudiquem una edat. També decidim si el llibre pot ser una bona lectura a l’aula o és millor per ser explicat o mirat. D’aquí en surt un butlletí.
Les biblioteques s’han transformat molt, i la nostra aposta era deixar de ser una biblioteca en la qual només es van a buscar llibres per passar a ser un espai de trobada dels grups de treball que ajuden a generar continguts, com seleccions de lectures, temàtiques i material, perquè després els mestres puguin consultar-los i utilitzar-los a l’aula.
Els temps canvien. Pel que fa a la lectura i els llibres, és apocalíptica o integrada?
Jo crec que les noves tecnologies ens acosten a nous formats, però la literatura és la mateixa. Ara hi ha literatura digital i aplicacions que provoquen que hi hagi una petita revolució. Això ens ha fet adonar-nos que la lectura és un procés que no s’acaba mai; ara estem aprenent a llegir d’una manera diferent. Jo crec en la literatura i en els llibres, sigui en el format que sigui.
Hem d’aprofitar l’arribada de les noves tecnologies per incentivar la lectura. Fugir dels best-sellers i de les modes i acostar-nos a un nou tipus de literatura, també d’una gran qualitat, que és la que ens ajudarà a seguir formant aquest lector jove.
Jo crec en la literatura i en els llibres, sigui en el format que sigui.
Entrevista realitzada el 30 de juny del 2015
