Celebrem aquest Dia Internacional de les Matemàtiques pensant en la importància d’aquesta Ciència que utilitzem tant pels grans esdeveniments com per a les coses més quotidianes. És una data per homenatjar totes les persones que han esdevingut referents en aquest àmbit i per encoratjar-nos a continuar fent possible un millor ensenyament de les matemàtiques.
Per això avui us parlem de la M. Antònia Canals i ho fem des del CAÀREM, inaugurat ara fa vuit anys i que ha esdevingut un raconet on cadascun dels materials respira el seu tarannà.
Recordem la seva il·lusió per crear aquest espai. Feia temps que vivia a Girona i treballava a la Universitat, on havia creat el GAMAR, però ella se sentia molt unida a Rosa Sensat, ja que n’havia estat una de les fundadores i sempre hi havia col·laborat, i pensava que encara que el projecte fos més modest calia fer-hi una aportació. Va ser en aquests moments que ens va demanar un cop de mà per ajudar-la a organitzar el CAÀREM.
El CAÀREM és un lloc de trobada i d’intercanvi d’experiències sobre la didàctica de les matemàtiques on es poden trobar materials específics, elaborats per ella mateixa i altres mestres de diferents grups de treball, per ajudar els infants a entendre millor la realitat que els envolta i a créixer en pensament i raonament lògic.
De la seva entrega a l’ensenyament de les matemàtiques n’és una mostra la gran activitat docent que ha dut a terme arreu del territori on se l’ha demanada. Les innovadores aportacions a la didàctica de la matemàtica i el treball incessant de publicació de llibres i articles són cabdals.
Nosaltres coneixem la M. Antònia del grup de treball Asimètric, amb mestres del Bages, Berguedà i Osona. Durant dotze anys l’escola Puigberenguer de Manresa es va convertir en lloc de trobada d’un grup entusiasta de mestres que impartien classe a tots els cicles. Aquests seminaris es convertien en espais de reflexió sobre com ensenyar les matemàtiques cercant activitats interessants i motivadores per als infants. Molt sovint també analitzàvem el paper del mestre com a observador i guia en el procés d’aprenentatge, tenint en compte que el nen i la nena n’eren el centre, tal com ella deia sempre. Sovint ens sorprenia la seva capacitat especial per a veure la possibilitat de fer un treball matemàtic en qualsevol cosa. Això podia passar amb la llonganissa, la coca o la xocolata del berenar. Cal dir que va ser un luxe poder gaudir del seu mestratge.
La relació que nosaltres hi vam establir va implicar un coneixement personal i un afecte que ella es guanyava per com es mostrava de propera i humana alhora que enèrgica i intensa. La seva ment brillant ens donava seguretat i ens demanava una precisió que no sempre teníem. “No enganyeu els nens, no fomenteu conceptes erronis en ells”. “Heu de tenir els coneixements clars primer vosaltres”. Per això, més d’un dia marxàvem a casa certament “ben pentinades” quan ens havia dit un no rotund en expressar un error. “No ho diguis mai això als nens!”. Però la seva excel·lència prevalia i sabíem que amb les seves explicacions seríem ajudades a esmenar errors i avançar.
Sentim una gran estima per aquesta dona extraordinària que pertany a una generació irrepetible de persones capdavanteres en la pedagogia, el llegat de les quals continua essent innovador i valuosíssim per l’ensenyament.
Ara als mestres ens cal plantejar reptes motivadors que connectin amb els interessos dels nens i nenes, escoltar les seves converses per trobar solucions als problemes plantejats, demanar-los que raonin el perquè de les respostes, guiar-los en l’aprenentatge cooperatiu i enriquidor… i continuar estimant les matemàtiques!
Ens agrada acabar amb paraules seves:
“Jo sé molt poques coses, l’única cosa que sé segura és que penso treballar, mentre pugui, perquè l’escola millori. Ni tan sols estic del tot segura que el que faig sempre sigui bo i eficaç. Has de saber qüestionar-te la teva feina, i els millors indicadors són sempre els mateixos infants, per això és tan important saber-los escoltar”. BINIÉS, Purificación. Converses matemàtiques amb la Maria Antònia Canals. Editorial Graó. 2008.
Maria Josep Curero, Mercè Maeso, Trini Riu i Dolors Estrada
