Rosa Sensat i Vilà, Angeleta Ferrer i Sensat, mare i filla han deixat empremta profunda a la societat, de manera preferent al món escolar. Són models a seguir pel seu lliurament renovador, no pas a imitar, acomplint amb una de les millors fórmules de la pedagogia catalana, exposada pel doctor Estalella, contemporani d’ambdues: l’educació és obra de creació, és obra d’amor, adreçada a tothom. En el cas de l’Angeleta amb un plus d’entusiasme vital per a realitzar atractives les sessions de Ciències Naturals i les activitats d’ensenyament i aprenentatge en general, fent-les sumatives i valorant aspectes consubstancials com l’esforç, la constància, la predisposició, l’empatia, la solidaritat.
He tingut el goig de recuperar altres personalitats del món de la renovació pedagògica, com el seu estimat doctor Josep Estalella director de l’Institut-Escola de la Generalitat, on va esdevenir la seva mà dreta en aplicar l’educació activa en un marc inclusiu, coeducador, integral respecte a les matèries a desenvolupar i catalana de llengua respectant la diversitat; ella, que venia de la Mútua Escolar Blanquerna de l’Alexandre Galí. Bagatge que va portar i va exercir en altres indrets del país, com a Reus, a Mataró (conjuntament amb el seu espòs Alexandre Satorras) i a la barriada de la Verneda de Barcelona.
Des que la vaig conèixer, m’ha semblat molt rellevant potenciar el seu llegat en una de les seves màximes: “L’educació és més obra d’amor que de ciència”. Quanta raó, sentiment i necessitat comporta aplicar-la en cadascun dels àmbits on ens moguem: als centres educatius, a casa, al treball, amb la parella, els familiars, els amics, els companys, els veïns, al carrer, als serveis públics…
sense esperar altra recompensa que no sigui el deure complert i la satisfacció íntima d’ajudar i col·laborar.
Salvador Domènech, escriptor i psicopedagog
ANGELETA FERRER_
