“Estem vivint una falsa eufòria perquè quan t’apropes al centre t’adones que les coses no estan tan bé” ha apuntat Fernando Hernández en la conferència ‘De què parlem quan ens referim a una educació globalitzada?’. Davant l’atenta mirada del professorat que ahir va reflexionar sobre les diferents qüestions que es van plantejar en la formació ‘Globalitzar en l’educació’, Hernández ha explicat que el model d’ensenyament ha de canviar perquè “els infants es relacionen amb el món de manera globalitzada i això condiciona el seu desenvolupament”. Això, ha afegit, es tradueix a deixar de treballar d’una manera aïllada per fer-ho d’una manera simultània.
Hernández ha explicat que això suposa abandonar l’antic currículum escolar, que fragmenta el coneixement, per començar a treballar amb conceptes claus que el presenten d’una manera més integrada, com per exemple: la natura, la vida, els coneixements o l’ètica, entre d’altres.
Així mateix, ha reivindicat que aquestes idees no són noves, ja que ja van ser formulades durant els anys 80 i 90 però es van “oblidar” a causa de les diferents lleis educatives. Fet que va derivar amb la conseqüència de tenir un sistema que va acabar establint l’“ensenyar a respondre una pregunta” en lloc de l’“ensenyar per aprendre”.
Amb l’esperit del tema d’aquesta edició, la força dels equips, Hernández ha remarcat l’importància de construir un projecte comú “apassionant” i obert al món, on hi hagi ponts entre la família, l’escola i la comunitat. A més d’implicar als estudiants en el procés d’aprenentatge i incorporar altres coneixements i sabers.
Tot i les dificultats i reptes que comporta voler transformar l’educació, Hernández ha sigut optimista en les oportunitats que es plantegen. També perquè, ha apuntat, si els mestres no fan els canvis “ningú els farà”, tampoc el departament d’Educació. D’aquesta manera, ha animat al professorat a transgredir i crear i, en paraules de Marina Garcés, a “trepitjar i desplaçar els límits”.
