Durant el confinament, per a molts docents ha estat difícil avaluar als alumnes. La no-presencialitat i la comunicació intermitent amb alguns estudiants ha fet impossible aplicar els criteris que normalment s’utilitzen per avaluar. Les mestres han hagut de gestionar les seves pròpies emocions i la dificultat de guiar a la classe.
A la formació Com donar feedback per promoure l’autoregulació, en el marc de l’Escola d’Estiu, conduïda pels formadors Marc Beltran, Neus Sanmartí i Mercè Mas, s’ha assegurat que a les escoles on feia temps que treballaven en l’autonomia dels alumnes, els hi ha resultat més fàcil continuar treballant amb ells durant aquests mesos.
A la segona jornada d’aquesta formació, s’ha proporcionat eines per a l’autoavaluació i ajuda als professors i s’han recreat experiències pròpies de cada etapa (infantil, primària, secundària i batxillerat) per analitzar-les i compartir idees, saber com millorar-les. Durant tota la formació, els docents realitzen un diari d’aprenentatge individual, una altra de les eines recomanables per l’autoevaluació de l’estudiant.
La veritat és que ja fa uns anys que des d’un sector de la docència es demana l’autoregulació dels alumnes, és a dir, que infants i joves tinguin eines per autoavaluar-se i reconèixer per ells mateixos com ha estat el seu rendiment durant el curs, en què han après i han millorat. Des de fora de l’àmbit educatiu, això podria veure’s com un gest temerari, però l’aplicació d’aquestes tècniques demostren, a posteriori, que són molt efectives.
Algunes d’aquestes eines per poder autoregular-se són les rúbriques. A l’hora de fer un exercici, les mestres donen les pautes d’avaluació als alumnes, per tal que identifiquin els objectius i saber que han de tenir en compte. Això, els connecta amb el que estan aprenent i els ajuda a planificar la realització de l’exercici. D’altra manera, és bastant corrent que els estudiants comencin a fer l’exercici de manera improvisada. Un cop acabat l’exercici, els alumnes no han d’esperar una nota externa, sinó que avaluen la seva feina i saben identificar en el que potser s’han equivocat, o han de millorar. A aquestes rúbriques han de justificar l’avaluació que han fet i han de situar la seva feina dins de les següents categories: Expert, Avançat, Aprenent o Novell.
Les persones que aprenen, són les que tenen èxit a l’hora d’autoevaluar-se i són capaces de prendre decisions i corregir allò en el que han de millorar. Aquesta és la base i la raó per la qual és tan beneficiosa l’autoregulació: per saber com li ha anat el curs, l’alumne ha de saber per on va i cap número proporcionat pel professor pot quantificar l’aprenentatge individual. Als llocs on s’ha aplicat aquesta autoregulació, els alumnes semblen satisfets d’aquesta tècnica educacional. Al següent video uns alumnes de sisè de primària expliquen com han utilitzat la rúbrica i com se senten al respecte. https://www.youtube.com/watch?v=KEsWiXgSKN0
I en tot això, la feina dels docents ha de ser trobar l’equilibri entre guiar i acompanyar. Els adults estan per supervisar, per ajudar si l’infant s’equivoca, si no va per bon camí, però deixar que reflexioni per ell mateix.
