El nostre batxillerat té marge de millora, però considerem que els canvis que s’anuncien no ajuden en absolut a aquesta millora. El requeriment del Ministeri busca una homogeneïtzació de l’organització d’aquests estudis, uniformitzant assignatures a tot l’estat i trencant amb el respecte a la singularitat del currículum a Catalunya que s’ha mantingut des de l’aplicació de la LOGSE (1996).
Entenem que les mesures que es pretenen implantar a conseqüència del requeriment no tenen cap caire pedagògic, ja que no afecten l’enfocament dels continguts. Però la seva aplicació sí que implica canvis organitzatius significatius que produiran un empitjorament de la formació de l’alumnat.
Que el treball de recerca perdi pes en l’avaluació de l’alumnat significa desmerèixer un àmbit educatiu en què s’exigeix a l’alumnat un important esforç, constància i compromís. Aquesta mesura només es pot entendre des del profund desconeixement de la realitat educativa al nostre país.
De la mateixa manera el tractament que es pretén donar a les literatures catalana i castellana, actualment matèries de modalitat per a l’alumnat que cursa la via d’humanitats i ciències socials, és incomprensible per diverses raons. La primera perquè estem parlant de la formació d’un alumnat que en part optarà per estudis superiors que exigeixen haver cursat els seus continguts. A banda, relegar la Literatura Catalana a una matèria optativa de 1r curs amb la corresponent reducció horària és amb tota claredat un atemptat contra la llengua i a la cultura del país, que només pot proposar qui no entén la nostra identitat.
Si s’apliquen les mesures que contempla el requeriment, l’alumnat que cursa la modalitat de ciències i tecnologia veurà fortament afectada la qualitat de la seva formació. Si ara les matèries científiques de modalitat tenen assignades 3 hores cadascuna a 1r curs, amb un total de 12 hores per a les 4 matèries, passarien a disposar de 6 hores, una reducció del 50%. Ens preguntem com es pot entendre que aquest canvi representi una millora per al nostre alumnat.
Com hem esmentat podem treballar per millorar el batxillerat, però aquestes mesures no són un bon exemple, perquè tot i que no tinguin cap implicació sobre l’orientació de les matèries, instaura un model organitzatiu que clarament empitjora el que és vigent.
Per tot això, des de Rosa Sensat demanem explicacions i rectificacions d’aquesta nova organització del batxillerat que perjudica la identitat del currículum de Catalunya i demanem més estabilitat en temes d’educació per establir més continuïtat i centrar-nos en millores que no suposin entrebancs i dificultats organitzatives.
Comissió executiva i rectora de l’AMRS
