Carme Junyent (Masquefa, 1955) té fama de ser en la seva especialitat, la sociolingüística, una dona polèmica, rebel i políticament incorrecta. Una fama que queda evidenciada en algunes de les afirmacions que fa en aquesta entrevista, com ara que no hem d’ensinistrar els nens en el llenguatge no sexista, que la llei de política lingüística ha tingut un efecte nefast en l’ús del català, o que l’anglès s’ha de saber però no s’ha de fer servir. Parlem amb ella en el seu despatx de la Universitat de Barcelona, enmig d’una lectura de tesi.
Com es poden sentir discriminades les dones utilitzant un llenguatge no sexista?
El problema no és la discriminació en la llengua sinó la discriminació en la vida real.
Però l’ús del llenguatge no sexista pot afavorir la no discriminació en la vida real…
Jo crec que això s’ha orientat molt malament, perquè no s’entén com funciona la llengua i s’han seguit patrons que no són nostres. Bona part del llenguatge políticament correcte, com no insultar i no menystenir, no cal utilitzar-lo, n’hi ha prou de tenir educació i sentit comú.
Doncs, quin és el problema?
El problema és que en la qüestió de la discriminació en el llenguatge es va associar el gènere al sexe, quan el gènere és només un aspecte gramatical i la gramàtica no la pot dictar ningú, funciona a la seva manera. Voler interferir en això sol tenir resultats força negatius, i, a més, no s’entén que un canvi en la llengua hagi de venir des de dalt.
El llenguatge no sexista s’ha associat a una determinada visió ideològica, a l’esquerra, i al moviment feminista.
Sí. El que em sap greu és que s’agafés aquest vessant pel que fa a la llengua i a les dones, i mentre ens dedicàvem a això no ens dedicàvem a fer estudis seriosos sobre llengua i dones. Hi ha llengües al món en què homes i dones fan servir lèxics diferents, gramàtiques diferents. Llengües en què els homes parlen d’una determinada manera si es dirigeixen a una dona. Hi ha coses molt interessants a estudiar, molt més que si hem de dir «nens i nenes», o «advocadessa i advocat».
I aquesta situació s’ha donat en totes les llengües?
No. D’entrada, en la immensa majoria de les llengües del món no hi ha res que s’assembli al masculí i el femení. Per tant, no té cap mena de sentit fer-ho. Jo dic que és un moviment eurocèntric, perquè ens agafem a una característica gairebé residual en el context de les llengües del món i ens pensem que això té alguna cosa a veure amb la discriminació.
Aquesta manera de combatre la discriminació sexual fent desdoblaments en la llengua només es dóna en el català i castellà, i ara comença en el gallec. Jo crec que no es va entendre el que van dir en el seu dia les feministes, que alertaven sobre la creació de les formes femenines perquè tendeixen a ser discriminatòries. En anglès, per exemple, s’ha treballat per suprimir les formes femenines, i aquí hem fet al contrari perquè no hem entès la càrrega despectiva que pot portar el gènere.
El llenguatge no sexista també ha entrat amb força a l’escola. Vol aprofitar aquest Diari de l’escola d’estiu per enviar un missatge a mestres i professors?
Jo els diria que parlem normal, perquè si la societat canvia la llengua ja ho reflecteix. No ensinistrem els nens perquè no serveix de res, i preocupem-nos de la desigualtat real. Segur que a l’escola hi ha moltes més desigualtats i una educació més esbiaixada que potser no atenem tant com ens preocupem per la llengua.
En aquesta qüestió ens hem gastat una gran quantitat de recursos que no han servit de res. No hem canviat la societat.
En algunes entrevistes que li han fet diu que al món hi ha un 40% de llengües que estan en perill, i dins d’aquesta bossa del 40% hi ha el català. Creu realment que el català està en perill d’extinció?
Sí, les dades ho demostren. Des que hi ha política lingüística les xifres només fan que baixar.
…m’està dient que la llei de política lingüística ha estat negativa per al català?
Jo tinc molt poca fe en aquesta llei. La llei de política lingüística ha tingut un efecte nefast, també en l’àmbit de l’ensenyament, en l’ús del català.
A l’Administració el que ha passat és que com que ja hi havia una direcció general ja se n’ocupaven ells, i no calia que se n’ocupessin en altres departaments i conselleries. El català no era una preocupació perquè ja hi havia algú que se n’ocupava. I no és així. La llengua és cosa de tots, i aquí l’hem deixat en un racó. I jo diria que al Departament d’Ensenyament s’ha reproduït el mateix. Hi ha una secció que se n’ocupa i després vas a la resta de l’edifici i el català els és igual.
Jo crec que delegar les qüestions de llengua acostuma a ser nefast per a la llengua en si, perquè el que es necessita és que la gent la faci servir. I si creiem que legislant ja l’estem salvant ens equivoquem.
Però estarà d’acord que el model d’immersió lingüística és un model d’èxit a l’escola de Catalunya?
Fa poc temps vaig escriure un article parlant de la immersió i deia que és una manera d’aconseguir que els nens tinguin les mateixes oportunitats. Ara bé, potser la immersió es va fer bé, però no se’n va preveure la continuïtat. Crec que ara, en els cursos més alts de la Primària, les coses ja trontollen bastant, però és que han trontollat sempre a la Secundària. I això té moltes causes, però una que jo crec que és prou important és el missatge que es transmet des de l’aula a Secundària, que el català és una llengua prescindible, ja que per més que et diguin que la classe es fa en català a l’hora de la veritat no és així.
Tots els nens saben català perquè l’han après a l’escola; com és, doncs, que a Secundària les classes majoritàriament es fan en castellà? I és un fet que com a país no hem afrontat. El Departament ha rebut moltes queixes de pares i no n’han fet cas.
En moltes escoles de Primària es dóna el cas que, malgrat que els nens parlen català a classe, quan surten al pati o van a jugar a la plaça ràpidament canvien al castellà, fins i tot els nens de famílies catalanoparlants. Com ho valora?
Això és un altre dels fets pels quals no s’ha vetllat. He dit en diverses ocasions que si els recursos que s’han invertit directament en la protecció de la llengua s’haguessin invertit en el foment del català a l’esport i en el temps d’oci potser ara no estaríem com estem. Perquè com intervens al pati? Però és que tampoc s’ha introduït socialment la reflexió que el català és una llengua marginada, com ho demostren les dades d’estudis que indiquen que hi ha un 20% de joves de secundària que declaren que el català és la seva primera llengua, però després veiem que l’ús de català a l’institut és de només el 5%. Llavors, què passa amb aquest 15% de joves que tenen el català com a primera llengua però que no el parlen a l’institut? Doncs que volen ser com tothom i no volen significar-se.
I no s’ha fet res per canviar aquest fet. No s’ha fet res per tal que aquests nanos siguin conscients de quina és la dinàmica de les llengües i com ells mateixos, amb el seu comportament espontani, poden reforçar les estructures de poder. I això és una reflexió que es pot fer a l’escola per tal que els nens i joves, com a parlants del català, siguin conscients de quin pot ser el seu paper.
A Catalunya el combat del català sembla que només sigui amb el castellà, i que ens hàgim oblidat del poder invasiu de l’anglès…
Crec que aquí hi ha un cert papanatisme. Estem pagant els plats trencats d’una generació que no ha sabut anglès i que ara vol que els seus fills en sàpiguen. L’anglès és útil i necessari, però no és l’única llengua, i hem dilapidat molts recursos a ensenyar-la sense aconseguir res, ara per ara.
Jo no comparteixo que s’hagi de fer servir l’anglès a l’aula perquè resta molta creativitat. Però suposant que optem per aquest model, abans hem de fer una feina, preparar els professors, cosa que no s’ha fet. I recordo que d’aquesta universitat va sortir fa uns anys un estudi que demostrava que no per començar abans a estudiar l’anglès s’obtenien millors resultats.
Arribarà el dia que al món només es parli l’anglès?
És difícil, perquè la història de les llengües mostra clarament que es diversifiquen, i suposant que tota la humanitat acabés parlant anglès ràpidament tornarien a venir els problemes de comunicació per la diversificació idiomàtica. Jo als meus alumnes els dic que l’anglès és la llengua que s’ha de saber però no s’ha de fer servir. No té sentit que la nostra vida se supediti a aquesta llengua perquè el que ens dóna valor és la diferència.
Internet ha matat moltes llengües?
Al contrari, perquè Internet és un mitjà multimèdia. A Internet hi és tothom que hi vol ser i de la manera que vol ser-hi; fixem-nos en les llengües de la Viquipèdia, per exemple. Internet et permet fer públic el que vulguis en la teva llengua, i jo realment no conec cap llengua que hagi desaparegut per Internet.
Per què desapareixen les llengües?
Les llengües desapareixen per la pressió que tenen els seus parlants per parlar la llengua dels amos. Per poder ser més controlables. Però hi ha molts pobles que han abandonat la seva llengua i no han aconseguit formar part del grup dominant.
Què es mor quan es mor una llengua?
Una manera d’explicar el món. Les llengües porten coneixements, i quan es moren es perden els coneixements que contenen per sempre i per a tothom.
