OPINIÓ David Altimir Només podrem parlar de canvi cultural, com diu el nostre amic Gino Ferri quan es prova de construir una escola, o més generalment una experiència educativa, coherent i solidària amb la identitat de la infància, i quan s’intenta respectar els nens i nenes en tot el que son les seves maneres d’aprendre,
Categoria: Diari de Rosa Sensat
Comença a fer olor d’escola d’estiu
OPINIÓ Eva Sargatal Es percep a les xarxes socials que l’estiu no queda massa lluny perquè es comencen a olorar les escoles d’estiu. Comencem a veure els primers programes amb grans professionals i cursos de formació per a tots els gustos. S’acosta un moment doncs, important per a tot mestre. S’acaba un curs i arriben
Viure a baix, anar a una escola al marge
OPINIÓ Jaume Funes Quan els infants que van a l’escola provenen d’entorns desafavorits per culpa de les desigualtats, l’escola pot obviar l’origen i l’entorn del que provenen o considerar-lo tractant de compensar alguns dels seus efectes. Una escola disconforme amb les desigualtats socials, planificada per no aguditzar-les, té en compte tres aspectes cabdals: no priva
“Què ens fa humans. Un programa alternatiu de ciències socials” Premi Marta Mata 2015
“Què ens fa humans. Un programa alternatiu de ciències socials” és el darrer Premi Marta Mata de Pedagogia. Els autors, Carles Anguera, Pilar Benejam, Dolors Bosch, Roser Canals, Carles Garcia i Neus González-Monfort integren el Grup de Recerca i Innovació en el Currículum de Ciències Socials (GRICCSO), ofereix en aquest llibre una programació per a
Empetitir allò que és gran
OPINIÓ Context: un grup de 28 infants de segon de Primària, que es podria qualificar «d’especial dificultat», conseqüència de la seva composició i de la història escolar. El primer dia de curs em vaig sentir invisible: no responien quan els donava la benvinguda, es quedaven al passadís xerrant, canviant cromos, discutint… i entraven a l’aula
Neuromites i neurocerteses
OPINIÓ David Bueno Els coneixements en neurociència han vingut per quedar-se, i ja estan començant a implicar petits canvis en la manera com concebem el cervell dels alumnes. La pedagogia se n’ha de nodrir, i ho ha de fer amb entusiasme, però continua i continuarà essent imprescindible. Fa pocs dies, un company especialitzat en periodisme
L’escola bressol, embrió de canvi
OPINIÓ En la darrera primavera transformadora de l’educació es parla molt d’innovació, d’escola viva, d’escola lliure o d’educació avançada, però l’escola bressol segueix sent, en molts casos, la gran oblidada de companys i companyes professionals de la resta del sistema. Estem vivint uns moments de transformació social importantíssims. Aquestes transformacions, que en alguns camps encara
Bones notícies per a l’escola pública
OPINIÓ Francina Martí Segons el pedagog italià Francesco Tonucci la millor escola és l’escola pública més propera a casa. En el nostre país, i sobretot a les grans ciutats com Barcelona, estem molt lluny que aquesta afirmació sigui real. La mala notícia és que vivim una situació anòmala, comparada amb altres llocs d’Europa. Totes les
Noranta-vuit grisos
OPINIÓ Elena Montiel La riquesa d’una novel·la, d’una pel·lícula o d’una obra de teatre serà conseqüència de la profunditat dels seus personatges. Si no volem crear personatges de cartró pedra, hem de tenir molt present la complexitat de la psicologia humana. Per què? —em pregunta la Mercè Company—, per què fa això el teu personatge?
Ser mestre, un camí que mai acaba…
OPINIÓ David Castillo 9 del matí a una escola qualsevol. Una aula, 25 infants i un mestre que intenta captar la seva atenció modulant la veu i gesticulant davant d’un auditori que passats cinc minuts comença a moure’s, a mirar per la finestra, a tocar i molestar als companys… Creix la tensió en el mestre
Les famílies han de poder participar en el desenvolupament dels projectes educatius de les escoles
OPINIÓ Maria Vinuesa Si ens creiem que l’acció educativa a les escoles no es pot portar a terme sense les famílies, i hem de començar a pensar quines estratègies participatives s’han de dissenyar. Ja fa molt temps que ningú dubta que el rol de les famílies dins l’escola és fonamental, afortunadament ja ha quedat superada
L’ofrena
Educar és una ofrena i un ritual.
Educar és oferir una essència,
acompanyar-la d’una manera de fer i ser
concretes, mesurades, apamades.
Sotmeses a l’autocrítica constant i ferotge.
Sotmeses a la necessitat imperiosa de créixer i aprendre més.
Formar-se més. Per a oferir més.
La llibertat d’elecció de centre
OPINIÓ Xavier Besalú La llibertat d’elecció de centre no és pròpiament un dret, sinó un interès legítim, és a dir, l’expressió d’una preferència, de la qual, però, no en derivaria la inexorabilitat de la seva satisfacció per part de les administracions públiques. Diu la llei vigent: “Les Administracions educatives regularan l’admissió d’alumnes en centres
Neuroquè?
OPINIÓ David Bueno Us heu preguntat mai per què és tant fàcil aprendre a parlar quan tenim un o dos anys, però en canvi costa tant aprendre idiomes nous quan ja som grans? Per què els adolescents passen de la felicitat més absoluta a la més gran de les emprenyades o desil·lusions en qüestió de
La importància dels més petits
OPINIÓ Rosa Ferrer Tot el que nosaltres som en l’edat adulta té una directa relació amb el que hem viscut en la nostra primera infància. Com hem estat tractats, con ens han parlat, com ens han mirat… Si hem estat tinguts en compte o ens han deixat al marge. Les mestres d’educació infantil sempre
Un mal estudi influeix un 100% en una conclusió errònia
OPINIÓ Cristina Villalba El text següent és la carta al director que Cristina Villalba, Biòloga i professora d’escola pública, ha enviat a La Vanguardia i no s’ha publicat, com a resposta a la informació “Un mal professor influeix un 6% en el rendiment d’un estudiant” apareguda en aquest diari el passat 23 de febrer.
Triar escola: una història d’amor i de política
OPINIÓ Els moments de canvi d’escola, de tria d’escola, van associats als canvis de vida que comporta el creixement dels infants. Són moments de decisions importants per a la vida dels infants, i de les famílies: la separació de la família quan entra a l’escola bressol, el pas a l’escola d’infantil i primària, a l’escola
Cinc mil rèmores o cinc mil innovadors?
OPINIÓ Jaume Funes La radicalitat de la lluita política o sindical no estava, no està, en aconseguir més mestres. Poden servir per mantenir l’escola que no volem. La radicalitat està en aconseguir que els nous recursos només puguin ser aplicats de manera que avanci una escola veritablement nova, que pensa primer en els seus infants
L’educació de la LOMCE i les retallades. Defensem l’educació
Avui, dijous 9 de març, la comunitat educativa estem convocats a una vaga als centres docents. Les grans reivindicacions que sustenten aquesta convocatòria són tres: paralització i reversió de les retallades, eliminació de les diferents «contrareformes» aplicades en diferents nivells educatius i derogació de la LOMCE.
Coeducació i docència en femení. Estereotips, mites i valors
OPINIÓ Esther Cortada Per avançar cap a la coeducació, les mestres, igual que els mestres, podem desenvolupar una sensibilitat que ens permeti fugir dels estereotips, utilitzar un llenguatge no excloent, transformar els continguts del currículum, donar prioritat a les relacions…, però sobretot podem valorar en positiu la nostra presència i les nostres potencialitats per convertir-nos
L’ensenyament de les ciències socials i la innovació
OPINIÓ GRICCSO La innovació sovint s’ha identificat amb la metodologia que el professorat utilitza. Però la innovació no se centra tant en el “com” que fa referència a la metodologia, si no en el “què”. En les nostres darreres entrades hem parlat d’aspectes com els grups de treball, l’ensenyament de les ciències socials o
Marta Mata
“El currículum? Els sabers bàsics per a la humanitat: comunicació, cultura, ciència, salut, ciutadania i creativitat són l’aliment de la fam de formació humana de la infància, des del primer moment”. Marta Mata
Per què és urgent un canvi profund en educació?
OPINIÓ Francina Martí L’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal. Un lloc on aprenem junts, perquè no pot ser d’altra manera, perquè sempre aprenem amb la interacció amb els altres. I hi aprenem tots: nens i nenes, joves i mestres, perquè els mestres també aprenem ensenyant… Un lloc on aprenem
La importància de desobeir
OPINIÓ Joan M. Girona Desobeir és legítim, però lògicament tot acte contrari a les normes serà castigat d’una manera o altra; si no, no seria una veritable desobediència. Al llarg dels quaranta anys que he treballat de mestre i de professor he desobeït conscientment més d’una vegada, i he fet front a les conseqüències.
La biblioteca escolar de qualitat al servei de l’èxit educatiu
OPINIÓ Jaume Centelles Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud en què la lectura i l’escriptura, la narració oral, la conversa i la recerca d’informació afavoreixen tots i cadascun dels punts que s’assenyalen com a necessaris per a uns infants que ningú no sap en quin món viuran. Des de fa
Avui hem enterrat una mestra
OPINIÓ David Altimir No he pogut evitar de pensar en la idea de la meva mort, i d’imaginar-me com em recordarien els meus exalumnes, però el que he pensat immediatament és en el que jo com a mestre puc fer encara avui, del que sóc a temps de fer, per deixar una empremta positiva Avui
Rosa Sensat participa en el projecte Xarxes per al canvi de Barcelona
ACTUALITAT L’Associació de Mestres Rosa Sensat participa, amb el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Escola Nova 21 i I’ICE de la UAB en el projecte Xarxes per al canvi, una iniciativa presentada públicament avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb l’objectiu que en tres anys tots els centres educatius de Barcelona puguin estar immersos
Aina Tarabini: “La classe social segueix sent clau per explicar les oportunitats educatives”
Entrevista a Aina Tarabini, sociòloga de la UAB: “Actuem contra l’abandonament quan el mal ja està fet, i sempre sobre els alumnes en risc. Mai pensem en modificar el sistema”
Sergi Cutillas: “Volen educar-nos perquè siguem submisos i que no ens revoltem”
L’economista explica que el govern de Tsipras va esborrar tot rastre de l’auditoria que li va encarregar perquè deixava en evidència la seva postura, “la de claudicar contra la troica”
El dret a l’educació és alguna cosa més que disposar d’una plaça a l’escola
Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil, garantir la cohesió social i apostar pel futur d’una societat. «La meva filla té sis anys. A l’escola s’ho passa molt bé, però no puc apuntar-la a cap activitat extraescolar. Els preus han pujat molt i ara acabo de sol·licitar la renda mínima garantida. Espero que me
«Cal combatre l’exclusió educativa amb més justicia social»
ACTUALITAT Aquesta és una de les conclusions del tema general de l’Escola d’enguany, que ha tingut com a fil conductor el «Bé comú, en construcció» i en el que hi han participat Yayo Herrero, Vicenç Molina, Sergi Cutillas, Aina Tarabini i David Fernàndez. La lectura pública de les conclusions i l’acte oficial de cloenda de
Joan Figueres: “Hauríem d’escoltar més el nostre cos”
Introduir la dansa a l’escola va ser la gran tasca i la gan passió del mestre i ballarí Joan Serra segons el seu “biògraf” el músic Joan Figueres. Figueres, que ha dedicat un any de la seva vida a escriure el llibre “La dansa a l’escola, El mestratge de Joan Serra” vol fer-li justicia fent que el seu llegat arribi a tothom.
Què té Escola Nova 21 que no tingui Rosa Sensat?
És hora de preguntar-nos per què el programa Escola Nova 21 ha cridat l’atenció i ha generat interès entre tants mestres; de preguntar-nos també què es pot fer des de Rosa Sensat per mostrar i demostrar a tots aquests mestres que l’associació és un instrument vàlid per a la renovació pedagògica, per a la formació
Guia bàsica per entendre la diversitat a l’aula
Aspasim, un centre especialitzat en educació especial, dóna les claus de l’escola inclusiva a un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat «L’escola inclusiva: eines, mètodes, estratègies i recursos pràctics». És el nom d’un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat que vol compartir estratègies que permetin als nens i nenes amb discapacitats formar-se sense sortir de
Un regal d’estiu
Jaume Cela ens parla, aprofitant un aforisme de Joan-Carles Mèlich i un poema de David Jou, sobre la importància de l’acollida, la companyia i la responsabilitat cap a l’altre en l’acció educativa. Pensava sobre què escriure aquests dies d’Escola d’Estiu per publicar al Diari i he pensat que seria una bona idea fer-vos un regal. «El
Boris Mir: “Si esperem a tenir les condicions òptimes per fer la transformació no la farem mai”
Entrevista a Boris Mir, professor a l’Institut-escola Les Vinyes i ara director adjunt d’Escola Nova 21: “El repte més gran que tenim és com fem que els mestres i professors que ja tenim dins del sistema es transformin”
Centres escolars feminitzats
És un problema seriós: la feminització creixent a l’ensenyament, a la sanitat, als anomenats serveis socials. Com fer una educació igualitària, no sexista, sense equilibri de sexes als claustres? Cal reivindicar-ne la necessitat als centres escolars d’infantil, primària i secundària obligatòria. Visita de mestres a Rosa Sensat. Moltes escoles i instituts es preocupen que totes
El nostre Jerome S. Bruner
Sempre m’ha cridat l’atenció una anècdota biogràfica de Bruner que explica molt bé el seu caràcter de supervivent. Es veu que, de molt petit, jugava davant de casa seva i va caure fatalment dins d’un safareig d’aigua, i no podia sortir-ne. Algú el va treure al darrer moment just abans que deixés de respirar. Aquesta anècdota li
Yayo Herrero: “L’ecofeminisme parla de la política del dia a dia”
Yayo Herrero, antropòloga ecofeminista, parla de l’ecofeminisme com a corrent de pensament i moviment social perquè tracta d’arribar a la transformació real de les vides de les persones.
Neus Baches: “L’aprenentatge, com la vida, no està parcel·lat”
Entrevista a Neus Baches, professora de secundària especialitzada en el treball per projectes: “El treball per projectes és una manera de treballar globalitzant organització, àrees, edats o continguts”
Sortir del jo per aterrar en el nosaltres
Una sèrie de debats sobre el bé comú ha protagonitzat l’inici de l’Escola d’Estiu. Des de l’activista David Fernández fins a l’antropòloga Yayo Herrero passant per la sociòloga Aina Tarabini han reflexionat sobre aquest concepte en transformació. Debat amb David Fernàndez «Aspirem a una vida digna sabent que l’única possibilitat d’obtenir-la és col·laborant entre tots.»
Els buits escolars de les vacances
Amb la calor queda en l’oblit que al llarg del curs tenen infàncies tant sols escolars i que les vacances recorden punyentment el seu dret a educar-se jugant, compartint, descobrint altres indrets, podent sentir que la mare té temps per pensar en el seu món… tot l’any. Han arribat les vacances. Els dies en els
Aprendre a caminar
Un infant quan aprèn a caminar, cau i s’aixeca molt sovint. Aprendre a caminar vol dir esforçar-se, superar pors i inseguretats, ser constant i perseverant, i cadascun ho fa al seu ritme. Però ningú discuteix que es important que passi per aquesta fase, per a anar a millor, perquè guanyarà en formes de desplaçarse i
“L’eix central de la política educativa de l’Ajuntament és el combat contra les desigualtats”
Entrevista a Miquel Àngel Essomba, responsable d’educació de l’Ajuntament de Barcelona: “L’educació a aquesta ciutat no es pot entendre sense l’existència de l’associació Rosa Sensat”
Els reptes de la formació docent en temps de canvis
La renovació pedagògica es fa lloc a les escoles de forma transversal i des de baix, mitjançant espais de reflexió, sense receptes i repensant l’educació com un bé comú. La formació continuada i el reciclatge constant del professorat és una de les claus principals per dur la renovació pedagògica a les escoles. Davant les innovacions
I tu, quina escola t’imagines?
Si creus que els mestres tenim molt per aprendre, aquesta escola d’estiu t’espera perquè facis la teva aportació per reflexionar, compartir, conviure i aprendre. Tots ens fem falta… La 51a Escola d’estiu de Rosa Sensat vol ser un espai de llibertat, de trobada, de reflexió, per compartir el somni d’aquesta escola que ja anem fent.
Reforma horària sí, però…
OPINIÓ Que els horaris del país són irracionals és una gran veritat, que seria bo poder establir un pla que contribuís a què petits i grans poguessin gaudir d’un temps de treball o escola, un temps de vida social o lleure i un temps per dormir o descansar, amb unes proporcions adequades i saludables, és
Estem educant o estem contenint?
OPINIÓ Andreu Navarra va publicar el passat 26 de febrer un article a La Directa que ha corregut per les xarxes. Em sembla una reflexió interessant. És un escrit dolorós i a estones dur… però que mostra una estimació i atenció a l’alumnat adolescent que troba a les aules. Molt diferent a la novel·la d’en
El Cafè Filosòfic de Rosa Sensat
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat posem en marxa unes tertúlies filosòfiques prenent com a referent els cafès filosòfics que des de l’any 1992 han anat proliferant arreu del món en tota classe d’establiments, museus, biblioteques i altres centres. Es tracta d’un petit espai de diàleg, de debat i crítica que utilitza les eines
L’Escola de Mestres Rosa Sensat de Barcelona
Article de Marta Mata i Garriga publicat al núm. 1 de la revista Perspectives d’Educació Comparada, que permet conèixer els antecedents de l’actual Associació de Mestres Rosa Sensat i ajuda a entendre què ha estat i què és Rosa Sensat.
