OPINIÓ Rosa Ferrer Tot el que nosaltres som en l’edat adulta té una directa relació amb el que hem viscut en la nostra primera infància. Com hem estat tractats, con ens han parlat, com ens han mirat… Si hem estat tinguts en compte o ens han deixat al marge. Les mestres d’educació infantil sempre
OPINIÓ Cristina Villalba El text següent és la carta al director que Cristina Villalba, Biòloga i professora d’escola pública, ha enviat a La Vanguardia i no s’ha publicat, com a resposta a la informació “Un mal professor influeix un 6% en el rendiment d’un estudiant” apareguda en aquest diari el passat 23 de febrer.
OPINIÓ Els moments de canvi d’escola, de tria d’escola, van associats als canvis de vida que comporta el creixement dels infants. Són moments de decisions importants per a la vida dels infants, i de les famílies: la separació de la família quan entra a l’escola bressol, el pas a l’escola d’infantil i primària, a l’escola
OPINIÓ Jaume Funes La radicalitat de la lluita política o sindical no estava, no està, en aconseguir més mestres. Poden servir per mantenir l’escola que no volem. La radicalitat està en aconseguir que els nous recursos només puguin ser aplicats de manera que avanci una escola veritablement nova, que pensa primer en els seus infants
Avui, dijous 9 de març, la comunitat educativa estem convocats a una vaga als centres docents. Les grans reivindicacions que sustenten aquesta convocatòria són tres: paralització i reversió de les retallades, eliminació de les diferents «contrareformes» aplicades en diferents nivells educatius i derogació de la LOMCE.
OPINIÓ Esther Cortada Per avançar cap a la coeducació, les mestres, igual que els mestres, podem desenvolupar una sensibilitat que ens permeti fugir dels estereotips, utilitzar un llenguatge no excloent, transformar els continguts del currículum, donar prioritat a les relacions…, però sobretot podem valorar en positiu la nostra presència i les nostres potencialitats per convertir-nos
OPINIÓ GRICCSO La innovació sovint s’ha identificat amb la metodologia que el professorat utilitza. Però la innovació no se centra tant en el “com” que fa referència a la metodologia, si no en el “què”. En les nostres darreres entrades hem parlat d’aspectes com els grups de treball, l’ensenyament de les ciències socials o
“El currículum? Els sabers bàsics per a la humanitat: comunicació, cultura, ciència, salut, ciutadania i creativitat són l’aliment de la fam de formació humana de la infància, des del primer moment”. Marta Mata
OPINIÓ Francina Martí L’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal. Un lloc on aprenem junts, perquè no pot ser d’altra manera, perquè sempre aprenem amb la interacció amb els altres. I hi aprenem tots: nens i nenes, joves i mestres, perquè els mestres també aprenem ensenyant… Un lloc on aprenem
OPINIÓ Joan M. Girona Desobeir és legítim, però lògicament tot acte contrari a les normes serà castigat d’una manera o altra; si no, no seria una veritable desobediència. Al llarg dels quaranta anys que he treballat de mestre i de professor he desobeït conscientment més d’una vegada, i he fet front a les conseqüències.
OPINIÓ Jaume Centelles Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud en què la lectura i l’escriptura, la narració oral, la conversa i la recerca d’informació afavoreixen tots i cadascun dels punts que s’assenyalen com a necessaris per a uns infants que ningú no sap en quin món viuran. Des de fa
OPINIÓ David Altimir No he pogut evitar de pensar en la idea de la meva mort, i d’imaginar-me com em recordarien els meus exalumnes, però el que he pensat immediatament és en el que jo com a mestre puc fer encara avui, del que sóc a temps de fer, per deixar una empremta positiva Avui
ACTUALITAT L’Associació de Mestres Rosa Sensat participa, amb el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Escola Nova 21 i I’ICE de la UAB en el projecte Xarxes per al canvi, una iniciativa presentada públicament avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb l’objectiu que en tres anys tots els centres educatius de Barcelona puguin estar immersos
Entrevista a Aina Tarabini, sociòloga de la UAB: “Actuem contra l’abandonament quan el mal ja està fet, i sempre sobre els alumnes en risc. Mai pensem en modificar el sistema”
L’economista explica que el govern de Tsipras va esborrar tot rastre de l’auditoria que li va encarregar perquè deixava en evidència la seva postura, “la de claudicar contra la troica”
Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil, garantir la cohesió social i apostar pel futur d’una societat. «La meva filla té sis anys. A l’escola s’ho passa molt bé, però no puc apuntar-la a cap activitat extraescolar. Els preus han pujat molt i ara acabo de sol·licitar la renda mínima garantida. Espero que me
ACTUALITAT Aquesta és una de les conclusions del tema general de l’Escola d’enguany, que ha tingut com a fil conductor el «Bé comú, en construcció» i en el que hi han participat Yayo Herrero, Vicenç Molina, Sergi Cutillas, Aina Tarabini i David Fernàndez. La lectura pública de les conclusions i l’acte oficial de cloenda de
Introduir la dansa a l’escola va ser la gran tasca i la gan passió del mestre i ballarí Joan Serra segons el seu “biògraf” el músic Joan Figueres. Figueres, que ha dedicat un any de la seva vida a escriure el llibre “La dansa a l’escola, El mestratge de Joan Serra” vol fer-li justicia fent que el seu llegat arribi a tothom.
És hora de preguntar-nos per què el programa Escola Nova 21 ha cridat l’atenció i ha generat interès entre tants mestres; de preguntar-nos també què es pot fer des de Rosa Sensat per mostrar i demostrar a tots aquests mestres que l’associació és un instrument vàlid per a la renovació pedagògica, per a la formació
Aspasim, un centre especialitzat en educació especial, dóna les claus de l’escola inclusiva a un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat «L’escola inclusiva: eines, mètodes, estratègies i recursos pràctics». És el nom d’un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat que vol compartir estratègies que permetin als nens i nenes amb discapacitats formar-se sense sortir de
Jaume Cela ens parla, aprofitant un aforisme de Joan-Carles Mèlich i un poema de David Jou, sobre la importància de l’acollida, la companyia i la responsabilitat cap a l’altre en l’acció educativa. Pensava sobre què escriure aquests dies d’Escola d’Estiu per publicar al Diari i he pensat que seria una bona idea fer-vos un regal. «El
Entrevista a Boris Mir, professor a l’Institut-escola Les Vinyes i ara director adjunt d’Escola Nova 21: “El repte més gran que tenim és com fem que els mestres i professors que ja tenim dins del sistema es transformin”
És un problema seriós: la feminització creixent a l’ensenyament, a la sanitat, als anomenats serveis socials. Com fer una educació igualitària, no sexista, sense equilibri de sexes als claustres? Cal reivindicar-ne la necessitat als centres escolars d’infantil, primària i secundària obligatòria. Visita de mestres a Rosa Sensat. Moltes escoles i instituts es preocupen que totes
Sempre m’ha cridat l’atenció una anècdota biogràfica de Bruner que explica molt bé el seu caràcter de supervivent. Es veu que, de molt petit, jugava davant de casa seva i va caure fatalment dins d’un safareig d’aigua, i no podia sortir-ne. Algú el va treure al darrer moment just abans que deixés de respirar. Aquesta anècdota li
Yayo Herrero, antropòloga ecofeminista, parla de l’ecofeminisme com a corrent de pensament i moviment social perquè tracta d’arribar a la transformació real de les vides de les persones.
Entrevista a Neus Baches, professora de secundària especialitzada en el treball per projectes: “El treball per projectes és una manera de treballar globalitzant organització, àrees, edats o continguts”
Una sèrie de debats sobre el bé comú ha protagonitzat l’inici de l’Escola d’Estiu. Des de l’activista David Fernández fins a l’antropòloga Yayo Herrero passant per la sociòloga Aina Tarabini han reflexionat sobre aquest concepte en transformació. Debat amb David Fernàndez «Aspirem a una vida digna sabent que l’única possibilitat d’obtenir-la és col·laborant entre tots.»
Amb la calor queda en l’oblit que al llarg del curs tenen infàncies tant sols escolars i que les vacances recorden punyentment el seu dret a educar-se jugant, compartint, descobrint altres indrets, podent sentir que la mare té temps per pensar en el seu món… tot l’any. Han arribat les vacances. Els dies en els
Un infant quan aprèn a caminar, cau i s’aixeca molt sovint. Aprendre a caminar vol dir esforçar-se, superar pors i inseguretats, ser constant i perseverant, i cadascun ho fa al seu ritme. Però ningú discuteix que es important que passi per aquesta fase, per a anar a millor, perquè guanyarà en formes de desplaçarse i
Entrevista a Miquel Àngel Essomba, responsable d’educació de l’Ajuntament de Barcelona: “L’educació a aquesta ciutat no es pot entendre sense l’existència de l’associació Rosa Sensat”
La renovació pedagògica es fa lloc a les escoles de forma transversal i des de baix, mitjançant espais de reflexió, sense receptes i repensant l’educació com un bé comú. La formació continuada i el reciclatge constant del professorat és una de les claus principals per dur la renovació pedagògica a les escoles. Davant les innovacions
Si creus que els mestres tenim molt per aprendre, aquesta escola d’estiu t’espera perquè facis la teva aportació per reflexionar, compartir, conviure i aprendre. Tots ens fem falta… La 51a Escola d’estiu de Rosa Sensat vol ser un espai de llibertat, de trobada, de reflexió, per compartir el somni d’aquesta escola que ja anem fent.
OPINIÓ Que els horaris del país són irracionals és una gran veritat, que seria bo poder establir un pla que contribuís a què petits i grans poguessin gaudir d’un temps de treball o escola, un temps de vida social o lleure i un temps per dormir o descansar, amb unes proporcions adequades i saludables, és
OPINIÓ Andreu Navarra va publicar el passat 26 de febrer un article a La Directa que ha corregut per les xarxes. Em sembla una reflexió interessant. És un escrit dolorós i a estones dur… però que mostra una estimació i atenció a l’alumnat adolescent que troba a les aules. Molt diferent a la novel·la d’en
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat posem en marxa unes tertúlies filosòfiques prenent com a referent els cafès filosòfics que des de l’any 1992 han anat proliferant arreu del món en tota classe d’establiments, museus, biblioteques i altres centres. Es tracta d’un petit espai de diàleg, de debat i crítica que utilitza les eines
Article de Marta Mata i Garriga publicat al núm. 1 de la revista Perspectives d’Educació Comparada, que permet conèixer els antecedents de l’actual Associació de Mestres Rosa Sensat i ajuda a entendre què ha estat i què és Rosa Sensat.
Maletes de llibres per impulsar la lectura, afavorir la integració de les persones desplaçades i potenciar l’empatia i la solidaritat a partir del coneixement de la seva realitat. Des de la biblioteca infantil i juvenil de l’Associació s’han confegit unes maletes de llibres per deixar en préstec a escoles i instituts. Es tracta d’una selecció
ACTUALITAT Un programa alternatiu de ciències socials del grup GRICCSO (Grup de Recerca i Investigació en el Currículum de Ciències Socials) titulat Què ens fa humans? ha rebut aquest vespre el XXXV Premi de Pedagogia Marta Mata, atorgat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En el mateix acte, han rebut els guardons Marta Mata el periodista Carles
Un programa alternatiu de ciències socials del grup GRICCSO (Grup de Recerca i Investigació en el Currículum de Ciències Socials) titulat Què ens fa humans? ha rebut aquest vespre el XXXV Premi de Pedagogia Marta Mata, atorgat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En el mateix acte, han rebut els guardons Marta Mata el periodista Carles Capdevila i
ACTUALITAT Avui es compleixen 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco, encara que no de la dissolució del seu règim. Un règim feixista que va produir l’empobriment i el retrocés absolut i radical de l’educació a Catalunya i Espanya, amb la depuració i expulsió de l’activitat educativa de més del 30% del total
OPINIÓ Clara Salido M’agradaria compartir una experiència cooperativa a on infants i adults treballen i conviuen des del desig d’aprendre. Una experiència en la construcció i manteniment d’un hort urbà a on, des del meu punt de vista, hi germina la llavor d’una societat centrada en el respecte mutu i el benestar, tant de la persona com del col·lectiu.
ACTUALITAT Hem de compartir per transformar. Hem de buscar els nostres propis fils de seda, que siguin forts per caminar per sobre d’ells, de manera que puguem construir, entre totes i tots, una teranyina enorme i forta. Aquesta va ser una de les conclusions a què van arribar els més de 250 mestres d’educació infantil
Hem de compartir per transformar. Hem de buscar els nostres propis fils de seda, que siguin forts per caminar per sobre d’ells, de manera que puguem construir, entre totes i tots, una teranyina enorme i forta. Aquesta va ser una de les conclusions a què van arribar els més de 250 mestres d’educació infantil que
ACTUALITAT Per commemorar el naixement de Rosa Sensat, més de 170 mestres es van trobar el passat 6 d’octubre a la seu de l’associació per retre homenatge als set mestres fundadors, quatre dels quals (Canals, Codina, Cots i Darder) van intervenir a l’acte, i també per reconèixer totes les persones, mestres o no, que al
OPINIÓ Roser Reverter Quan es va difondre la iniciativa d’enviar un missatge d’agraïment a un mestre que ens hagués deixat empremta, vaig pensar en la meva primera Escola d’Estiu, l’any 1970. Era la cinquena, que va tenir lloc en cinc locals diferents, d’una banda per l’augment d’assistents el 1968, i sobretot el 1969, i de l’altra pels problemes
OPINIÓ Montse Benlloch Els millors canvis i els més efectius sorgiran quan el flux de necessitats (pedagògiques, econòmiques, socials, psicològiques, etc.) corri de baix a dalt i a l’inrevés dins un sistema educatiu acceptablement permeable. Durant el darrer curs escolar, els mitjans de comunicació s’han fer ressò en diverses ocasions de les últimes innovacions que el sistema
ACTUALITAT Dona, de més de 50 anys, mestra d’Infantil i Primària en una escola pública, radiografia dels participants a l’Escola d’Estiu. Les dades de les persones participants a la 50a Escola d’Estiu indiquen que el 88% són dones; el 33%, majors de 50 anys; el 60% treballen en una escola pública; el 28% ho fan
Maria Antònia Canals és una de les set persones fundadores de Rosa Sensat ara fa 50 anys. Ens explica per què va néixer i què ha aportat a l’educació d’aquest país.
Carme Junyent afirma que aquesta manera de combatre la discriminació sexual fent desdoblaments en la llengua només es dóna en el català i castellà, i ara comença en el gallec.
Rosa Sensat ha conclòs la seva 50a Escola d’Estiu amb una declaració provisional llegida al parc de la Ciutadella davant desenes de persones per part de Francina Martí Acaba tal com va començar. L’excepcional Escola d’Estiu dels 50 anys de Rosa Sensat va arrencar la setmana passada amb una jornada, “Sense límits”, que fixava la
