En el marc de la Jornada d’Educació Infantil que organitza un any més l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el pedagog danès reflexiona la forma en què els espais condicionen la relació dels infants.
«La classe, un espai obert o tancat?» Amb aquesta dicotomia, el pedagog danès Claus Jensen ha definit l’espai com un dels elements clau per a l’escola. Segons apunta el pedagog danès, és «important que aquest mateix espai sempre s’adeqüi a les necessitats dels qui l’habitaran, en definitiva, els nostres infants i joves».
Intervenció de Claus Jensen sobre la relació dels infants amb l’espai.
En aquest sentit, ha subratllat que el paper dels mestres és «essencial» en l’acompanyament dels infants perquè aquests es facin propi l’espai on passaran la seva etapa educativa. Gràcies a aquest acompanyament, es poden veure experiències «molt interessants» on «són els mateixos infants els que, per iniciativa pròpia, donen forma a l’espai».
Tot i així, Jensen ha reconegut la dificultat a la qual s’enfronten diàriament els mestres per intentar adaptar aquests espais a les necessitats dels infants i joves: «Potser no podem forçar a una transformació completa i totalment nova dels espais on ens trobem, però sí petits canvis». Per això, ha animat tot el col·lectiu educatiu a no deixar de conèixer i comprendre les estructures on treballen, i trobar l’energia per fer tots els canvis que siguin possibles, sempre dins de les possibilitats de cadascú.
Durant la seva intervenció, Jensen també ha posat de manifest que quan precisament es planteja al col·lectiu de mestres i professors com es pot modificar l’espai, la natura és la primera opció per a molts d’ells. En canvi, es dona la contradicció que avui els infants i joves segueixen fent classe en espais tancats, sense poder moure’s més enllà del seu pupitre. Malgrat això, Jensen assegura que aquesta contradicció «no és dolenta» com a tal, ja que «és l’empenta per canviar alguna cosa més que un element superficial».
Debat: encerts i malentesos en el disseny dels espais
La manera com es poden dur a terme aquests canvis ha estat l’objecte del debat posterior, «Com construir una escola ideal per a mestres i infants». Amb la participació de la mestra en educació infantil Maite Pujol, la mestra d’escola bressol Eva Sargatal i l’arquitecte Jordi Canyelles, junt amb el públic assistent, s’han compartit diverses experiències que han posat de manifest que l’arquitectura i la pedagogia necessiten anar de la mà. En aquest sentit, Maite Pujol ha recordat que «estructures com l’escola bressol van néixer per a les famílies i els infants, i per tant també haurien de participar en el procés de construcció o remodelació de les escoles».
Debat: «Com construir una escola ideal per a mestres i infants»
Un dels problemes plantejats durant el debat és el que ha introduït l’arquitecte Jordi Canyelles: «Molt sovint ens trobem que a l’hora de definir els espais el concepte de dins i de fora es troben com a limitadors físics». En aquest sentit, tant Eva Sargatal com Maite Pujol han recordat les paraules del pedagog danès Claus Jensen en apuntar que la definició d’aquests espais serà el resultat de l’observació dels infants i de detectar les seves necessitats. «Ens hem de creure que els infants, els mestres i les famílies també tenim un paper en el disseny de l’arquitectura de les escoles i que no queda únicament reservada a la feina dels arquitectes».
Sobre el paper que ha d’adoptar l’Administració, els tres ponents han coincidit a afirmar que és important i necessari que l’Administració tingui en compte tots els agents que tenen un paper en la construcció i transformació d’una escola, i «no limitar-se –segons ha subratllat Jordi Canyelles– a redactar una guia de criteris generals que acabin substituint el diàleg entre els agents implicats». De fet, com ha apuntat Eva Sargatal, «aquests criteris són, com indica el seu propi nom, una guia, i per tant necessiten una adaptació posterior a cada context, un context que cal parlar i acordar entre totes les persones que es veuen implicades en el projecte»
