ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA GUIX – 466 (MAIG 20) – Especial Temps de confinament
Mexique: el nom del vaixell al club de lectura infantil de la Biblioteca Central d’Igualada, a partir d’una proposta del Punt de Lectura DPS de Rosa Sensat
“Apropar els infants i joves als llibres és acostar-los a la realitat i ajudar-los a viure. La literatura infantil ocupa, sens dubte, un lloc privilegiat en l’esforç que fem els adults perquè els nens i nenes coneguin i sentin les persones i les coses, i ho facin des de les vivències que van experimentant.
Llegir és mantenir el diàleg amb l’autor, una persona que ens vol comunicar informacions i punts de vista i que, especialment en el cas de la literatura, les transmet amarades de vivències i emocions. Ofereix, de fet, un retall de vida amb tot l’embolcall que li dóna sentit.
Suscitar el diàleg i mantenir-lo al llarg de la lectura és el que aconsegueixen les obres de qualitat que, pel que diuen i com ho diuen i per la complicitat que generen en el lector, n’estimulen la vivència personal amb relació a les propostes i suggeriments que es fan.
Com en tot diàleg que representi una trobada personal hi ha sempre un component emocional que aporta el text i emergeix en el lector, per això experimenta joia i satisfacció. A part de l’interès que genera, la seva existència fa que els continguts i les situacions presentades s’inscriguin en la persona del lector.
Proposar lectures de qualitat per als nens i nenes és, sens dubte, una aposta decidida de cara a la seva formació i una mostra de reconeixement i afecte. És el desig de contribuir al fet que els infants visquin harmònicament la vida i se sentin més feliços”
Pere Darder (2003) del pròleg del llibre Els llibres tranquils de Pep Molist
El Punt de Lectura DPS (Desenvolupament Personal i Social)
La lectura és llegir, pensar, emocionar-se, compartir, dialogar, representar, dibuixar, relacionar, expressar, conèixer…
El Punt de Lectura DPS som un grup de persones relacionades d’una manera o altra amb l’educació i amb la lectura (mestres, bibliotecaris, psicòlegs, pedagogs, actrius,…) que seleccionem llibres i els analitzem des del punt de vista de les emocions per tal que puguin contribuir al creixement personal i social dels lectors.
Pensem que també som el que llegim i que la lectura també ens ajuda a configurar la nostra manera de ser. Creiem que la lectura d’àlbums il·lustrats, de novel·les, de narracions, de contes, de poemes, de còmics, d’imatges, els contes explicats, o la visualització de curtmetratges es poden tractar des de les emocions. La reflexió, el diàleg sobre el que hem llegit i la consciència dels canvis en les emocions i els sentiments quan els compartim amb els altres, és l’objectiu més important de les nostres propostes.
En aquest context cal situar la proposta metodològica del grup Punt de lectura DPS assenyalant el que té d’específic, tot indicant l’abast i la indicació de la seva metodologia.
“La metodologia de la pràctica reflexiva per aprendre a llegir els continguts de la consciència i sentir i expressar les pròpies emocions que emergeixen en el context de la lectura de l’obra literària consta dos moviments (Cuadernos de Pedagogia, núm. 416, Oct. 2011) i que nosaltres afegim un tercer pas.
- Activar el diàleg interior per identificar la vivència i explorar-la (“què et fa sentir?”, “com ho vius?”, “com ho connectes?”, etc.) en relació a un mateix i pensant en els altres,
- Compartir l’apertura de la consciència de les pròpies vivències amb els altres (iguals o no) que també han fet el primer moviment tot llegint el mateix text.
- Adonar-se dels canvis en les emocions i els sentiments i de la influència que tenen en el propi desenvolupament.
Tant el treball de diàleg interior com el de compartir l’apertura de la consciència suposa una anàlisi psicològica de la relació lector-text. Com hem connectat amb la lectura, què ens ha fet sentir. I aquest aspecte no es confon amb la cerca argumentada de conseqüències exemplars (aspecte ètic: positives o negatives, d’acord amb la Intel·ligència Emocional) dirigides a formar i fomentar certs comportaments; ni tampoc es confon amb l’anàlisi estètica i social de les històries llegides (“T’ha agradat aquest llibre?”; “Per què?”; “Recomanaries la seva lectura?”; etc.). Ara bé, l’espai específic que postulem no exclou aquestes altres orientacions”
Metodologia de treball del grup DPS
La nostra feina consisteix en :
- Triar el material a partir d’una proposta del seminari de LIJ de Rosa Sensat o bé d’un dels membres del grup.
- Lectura individual de tots els membres.
- Posada en comú de les reflexions i aportacions de cadascú.
- Elaboració de la proposta de treball seguint les pautes establertes pel grup
- Revisió conjunta del material que s’ha elaborat i vist-i-plau de tots els membres.
- Finalment ho pengem al blog del Punt de lectura DPS http://elpuntdelectura.blogspot.com/p/desenvolupament-personal-i-social.html
- Aquestes propostes són orientatives i cadascú les pot triar i adaptar segons li convingui.
Exemple d’una lectura amb un grup d’infants (10-12 anys) del club de lectura infantil de la Biblioteca Central d’Igualada:
Mexique: el nom del vaixell, de Maria José Ferrada, il·lustrat per Ana Penyas i traduït per Teresa Duran. Editorial Libros del Zorro Rojo. Barcelona, 2017
Per què aquest llibre?
L’àrea infantil de la Biblioteca organitza cada curs un club de lectura per als infants de la ciutat. En la tria dels llibres que es proposen es tenen en compte temes, esdeveniments i activitats que tenen lloc a la ciutat per tal de fomentar la intercomunicació.
Durant el curs 2018-19, emmarcat dins el programa d’activitats “80 anys del final de la Guerra Civil a Igualada”, es va fer la lectura d’aquest llibre i es van treballar algunes de les propostes del Punt de lectura DPS.
De què tracta:
Parteix d’una història real. El 27 de maig de 1937, 456 infants, fills de republicans, van ser embarcats al “Mexique”, a Bordeus. D’allà anirien rumb a Mèxic on el govern els acolliria. Els seus pares els volien protegir de la Guerra i pensaven que serià per poc temps.
És un text delicat, narrat des del punt de vista d’un nen, una veu infantil carregada d’incertesa, d’esperança i d’ d’innocència.
Les il·lustracions expressen la història de forma original, sincera i emotiva.
https://www.youtube.com/watch?v=yv0R5yFug_o
Com ho hem fet:
Els membres del club de lectura s’emporten el llibre a casa i en fan la lectura. El dia de la trobada els rebem al vestíbul de la Biblioteca on hi ha una exposició de fotografies referents al final de la Guerra Civil a Igualada. Comentem cada una de les fotos i reconeixem els espais. D’aquesta manera els fem adonar que la lectura del llibre forma part de tot un conjunt d’activitats de la ciutat, relacionades amb aquest tema. (Poden comprovar l’afluència de nombrós públic a la Sala d’Actes de la Biblioteca que assisteixen a una conferència sobre la Guerra civil a Igualada, la qual cosa ens fa canviar l’espai de la nostra trobada habitual).
Amb aquest estat de connexió i ambientació comencem la sessió del club amb una anàlisi i comentaris de les il·lustracions de “Mexique”. Anem passant les pàgines del llibre i cadascú d’una forma espontània analitza i comenta la il·lustració que més l’ha impressionat. Veiem la necessitat, com a mediadors, d’anar fent aclariments d’alguns conceptes i fets que apareixen al llarg de la història. Per exemple, hem d’intentar explicar, encara que sigui de forma breu, la Guerra Civil, les parts que protagonitzaren el conflicte, els símbols que els representen, la història real de que parla “Mexique”, el final de la Guerra, l’inici de la 2a Guerra Mundial, l’exili, l’acollida…
A més d’aquests aspectes històrics amb repercussions socials apareixen els aspectes emocionals que són els que vinculen els lectors a la història: el comiat dels nens i els pares, el poder de l’abraçada, la mà que t’ajuda, els infants més grans que es converteixen en referents per als petits, les maletes i el seu possible contingut, els malsons dels nens del vaixell, la incertesa del seu destí, la rebuda al país d’acollida, el mar i les històries de vaixells,…
D’aquesta lectura compartida en surten expressions dels lectors tan suggeridores com aquestes:
M’ha fet estar trista saber que els pares poden morir a la guerra i que els nens estan sense els pares.
Contenta per l’acollida dels nens a Mèxic.
Llegint el llibre vaig plorar perquè em pensava que passava de veritat.
M’ha sorprès que contingués tanta història amb poques frases i amb els dibuixos.
Em pensava que em passava a mi.
M’ha fet posar trista.
Fa molta pena però això també està passant ara amb els refugiats.
M’ha semblat molt trist però una història molt bonica.
A continuació vam repartir unes làmines en blanc amb paraules com:
maleta, malsons, mocadors blancs, cançons i balls, Fill meu!!, mar/vaixell, vacances, tren, exili.
Per parelles havien de triar una d’aquestes paraules que estan relacionades amb “Mexique” i fer-ne un dibuix intentant expressar tot el que els havia suggerit. Després ho comentaríem.
Aquí en teniu una petita mostra:
D’aquesta lectura i del corresponent diàleg en destaquem la capacitat de connexió dels infants amb la història que explica, encara que aquesta sigui molt distant en el temps i els referents siguin poc o gens coneguts per ells. Per altra banda, va portar a fer comparacions amb situacions de conflicte actuals. Ens adonem que hem compartit els sentiments i emocions dels seus protagonistes: la tristesa, la incertesa, la impotència, el dolor, la ràbia, la tendresa, la incomprensió, l’empatia i també l’alegria. Constatem doncs, que la tria ha valgut la pena.
Dolors Estrada i Assumpció Vila,
membres del grup de treball El Punt de Lectura DPS (Desenvolupament Personal i Social) de Rosa Sensat amb la col·laboració del club de lectura infantil de la Biblioteca Central d’Igualada.
