La doctora en Filosofia assenyala les claus de la comunicació dins de l’aula democràtica per guiar a l’alumne en l’aprenentatge en un cicle de conferències online durant la 56a Escola d’Estiu Rosa Sensat
La doctora en Filosofia i professora jubilada Concha Fernández ha impartit aquest matí la conferència La comunicació en el procés d’aprenentatge. Paraules i accions, durant la 56a Escola d’Estiu Rosa Sensat. Fernández, que va exercir de mestra i directora als IES Mediterrània i Menéndez Pelayo, ha explicat que amb els estudiants “aïrats i desafiants” el professor ha d’implicar-se més per ajudar-los a avançar i sobretot ha de tindre molta paciència, perquè “quan l’alumne està enfonsat, són necessaris molts intents per rescatar-lo”.
La doctora ha apuntat algunes de les claus en el llenguatge i en les formes de comunicació per ensenyar als alumnes. Des de les paraules utilitzades a l’aula fins a la presència del mestre davant de l’estudiant i el seu acompanyament, tot suma per ajudar-lo. Fernández ha citat a la també doctora en Filosofia Begoña Román sobre la necessitat de “conèixer i reconèixer” a l’estudiant: “Quan aquest es veu reduït només a notes i a disciplina, se sent dolgut”.
Fernández ha comentat la comunicació educativa dins de l’escola democràtica i n’ha destacat quatre conceptes que s’han de tindre en compte a l’hora de parlar des de la pissarra. “S’ha considerat de manera errònia que l’ensenyament és un procés de transmissió unidireccional”, però realment, el professor també transmet a l’estudiant valors i maneres de veure el món, ha assenyalat la ponent.
La segona idea que ha accentuat Concha Fernández és que hi ha una relació d’intercanvis afectius, intel·lectuals, negociacions i conflictes de poder dins de l’aula. El tercer concepte mostra que “a l’escola tot parla”, tot comunica, des de la disposició de les aules fins als horaris i la normativa. I per últim, els moviments corporals també transmeten missatges i el professor ha de saber llegir els de l’alumne per entendre què vol o què està comunicant.
La ponent ha rememorat una de les experiències que va viure com a directora d’institut en la que va sentir el fracàs per no haver pogut ajudar a un dels seus alumnes. D’aquesta vivència, Fernández n’extreu que l’única cosa que la va “calmar” realment va ser que va aprendre. A partir d’aquest fet va desenvolupar una mirada diferent de les relacions escolars i dels membres de la comunitat educativa.
