Però quin llinatge d’homes és aquest?
Quina és aquesta bàrbara nació que tolera tals costums?
Se’ns impedeix refugiar-nos en la costa!
Ens mouen guerra, i no ens permeten aturar-nos a la primera terra que veiem!
Virgili, ‘L’Eneida’
L’odissea de l’Open Arms el passat mes d’agost va ser seguida abastament pels mitjans de desinformació i per les xarxes socials. Haurà estat un exemple paradigmàtic del que estem vivint a Europa. Però només un exemple perquè contínuament hi ha altres ‘Open Arms’ que no surten als mitjans, altres vaixells i altres pasteres amb persones que arriben a port o s’ofeguen pel camí.
Han estat, i continuen sent, odissees d’unes persones que són refugiades, que fugen del seu país, de la seva terra, degut als desordres provocats pel canvi climàtic, de l’escalfament global: causa i conseqüència dels desgavells que patim. Que fugen pels desordres produïts per les guerres de repartiment de recursos tecnològics, per les lluites per l’accés a aigua potable, per aconseguir energia de residus fòssils, cada vegada més escassa…
I constatem que gran part de l’opinió pública i la publicada a tot Europa no vol admetre més persones al seu país, amb el fals argument que no hi ha prou espai, treball o menjar. Amb l’egoisme del primer els de casa, moltes persones accepten tàcitament que morin abans que acollir-los; la greu ideologia del primer nosaltres! (qui som nosaltres?).
Amb l’egoisme del primer els de casa, moltes persones accepten tàcitament que morin abans que acollir-los;
Com canviar aquesta percepcions?
Rebutjar les persones migrants rescatades de l’aigua vol dir que les rebutgen perquè pensen que són pobres. Si un iot té problemes tot navegant no el rescataran? Des d’una perspectiva classista hom té la idea que les persones pobres no són útils a la societat, que no poden aportar res de bo, o sigui no són persones del tot. S’està construint una ideologia on el principal valor és la utilitat, la productivitat… Les relacions humanes, l’amistat, tenen poca valoració des d’aquest desagradable punt de vista. I, a més, és una consideració producte d’un prejudici: qui ha dit que totes les refugiades són pobres? Gairebé totes han viscut unes experiències que les han fet créixer i madurar més ràpid que les que hem tingut una vida tranquil·la. Els adolescents que arriben sols sense familiars, tenen unes capacitats i una autonomia superiors als nois i noies que no han hagut de moure’s del seu país.
S’està construint una ideologia on el principal valor és la utilitat, la productivitat… Les relacions humanes, l’amistat, tenen poca valoració des d’aquest desagradable punt de vista.
Un rebuig que també té components racistes. Podem ajudar a pensar moltes coses tot parlant dels migrants que posen en risc la seva vida intentant travessar el mar en barquetes sense condicions de seguretat.
Perquè l’Open Arms, al mig de la Mediterrània, i les persones que intenten guanyar-se la vida venent pels carrers o les platges són dues cares del mateix problema. Quan parlem d’acollir hem d’explicar en quines condicions. I hauríem de ser bel·ligerants front una opinió pública animada per la Unió Europea que nega el Dret a Migrar a les víctimes propiciades pel creixement dels anomenats països desenvolupats.
Ens trobem davant una indignitat; davant d’un canvi dels valors que, al menys de paraula, defensaven els estats europeus. S’ha arribat a dir que cal una autorització per recollir nàufrags. Salvar vides mai pot ser delicte. És una obligació. Les multes les haurien de pagar tots els governs que deixen morir ofegades persones indefenses.
Hauríem de ser bel·ligerants front una opinió pública animada per la Unió Europea que nega el Dret a Migrar a les víctimes propiciades pel creixement dels anomenats països desenvolupats.
La pregunta no és com és possible aquest horror?, la pregunta és mitjançant quins canvis ideològics, quines informacions deformades han aconseguit que una part de la població europea o mundial arribi a pensar i creure que hi ha persones sense drets, que hi ha persones que poden morir impunement, que se les pot deixar ofegar-se. I que aquests comportaments ara no siguin considerats delictes. Des del 2014, s’han comptabilitzat 17.755 persones ofegades al Mediterrani[1].I ja arriben a 933 en el que portem de 2019, i més de dos mil si comptéssim els migrants morts a tot el món entre gener i setembre.[2]
Veient i llegint el que ha passat els darrers mesos a la Mediterrània es pot establir una terrible hipòtesi: els governs dels estats de la Unió Europea, incloent l’espanyol, han decidit que cal que s’ofeguin un nombre important de migrants i així es desanimin d’altres a seguir el mateix camí. Sembla horrorós, fruit d’un malson. Però quan saps que vaixells que surten de Líbia (no està clar qui mana allí) pagats pels governs de la UE bombardegen pasteres plenes de persones[3], que tots els governs europeus ho saben i cap no aixeca un dit per denunciar-ho o evitar-ho, sembla que malauradament la nostra hipòtesi es confirma.
Aquesta desfeta dels valors bàsics, com són el respecte a la vida i a la dignitat humana portarà conseqüències (les està portant ja) per la convivència a tots els països.
Una situació crítica que interpel·la a qui es dedica a l’educació. A les escoles i instituts al llarg del curs hem de parlar i treballar aquests temes que hem apuntat.
- Per què hi ha tantes persones que emigren del seu lloc de residència? Per gust, per ganes d’aventures, per necessitat?
- Per què se les rep sovint tan malament per part de molts i moltes?
- L’ètnia o la classe social dels emigrants té importància? Vivim en una societat classista i racista?
- Ens creiem que totes les persones tenen els mateixos drets i deures o pensem que algunes tenim més drets i menys deures que altres?
- És acceptable que hi hagi qui ha d’intentar vendre productes als carrers o a les platges de diferents ciutats o vil·les del nostre país per sobreviure?
- Amb quins valors ens eduquem si acceptem acríticament que no està permès per les lleis rescatar persones en perill d’ofegar-se?
- Ens sembla bé que les policies persegueixin venedors del carrer i no vigilin els que estafen i roben contínuament des dels seus despatxos d’empresaris o de polítics?
A més de parlar-ne, de buscar més informació, de crear el nostre pensament crític envers tot el que passa a prop o lluny … ens cal sortir al carrer? Ens cal fer palesa la nostra disconformitat? Ens cal lluitar per canviar la realitat que hem trobat?
Unes preguntes que poden servir per avaluar si estem aprenent i ens estem educant (ensenyants i alumnat) de manera correcta.
Joan M Girona, mestre i psicopedagog
Octubre 2019
[1] Referències:
*http://diarieducacio.cat/racismes-quotidians-mes-segregacio-escolar/
*https://www.rosasensat.org/acompanyar-infants-i-adolescents-desamparats/
[2] http://www.joebrew.net/mapa.html
[3] https://missingmigrants.iom.int/region/mediterranean
[4] Informació de persones d’Open Arms que van ser testimonis de la barbàrie.
