El passat dissabte 30 de novembre, l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona va acollir la jornada «Drets i vida quotidiana. El compromís amb la infància», un acte organitzat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat. La trobada, amb un fort component solidari, tenia marcat com a objectiu principal promoure el projecte d’humanització dels espais de Pediatria de l’hospital, tot posant el punt de mira en la lluita per la millora dels drets dels infants.
Una jornada amb compromís social centrada en els drets de la infància
La jornada va començar de la mà d’Anna Rubio, responsable del Campus d’Aprenentatge de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i David Pujol, tresorer de la Comissió Executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que van donar la benvinguda als gairebé 100 assistents que van formar part de l’acte. En les seves intervencions es va subratllar la importància de treballar col·lectivament per garantir els drets dels més petits, especialment en entorns tan sensibles com el sanitari i l’educatiu.
Tot seguit va començar la primera conferència de la jornada, a càrrec d’Aida C. Rodríguez, adjunta per la defensa dels drets dels infants i adolescents. Rodríguez va mostrar amb dades la crua realitat de molts infants i adolescents de Catalunya, on fins a 400.000 nens i nenes es troben en situació de pobresa. La renda familiar té un impacte directe en tots els aspectes clau de la vida de l’infant, com ara l’accés a l’habitatge, l’educació i atenció que rebrà en els seus primers anys de vida (0-3 anys) o les activitats de lleure en què podrà participar, entre d’altres. El fet de no poder exercir aquests drets, que a priori poden semblar elementals, tindrà un impacte directe sobre la seva salut mental i el seu desenvolupament personal.
A continuació, Eva Sargatal, mestra, secretària de l’Associació i directora de la revista Infància, va parlar sobre la realitat educativa d’avui en dia. Les violències cap als infants es poden desenvolupar en diferents graus, ja que hi ha les violències que tots coneixem, que són més visibles, però també hi ha les «violències subtils», que poden arribar a ser les més perilloses.
Quan parlem d’educació, tots en som part implicada: «Tot el que fem a un infant deixa empremta. Fem que aquesta empremta sigui amable, que acompanyi l’infant i li permeti ser ell mateix». Per a un infant, ser vist i ser mirat és indispensable, així que la feina dels adults, i sobretot dels mestres, és proporcionar-li un entorn de tranquil·litat i seguretat.
La humanització dels espais sanitaris
Un dels moments destacats de la jornada va ser la intervenció d’Iria González, responsable del projecte d’Humanització de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. La nova mirada no assistencial dels espais de Pediatria ha comportat un replantejament total de les estances de l’hospital. Progressivament, els diferents habitacles es van transformant per cobrir millor les necessitats dels infants que passen llargues estades hospitalitzats, proporcionant-los entorns més acollidors, amables i segurs, amb espais de joc i esbarjo.
En el marc de la jornada, també es va presentar l’última novetat editorial de l’Associació, La veu dels infants en veu de mestres, un llibre coral escrit per cinquanta-dos mestres d’arreu de Catalunya. El recull s’endinsa en la quotidianitat de les escoles d’educació infantil, i gràcies a la veu de tots els professionals participants aconseguim entrar a les escoles per descobrir les pràctiques habituals que es duen a terme en molts centres educatius del territori. Es tracta d’un text que interpel·la directament el lector, que el fa reflexionar sobre les pròpies pràctiques amb els infants i fa que es replantegi les seves maneres d’educar.
L’acte va continuar amb una taula rodona titulada «Parlem dels drets a l’escola», moderada per Pau Sobrerroca i amb la participació de Rosa Vidiella, Berta Molas, David Castillo i Meritxell Gutiérrez. Mitjançant el debat, els ponents –tots ells mestres que han col·laborat en el llibre– van reflexionar sobre els diferents aspectes que envolten els drets dels infants, centrant-se sobretot en l’escola. En paraules de Vidiella: «Els adults, tant si són famílies com si són mestres, som egocentristes, pensem que ho sabem tot. Així que sovint diem a les criatures què són les coses, com són, com ho han de fer, què han de fer i què no han de fer. No deixem mai que facin sense les nostres imposicions. Així que hem d’escoltar molt més les criatures, amb paciència, reprimir-nos i no córrer a dir com són les coses».
El tancament de la jornada va anar a càrrec de Maria Rovira i Natàlia Grifé, que van agrair la participació de tots els assistents i van remarcar la importància de continuar treballant per un futur en què els infants siguin el centre de totes les decisions educatives i sanitàries.
La jornada «Drets i vida quotidiana. El compromís amb la infància» va ser una mostra clara del compromís col·lectiu per millorar la qualitat de vida i garantir els drets de la infància, tant dins com fora de l’escola i l’hospital. Un pas més cap a una societat més justa i amable per als nens i nenes.
Presentació del llibre Els drets dels infants en veu de mestres a la Llibreria Ona
El dimarts 3 La veu dels infants en veu de mestres també es va presentar al públic general. Les portes de la Llibreria Ona es van obrir per acollir gairebé una cinquantena d’assistents interessats a saber-ne més sobre aquesta publicació. Mitjançant la moderació de Iolanda Batallé, directora de la Llibreria Ona, vam poder escoltar les reflexions de la coordinadora del llibre, Eva Sargatal; dels autors David Altimir i Lidia Ferrer, i d’Iria González, responsable del projecte d’Humanització de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
Eva Sargatal va exposar que el llibre va néixer de la necessitat de fer visibles els drets dels infants amb les pràctiques quotidianes als centres educatius. «El que en un principi va ser un somni es va anar convertint en un repte que va poder tirar endavant gràcies a la complicitat amb tots els mestres que van voler col·laborar amb el llibre». Sargatal també va explicar per què, en les primeres fases de creació del llibre, es va decidir que els mestres escrivissin en parella: «Escriure dues persones pot ser una tasca complexa, però molt enriquidora. És com ballar una dansa: tot i que en un principi et pots trepitjar, un cop has agafat el ritme pot quedar la més bonica de les danses».
Finalment, al llarg de la presentació es va dialogar sobre la realitat actual del 0-6, les possibles millores i els aspectes a continuar treballant. En un punt de la conversa, David Altimir va dir amb contundència: «Els mestres ens autoflagel·lem tant que editem llibres per parlar de les violències que nosaltres mateixos hem de vetllar perquè no succeeixin en el nostre dia a dia. Però cal tenir en compte que no només som nosaltres els que les podem exercir. Per què hi ha espais on no poden accedir infants? Com és que hi ha famílies que donen sistemàticament el dispositiu mòbil als infants perquè no molestin mentre dinen? Què és això si no és una violència? I què passa amb les lleis que regulen el primer cicle d’educació infantil que no tenen en compte els drets dels infants? Tots en som responsables, no només els mestres».