Creiem que és evident que la societat va més ràpida que qualsevol iniciativa de canvi que es vulgui dur a terme en els centres educatius. Les escoles i els instituts són complexes amb engranatges sovint lents i pesats. Ara bé, com a mestres, com a professores, com a educadores no podem i no volem quedar-nos enrere.
Pensem i treballem perquè l’escola no només reivindiqui i visibilitzi els sabers de les dones des d’una perspectiva feminista interseccional anticapitalista, anticolonialista i antiracista, sinó que també volem esdevenir un model de cultura en què les cures siguin al centre del funcionament, amb l’alumnat, amb els equips docents i directius, amb les famílies. Volem posar la vida en el centre per a tota la comunitat educativa.
Per assolir aquest objectiu calen i exigim recursos reals, palpables, que facin possible la implementació del feminisme a les escoles, que facilitin la formació permanent del professorat de manera crítica, que permetin dur a terme canvis en l’organització i en les infraestructures per afavorir la transformació dels espais, perquè aquests no excloguin ningú i permetin totes les maneres d’estar i de ser. Volem patis acollidors i no ocupats exclusivament per pilotes, volem lavabos on poder netejar les copes menstruals i el reconeixement de totes les identitats per sobre de les etiquetes binàries.
Reivindiquem també un llenguatge que no sigui excloent i recordem que, com diu Adrienne Rich, en un món on el llenguatge i el posar nom a les coses és poder, el silenci és opressió i violència o, en la mateixa línia, les paraules de l’estimada Victoria Sau, el llenguatge, la paraula, és una forma més de poder, una de les moltes que ens ha estat prohibida.
Ens preocupa el fet que malgrat les activitats puntuals que es desenvolupen en els centres educatius al voltant del 25N, del 8M o de l’11 de febrer (Dia Internacional de les Dones i les nenes en la ciència) la perspectiva de gènere al currículum de totes les etapes educatives continua sent el gran absent. Sense una formació permanent basada en el pensament crític feminista per als equips docents i un treball continu de les comissions de gènere i del conjunt del professorat, l’educació amb perspectiva feminista interseccional continuarà sent un petit apartat dins d’unitat didàctica o una transversalitat entre diferents àmbits només quan s’acosta la data assenyalada. Defensem que 8M són tots els dies de l’any.
Creiem que és important aprofitar les efemèrides per introduir la mirada feminista, però els canvis necessaris requereixen molt més, si volem revertir problemes estructurals com manca de referents, currículum ocult, sostre de vidre, jerarquització de professions i dels sabers. Volem més enginyeres, sí, però també volem nois i homes corresponsables de les tasques reproductives i de cures.
El passat gener, el CIS va compartir els resultats de l’enquesta “Percepcions sobre la igualtat entre homes i dones i estereotips de gènere”. Una de les principals conclusions és que “s’ha arribat tan lluny amb la promoció de la igualtat de les dones que ara s’està discriminant els homes”. El que observem als nostres centres educatius està molt allunyat d’aquesta conclusió; si bé és cert que les noies i les identitats dissidents cada vegada estan més empoderades, també és cert que encara pateixen insults masclistes, sexistes, comentaris LGTBIQfòbics, etc. Com també és cert que són les que menys parlen en públic, les que menys espai ocupen al pati i les que segueixen patint les conseqüències de l’amor romàntic.
A l’última edició de les Escoles Feministes, a les trobades de Comissions de Gènere, Feminismes, Coeducació i Igualtat d’instituts públics de Catalunya, es va fer palès que lluny de veure que ja hem aconseguit la igualtat, l’alumnat de les diferents comissions té diverses demandes. No només fer sentir la seva veu, per a denunciar que pateixen violència masclista, sinó també per a demanar-nos, a les docents, que fem la nostra feina i ens posem les piles en matèria de feminismes.
Davant tot això, exigim més feminisme. Volem una educació afectivosexual rigorosa i de qualitat a tots els nivells de totes les etapes educatives, començant pel primer cicle d’educació infantil. Volem subvertir el currículum i una organització que posi al centre la vida.
Recordem que aquest no és un camí fàcil ni planer, més aviat ple d’entrebancs, però som moltes i la xarxa no fa més que créixer. Ens guia el desig de justícia social i l’erradicació de la violència i la discriminació. I, tenim la intenció de canviar-ho tot!!!
Visca, visca, visca, el 8 de març!!!
