OPINIÓ
Discurs pronunciat per la Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, a la presentació del llibre “Educar en participació” de Casals de Joves, el 23 d’octubre de 2017
Estic molt contenta i satisfeta que hagueu triat la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat per presentar aquesta experiència que avui pren forma de llibre. I estic contenta doblement.
En primer lloc perquè el fet de fer-ho aquí, en una “associació de mestres”, a Rosa Sensat, visualitza un dels principis que ens mou. I és el que l’escola no s’acaba en les quatre parets de les aules, ni dins de les tanques del pati, sinó que va més enllà: al carrer, en els casals, en els esplais, en els caus, en les associacions esportives i culturals… Entenem que l’educació dels infants no és patrimoni únic de l’escola, sinó que és tota la comunitat la que contribueix a educar infants i joves lliures i compromesos amb el món. Per tant, el fet de fer-ho aquí no és una casualitat, ni una anècdota, sinó que per nosaltres pren tot el sentit i reafirma el treball que fem en xarxa tots plegats.
Una altra cosa que em satisfà també, és el tema de què parlem avui: la participació. A ningú se li escapa que vivim uns moments intensos, uns moments que marquen un canvi d’època en molts sentits. I és en aquests moments en què conceptes com “participació” o “democràcia” prenen més valor que mai, justament perquè veiem com se’ls buida de contingut i fins i tot se’n perverteix l’essència.
En els objectius de l’Associació de Mestres Rosa Sensat tenim com un dels objectius fundacionals la consecució de l’escola democràtica. Aquests objectius van ser recollits fa més de 40 anys, però avui no només continuen sent vigents, sinó que ens demanen un treball actualitzat en aquest sentit. Vivim moments en què la democràcia es desvirtua amb accions i fets més pròpies de totalitarismes. Sabem que la democràcia és el govern del poble. I el poble decideix mitjançant la participació. I sabem que participar no vol dir, només, anar a votar cada quatre anys, o quan se’t demana, sinó que democràcia té a veure directament amb participar de manera activa i directa.
Participar té a veure amb la implicació i amb el compromís de participar en la vida política, que no és, només, la que fan els polítics, sinó amb una política de baix a dalt i no a l’inrevés.
Com a educadors sabem que és molt important, que és cabdal, per educar infants i joves amb criteri i amb sentit crític, que aquests aprenguin a participar… Deixeu-me dir que aquests dies s’han fet acusacions molt greus al col•lectiu de mestres, acusant-nos d’adoctrinar els infants. Sabem que la frontera entre l’adoctrinament i l’educació és molt fina, i és per això que cal que reflexionem sobre noves formes d’adoctrinament que són presents, tant a l’escola com a la societat. Però m’agradaria pensar que cada cop hi ha més mestres del país que treballen per l’emancipació total dels individus. Que treballen per ensenyar-los a raonar, a pensar, a donar-los criteris per veure les diferents opinions, punts de vista i ideologies.
I dit això, com s’aprèn a participar? Aprendre a participar només es pot fer d’una manera que és participant… No es tracta d’ensenyar, sinó de fer. Perquè a participar se n’aprèn participant…
Quan parlem de participar a l’escola per aconseguir una veritable escola democràtica, vol dir que els infants i joves han de prendre part en la presa de decisions. Decisions importants i transcendents, no només triar el color de les parets, triar el nom de la classe, a escollir els seus representants al consell escolar… coses totes aquestes que també tenen el seu valor… sinó que m’estic referint a d’altres qüestions, que tenen a veure amb l’organització dels temps i dels espais, en l’avaluació i en la manera de participar… (suposo que parlarem de tot això en la taula rodona).
I acabo fent una puntualització pel que fa al subtítol. “Una assignatura pendent”. Sé del cert que no és la intenció dels autors i dels promotors de l’experiència… però voldria puntualitzar que el que és proposa no és fer “una assignatura més”. Educar en participació no pot ser de cap manera una assignatura de 3 a 4 de la tarda ni de 10 a 11 del matí. Però ho vull dir per deixar-ho clar. No demanem una altra assignatura, ni un altre contingut en les agendes prou farcides de l’educació secundària o primària… I sobretot en un moment en què des dels moviments que promouen un canvi en l’educació es volen transgredir les fronteres entre matèries… L’educació en participació ha de ser una actitud i una activitat present en tot moment tant a les aules, com fora de les aules… No es tracta doncs, d’una assignatura, o d’uns continguts que s’ensenyin, per exercir en un futur més o menys proper, sinó que ha de ser un projecte per viure a l’ara i aquí.
I acabo amb unes paraules que Rosa Sensat i Vilà, que dóna nom a la nostra Associació, va pronunciar fa més de cent anys:
«La societat es transforma i, a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de modificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor.»
