La Història de l’Educació a casa nostra és plena d’experiències renovadores i rica en pedagogies actives que han buscat el protagonisme de l’alumnat com a motor d’aprenentatge i d’aposta social de futur. Algunes poc conegudes, cada vegada menys, tot i que no és el cas de l’Escola del Mar.
L’Escola del Mar de la Barceloneta va significar un funcionament escolar innovador, de tanta volada que a nivell de ressò mundial no ha tingut cap altre centre a Catalunya que li hagi fet ombra a l’etapa de Primària, excepte l’Escola de Bosc de Montjuïc. Va jugar, per passiva, a la ‘superlliga’ només reservada a institucions que van trencar motlles a nivell docent-discent, a l’alçada –o més- que la seva contemporània escola de Saint Paul-de-Vence de Célestin Freinet. Els dos aplicaven l’autogestió, si bé l’autogovern en el cas de l’Escola del Mar estava ben estructurat, i els temes que es parlaven a classe no eren en assemblea oberta
És apassionant analitzar la seva estructura de funcionament, del que Pere Vergés va anomenar Vida Social i les seves derivades, com els jocs, l’educació musical i vida intel·lectual: la biblioteca, el treball lliure, dibuix i realitzacions… Aquesta estructura a la pràctica era el Pla de Treball. Un Pla gens rígid, a les antípodes dels que s’hi trobaven a les escuelas nacionales, curulles d’autoritarisme, memorisme i continguts informatius. La creativitat, la sensibilitat, la bellesa, anaven de la mà en el currículum obert que és resumia en les tres paraules icones de la seva doctrina docent: Pensar, Sentir i Estimar. En majúscules, perquè són els títols de tres capítols a desplegar si hom volgués aprofundir-hi.
La joia del llibre recau en l’apartat ‘La veu escrita dels protagonistes’, en el centenar de pàgines d’escrits i articles estrets de les revistes Garbí redactats per l’alumnat -i també pels exalumnes- veritables actors que van portar a la pràctica el genuí self government nord-americà, amb el desplegament de càrrecs pels mateixos escolars distribuïts en tres equips: blanc, blau i verd. I també per unes precioses cròniques durant la Guerra Civil, estretes de quadernets que es conserven a l’arxiu de l’actual Escola del Mar, al Guinardó des del 1948. Continuen fent història viva, amb un professorat i un equip directiu que se senten companys de viatge de Pere Vergés i de les seves col·laboradores, com la seva muller Srta. Cadenet.
Salvador Domènech, escriptor i psicopedagog
