La declaració dels drets dels infants l’any 1989, va establir el document clau que tots els estats estan obligats a seguir per tal de garantir que els infants d’aquests territoris, puguin participar i exercir els seus drets en els àmbits que els afecten.
En l’era actual, com bé podem observar tan sols mirant les notícies, aquests drets que es recullen en un total de cinquanta-quatre articles, no els tenen realment garantits tots els infants del planeta; guerres, fams, coerció de les llibertats individuals, violències…
I és que realment, no cal anar massa lluny per a veure-ho.
Han passat un total de trenta-tres anys d’ençà que aquest document es va aprovar i com bé sabem, el fenomen de la globalització, ens ha dut a transformar-nos en una societat canviant, on res és permanent, una “societat líquida” on la tecnologia avança ràpidament i exigeix als humans d’una adaptació constant.
LA VIDA PRIVADA I LES XARXES SOCIALS
Com a “millenial” que soc, vaig néixer sense xarxes socials i sense “smartphones”, però m’hi he anat adaptant amb els anys fins al punt que avui dia, formen part del meu dia a dia.
I és que, estarem tots d’acord en el fet que una de les característiques que defineix l’actualitat, és la presència de les xarxes socials en la nostra quotidianitat. Des de la seva aparició, ha canviat la manera de comunicar-nos i relacionar-nos. Molts de nosaltres, destinem moltes hores a compartir el nostre dia a dia amb els nostres seguidors i compartim interessos, opinions i en molts casos, la nostra vida privada.
Però, quina relació tenen les xarxes socials amb els infants?
Penso que els infants, com a persones presents dins la nostra societat, es veuen influenciats de manera directa i indirecta per la presència d’aquestes en el seu entorn.
Si les analitzem, observem com ara com ara, podem trobar imatges de la vida privada de molts infants a qualsevol xarxa social. Si ho comparem amb els antics “àlbums de fotos” que tots teníem a casa i que només veia la teva família i alguns coneguts, actualment, una imatge d’un infant la poden arribar a veure milions de persones, ja que, veiem com en gran part, les imatges són distribuïdes per les mateixes famílies o l’entorn més proper dels infants.
Amb això s’exposa, que avui en dia, molts infants que no formen part de cap figura pública, acaben essent exposats al món en diferents moments de la seva vida privada.
De fet, un fet que em crida molt l’atenció és l’existència de famílies que comparteixen i exposen dia a dia la vida privada familiar, i que en reben una font d’ingressos fins al punt de transformar aquest fet en la seva feina. Aquest fet em porta a preguntar-me que, fins a quin punt podem arribar a protegir la imatge i la vida privada dels infants en aquests casos, quins són els límits? Hi ha alguna manera que els estats assegurin que es respecti el dret a la privacitat dels infants?
L’article 16 de la declaració dels drets dels infants, recull el Dret a la intimitat de l’infant, el dret a la vida privada, on s’especifica que l’infant té dret a mantenir una vida privada, on cap persona té dret a envair-la.
“1. Cap nen serà objecte d’interferències arbitràries o il·legals en la seva intimitat, família, llar o correspondència, ni d’atacs il·legals al seu honor i reputació.
2. L’infant té dret a la protecció de la llei contra aquestes ingerències o atacs.” Convenció dels drets de la infància, 1989 Article 16.
I és que, la sobre exposició dels infants o el que la periodista Erin McKean, periodista del Wall Street Journal l’any 2012 definia com “Oversarenting” , pot generar que a la llarga els infants tinguin una petjada digital que permeti a qualsevol persona interferir en la seva vida privada, ja que coneixen les seves dades personals des dels seus primers moments de vida.
En el cas del nostre territori, La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència aprovada pel Parlament de Catalunya assegura que “2. S’ha de preservar els infants i els adolescents de la difusió de llurs dades personals, de la difusió” (Article 36.) però en aquest cas, no s’especifica com es protegeix la imatge i dades del menor quan aquesta és exposada pel seu propi entorn.
Algunes xarxes socials han decidit posar mesures per tal d’evitar la sobreexposició dels infants i protegir la seva intimitat. La xarxa social TikTok, on hi ha un gran nombre de menors fent-ne ús, no permet penjar vídeos de menors de manera pública sense passar certs requisits i en limita el seu ús de manera pública als menors de 16.
En resum, el dret a mantenir una vida privada, és un dret de qualsevol infant del món, de fet, els experts han informat dels possibles riscos, però encara no hi ha una conclusió exacta dels efectes que pugui provocar a la llarga la vulneració del dret a la privacitat dels infants. Aquest punt pot passar també a ser una causa de la desinformació de l’existència d’aquests drets per part de la societat, una gran part de la qual encara veu els infants com una propietat de la família i no com una persona amb els seus propis drets dins d’aquesta, i capaç d’actuar, participar i decidir en els àmbits que els afecten.
Laura Escudé té 24 anys i aquest any acaba el Grau en Educació Infantil. Va estudiar dos anys d’Estudis d’Àsia Oriental fins que es va adonar que volia ser mestra, un somni que havia tingut sempre. Vol ser mestra d’Educació Infantil perquè aquesta etapa condiciona totes les altres. Entrevista a Vull ser mestra, Perspectiva 418
