Des de la Biblioteca Infantil i Juvenil de Rosa Sensat es fa una aposta ferma per la difusió de continguts literaris que aportin una nova mirada i que permetin dotar de recursos als docents per treballar la coeducació. Amàlia Ramoneda és la responsable d’aquest espai, des d’on es fa una aposta per difondre obres que permetin treballar i reflexionar en favor de la igualtat d’oportunitats, la defensa de la dignitat personal i la superació dels estereotips de gènere, culturals i socials.
Per què és important incorporar llibres amb perspectiva de gènere dins les biblioteques dels centres educatius?
Perquè estem lluitant i volem una societat equitativa. Des dels centres educatius volem que hi hagi una representació de la societat actual en les nostres biblioteques. No és fàcil perquè encara estem molt lluny d’aconseguir un equilibri entre protagonistes masculins i femenins en la literatura infantil i juvenil i que, a més, fugin dels clixés sexistes que habitualment estem acostumats a veure. De tota manera, amb aquesta pregunta donem per fet que tots els centres educatius tenen biblioteca escolar i això no és així. Hi ha molts centres educatius que no tenen biblioteca escolar o bibliotecària escolar que conegui el fons, pugui seguir polítiques d’adquisició de fons i fer activitats de dinamització de la lectura. Per tant, no es parteix de les mateixes oportunitats pel que fa a les escoles que tenen biblioteques i bibliotecàries escolars de la que no entén.
És un fet habitual tenir aquests llibres dins les biblioteques?
Els mestres estan molt preocupats amb el tema de la perspectiva de gènere. La prova és que des d’aquí a la biblioteca rebem moltes consultes i demandes de bibliografies, de recursos, de llibres i, per tant, ho volen incorporar. El que passa és que no sempre les biblioteques escolars disposen d’aquests recursos o del coneixement de la bibliotecària escolar per poder oferir als infants i als mestres llibres que puguin generar una conversa i un debat al voltant d’aquest tema. Aleshores es va a buscar allò que és més fàcil: aquells llibres que el missatge és excessivament explícit i es deixa de banda la bona literatura. Clar, que els centres escolars es nodreixin d’aquesta mena de material no fa bé ni per a la lectura ni per a la literatura infantil i juvenil.
Com es pot ajudar a l’alumnat a acostar-se a aquests llibres?
Gràcies a les moltes activitats que es poden fer des de les escoles i els instituts. Per exemple, exposicions temàtiques que incloguin els temes o conceptes sobre el tractament de gènere, la discriminació sexual, denúncia de comportaments, visibilitat de les dones amb biografies de dones que han existit com científiques, activistes, artistes, pioneres, aventureres. La diversitat sexual també és interessant incloure-la dins la perspectiva gènere o què passa quan ens enamorem o hi ha violència de gènere. Tots aquests temes són importants que es puguin treballar des de la literatura infantil i juvenil. Hi ha llibres que parlen sobre aquests temes, bons llibres a més, i aleshores és interessant que nois i noies puguin llegir-los, els puguin mirar (pel que fa a les il•lustracions), els puguin pensar i, després, que hi hagi un espai de debat. Que el professorat conegui aquest fons, aquests llibres, i siguin capaços de conduir un debat al voltant de tots aquells temes dels que volen aprofundir.
Aleshores creus que és important que no només sigui una reflexió personal que pugui fer l’alumne sinó que també hi hagi un acompanyament per part dels mestres?
A l’escola i l’institut ha d’haver-hi activitats molt diverses al voltant de la lectura i, per tant, es poden dissenyar activitats en les quals els alumnes formaran part després de la lectura de llibres d’un debat conduït i moderat per un professor o pels mateixos alumnes. Però, d’altra banda, també hem de pensar que hi ha activitats que no necessiten aquest debat. És a dir, des de l’escola hem de propiciar activitats prou diverses per no cansar i que sempre hi hagi un element sorpresa amb el qual els nois i noies puguin participar de diferents maneres amb la literatura infantil i juvenil.
Però després també hi ha altres activitats més generals com la maleta de llibres viatgera que els nens i nenes s’emporten a casa cada setmana. Amb aquestes activitats que són més genèriques estaria bé que els mestres pensessin amb equiparar protagonistes masculins i femenins.
Nosaltres tenim la sort que estem treballant amb biblioteca escolar o amb biblioteques, i això fa que els llibres que posem a l’abast de nois i noies no tinguin per què ser els últims llibres sortits al mercat, podem anar a buscar llibres editats fa un any o editats fa quatre o sis anys. Aleshores això ens permet jugar amb un marge de llibres que és molt fàcil incloure aquestes protagonistes femenines que trenquen els estereotips i clixés de gènere i que són protagonistes divertides, valentes, que planten cara als entrebancs que li posa la vida… I d’altres protagonistes masculins que també trenquen els clixés que estem habituats a llegir.
Amb aquestes accions més generalistes està bé incloure aquesta mirada. Com també en activitats molt més de lleure, amb aquests trenta minuts que totes les escoles disposen perquè els nens i nenes puguin llegir de manera lliure, on potser no hi haurà un debat però si es fa un bon modelatge des de ben petits i s’inclou un bon vocabulari a l’hora de parlar de llibres i tenen l’experiència de formar part d’accions com un club de lectura o un debat al voltant dels llibres, segurament que tots aquests paràmetres els inclouran en aquesta lectura lliure on no se’ls demana res més però que ells ja pensaran pel seu compte perquè ja han estat iniciats en aquesta formació literària.
En general a les biblioteques ens estem apropant cap a una presència equilibrada de protagonistes masculins i femenins?
Encara estem molt lluny de tenir aquest equilibri en les biblioteques escolars i al mercat editorial. I també que la formació d’aquest personatge femení trenqui veritablement els clixés i sigui un model interessant per poder oferir als nens i nenes.
Cal fer una revisió dels llibres que ofereixen els centres per evitar tenir-ne d’alguns que puguin ser poc respectuosos amb alguns col·lectius socials, o és important mantenir-los per generar un debat o reflexió amb els alumnes? És a dir, censurem o mostrem i fem un acompanyament?
Si veritablement l’escola disposa d’una biblioteca i bibliotecària escolar que ha seguit una bona política d’adquisició de fons, es farà una esporgada com a qualsevol altra biblioteca. Els llibres, malgrat tot, són fruit d’un temps determinat i, encara que ens sembli que a un de fa vint anys no li ha passat el temps, és molt probable que així sigui. Les biblioteques necessiten una esporgada periòdica. Què és el que acostuma a passar en els centres escolars? Que no hi ha una política o una bibliotecària escolar que gestioni el fons de la biblioteca.
El que acostuma a passar és que s’accepten donacions de moltes famílies que tenen llibres que els seus fills ja no llegeixen i l’escola se’ls queda sense saber exactament què hi ha, i que l’escola no els compraria mai perquè no els interessa. Quan nosaltres fem adquisició del fons d’una biblioteca escolar el que és important és saber què és el que comprem, perquè ho comprem i a qui ho donarem. Moltes vegades el fet de nodrir-nos de llibres que no hem triat nosaltres fa que aquestes esporgades siguin molt més importants del que en realitat haurien de ser.
Podem parlar d’un canvi profund en la concepció i el contingut de la literatura infantil i juvenil o és una cosa encara superficial?
Encara no podem parlar que hi ha un canvi radical en el concepte de literatura infantil i juvenil, ni amb els llibres que es posen en mans dels infants des de l’escola. Encara ens falten protagonistes, ens falta trencar amb aquests clixés i no estem aconseguint aquest equilibri. Ens falten noies noies valentes, decidides, alegres, i nois amb sensibilitats especials. Sí que és veritat que al llarg de la història de la literatura infantil i juvenil sempre hi ha hagut honrosos casos excepcionals, però encara estem lluny que això sigui una norma.
Quins continguts promou la biblioteca de Rosa Sensat pel que fa a la perspectiva de gènere?
Els recursos que posem a l’abast dels educadors i de les escoles són bibliografies temàtiques, maletes de llibres que es poden emportar en préstec, com per exemple la maleta noies i nois tanzantans, que és una maleta feta amb la idea del tractament de gènere a la literatura infantil i juvenil adaptada amb llibres adreçats a infants d’educació infantil, primària i secundària. Les escoles i instituts la poden tenir al llarg d’un mes i aprofundir i prendre nota dels llibres que formen part d’aquesta maleta per poder-los comprar després per les biblioteques. També fem difusió de llibres amb presentacions o butlletins en que s’inclou la perspectiva de gènere perquè sabem que als mestres els interessa i volem que coneguin aquests llibres que s’ajusten als seus interessos.
