Ens sentim hereus del pensament de Ferrer i Guàrdia

Molt bon dia, agraeixo a la Fundació Ferrer Guàrdia d’haver-me convidat a participar en aquest acte, en nom de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un moviment de mestres que se sent hereu del pensament de Francesc Ferrer i Guàrdia.

M’emociona especialment participar en aquest acte pel fet que sigui justament aquí, a la muntanya de Montjuïc. Una muntanya entre el mar i la terra, entre el port i la ciutat, coronada per aquest castell maleït, una muntanya on enterrem i recordem els nostres morts, i en fem així un lloc de memòria, col·lectiva dels avis, pares, germans i ciutadans que ens han precedit … En aquesta muntanya, no gaire lluny d’aquí, Rosa Sensat i Vilà, a qui devem el nom de la nostra associació, va crear fa poc més de cent anys l’Escola de Bosc, una escola a l’aire lliure per educar en la llibertat i en plena natura.

I tornem a la memòria en una setmana passada en què hem viscut uns dies molt intensos i estranys, amb sensacions i sentiments contradictoris: decepció, violència, frustració, però també valentia, compromís, utopia i esperança en un món més just i solidari… El fet de participar en aquest acte d’avui m’ha donat l’oportunitat de trobar en el pensament de Francesc Ferrer i Guàrdia algunes respostes, i sobretot més interrogants, davant del temps incert en què ens movem.

Voldria amb les meves paraules, situar aquest pensament en el present i veure com ens pot ajudar en aquests moments de dubtes i de contradiccions. Què fem els mestres? Com compartim  tot això amb els infants? Com els acompanyem quan estant vivint fets i sentiments que potser no havien viscut mai? Quin és el nostre paper? Quina és la nostra responsabilitat?

Segons Francesc Ferrer i Guàrdia els mestres no ens hem d’acomodar a un tipus determinat de societat, sinó que hem de treballar per la transformació d’aquesta. Avui tenen tot el sentit i vigència aquestes paraules seves: “L’Escola Moderna pretén combatre tots els prejudicis que dificulten l’emancipació total de l’individu, i per això adopta el racionalisme humanitari, que consisteix a inculcar en la infància l’anhel de conèixer l’origen de totes les injustícies socials per tal que, reconeixent-les, després pugui combatre-les i oposar-s’hi”.

Aquests dies també els mestres hem rebut crítiques per la nostra feina que ha estat titllada d’adoctrinament dels infants. Sabem que la frontera entre l’adoctrinament i l’educació és molt fina, i és per això que cal que reflexionem sobre noves formes d’adoctrinament que són presents, tant a l’escola com a la societat. Però m’agradaria pensar que cada cop hi ha més mestres del país que treballen per l’emancipació total dels individus. Que treballen per ensenyar-los a raonar, a pensar, a donar-los criteris per veure les diferents opinions, punts de vista i ideologies.

Aquests moments, en què la informació ens ofega i ens satura, un dels compromisos de l’escola ha de ser educar i donar criteris per distingir què hi ha darrere la informació que ens arriba, què s’amaga, què no es diu, qui la diu, i quins objectius hi ha darrera allò que es transmet pels diferents canals de comunicació.

En aquests moments són tants aquests canals, que més que informar-nos ens ofeguen: diaris en paper i digitals, xarxes socials, televisions… Darrerament estem saturats d’informació, i el més important és saber destriar el gra de la palla, saber què és rellevant, què ens interpel•la, com processem tots aquests inputs, quines conclusions en traiem, quin punt de vista ens formem, i com tot això condiciona i encamina la nostra actuació.

I l’escola ara, el 2017, hauria de tenir com a un dels objectius primers, ajudar els infants i joves a proveir-se de criteris per ser plenament alfabetitzats i tenir les eines per saber llegir de manera crítica tota la informació que ens arriba. Un individu plenament alfabetitzat tindrà més criteri i serà més lliure.

A més de la societat de la informació, un altre dels signes del nostre present és que vivim en una societat diversa, amb persones amb orígens diferents, amb cultures diferents, que convivim, que treballem plegats, i que volem fer una societat cohesionada. És per això que un dels reptes d’ara és fer una escola que no exclogui ningú, plenament inclusiva: una escola per a tots els infants i joves, on la diversitat sigui una riquesa.

Ferrer i Guàrdia recull a l’Escola Moderna les paraules de Considerant, filòsof i economista francès del SXIX: “Quin jardiner ignora que unes plantes necessiten més ombra, unes altres més sol, altres més aigua, altres més aire, ni que apliqui a totes els mateixos lligams, que les podi totes de la mateixa manera i a la mateixa època o que faci el mateix empelt a tots els arbres silvestres? ¿Val menys la naturalesa humana que la vegetal o l’animal, perquè dediqueu menys atenció a la cria dels infants que a la dels espinacs, dels enciams, o dels gossos?”

Aquestes paraules del segle XIX em serveixen per il·lustrar la necessitat que l’escola, els mestres, tinguin present que cada infant té unes necessitats diferents, i que un treball uniforme, fent tots els mateix al mateix temps, en el mateix espai, exclou una part important dels infants i joves.

Una escola inclusiva, no pot separar, ni seleccionar els infants amb criteris de cap mena: ni de gènere, ni cognitius, ni socials, ni lingüístics, ni culturals… perquè aquestes pràctiques fan que l’escola no assoleixi una de les seves funcions principals que és la funció socialitzadora.

Darrerament s’ha parlat també molt d’innovació de necessitat de canvi en educació. Estic convençuda que no hi ha innovació sense inclusió, i que perquè una escola formi part del món i compleixi els seus objectius d’educar individus lliures i emancipats ho ha de fer des de la diversitat i la inclusió. Tots els infants i joves tenen el dret de trobar un espai per al seu desenvolupament personal i intel·lectual.

Una idea de Ferrer i Guàrdia que enllaça amb els nostres plantejaments és que la  innovació no s’ha de quedar només en els aspectes formals. La veritable innovació, és aquella que està fonamentada en la base pedagògica i en la recerca científica, i que està impulsada per una reflexió profunda… Una innovació que no es quedi només en el “com”, sinó en el “què” i en el “per què”. Una innovació que lligui el passat amb el present i el futur, perquè tota innovació comença en els orígens.

Avui aplegats aquí a Montjuïc, tornem als orígens per prendre el compromís per treballar ara per una educació que centri la seva acció en l’infant i més concretament en l’exercici i l’experiència de la llibertat per part de l’infant. Una escola que potenciï individus lliures i crítics, amb el cap al futur, perquè “El futur ha de brotar de l’escola. Tot el que s’edifiqui sobre una altra base és construir sobre sorra”.

Visca l’escola moderna!