L’entrada a l’escola bressol és normalment el primer pas de l’infant i la seva família en el sistema educatiu i en societat, i és on es creen les primeres relacions entre la família i l’escola. Considerem aquesta relació entre els dosmons de vital importància per conèixer-nos, enriquir-nos, i construir un camí junts al voltant dels infants.
Des del curs 2007- 2008, a l’EBM Valldaura, hem ampliat les possibilitats de participació de les famílies dins de l’escola, fins a arribar a definirla com a part essencial del projecte educatiu de l’escola. Forma part del projecte de sostenibilitat social i natural que vam constituir com a eix identitari de l’escola al final de l’any 2007.
A partir d’aquest moment canvia tant la manera de concebre l’escola com la pràctica a favor de compartir l’educació entre famílies i escola. Aquest canvi inclou una major obertura i nivell de participació de l’escola: el dia de portes obertes, en el procés de matrícula, en la manera de fer reunions amb les famílies i la manera diària d’organitzar i gestionar el grup. Afecta la manera de fer de tota la comunitat educativa i té transcendència en la vida dels infants i les seves famílies.
Intentem aplicar transparència en tots els àmbits, cosa que sobretot vol dir obertura, flexibilitat, mirada despresa i absent de judicis cap als diferents models de criança i de relació de les famílies
Intentem aplicar transparència en tots els àmbits, cosa que sobretot vol dir obertura, flexibilitat, mirada despresa i absent de judicis cap als diferents models de criança i de relació de les famílies amb els seus fills, acceptar la pròpia fragilitat i la dels altres… Com a professionals compromeses amb la petita infància no podem ni volem oblidar que estem treballant amb infants dins d’un moment de grans evolucions i de trànsit entre el món familiar i el món institucional educatiu, i, per tant, cal fer reflexions i accions sobre com oferir una màxima proximitat i intercanvi real entre ambdós.
Oferim «estar-se» a l’escola
L’entrada i la sortida són flexibles; considerem que sempre és millor l’entrada tranquil·la i respectant el ritme familiar. Pensem que cal evitar qualsevol tipus d’estrès innecessari degut a un horari estricte. Venir a l’escola comença quan l’infant es lleva a casa, i tot aquest temps fins a l’arribada a l’escola és un temps preciós i ric. Si la família arriba amb tranquil·litat, cal respectar- la i afavorir-ho al màxim possible. Si la feina els fa anar amb presses, cal gaudir d’aquells cinc minuts i fer de la rebuda un moment especial, oferint una relació el més individualitzada possible, centrant-nos en com estan i en qualsevol cosa que vulguin explicar-nos.
L’educadora i l’escola donem a entendre la necessitat de l’observació, de les actituds i valors en els quals ens basem per portar a terme la nostra tasca.
Una vegada a l’escola, la família (pares, avis, tiets, germans, etc.) pot restar-hi el temps que vulgui i pugui. Poden optar per observar o participar. Estar i acompanyar el seu fill o filla, interactuar amb els altres nens i nenes en el seu joc, crear converses, participar en una altra activitat o, també, relacionar-se amb altres adults. Sempre es tindran en compte les normes d’escola i el funcionament del grup i es procurarà distorsionar el menys possible els ambients i els ritmes ja creats.
L’educadora i l’escola donem a entendre la necessitat de l’observació, de les actituds i valors en els quals ens basem per portar a terme la nostra tasca. Pensem que les intervencions verbals han de ser puntuals o en moments molt concrets, ja que tenim tot el grup que reclama la nostra atenció i actuació constant. Potser millor a la sortida, o trobar un moment en el qual la complementària o la directora puguin estar amb el grup mentre nosaltres parlem amb més tranquil·litat.
Donem molt valor al que nosaltres fem i el perquè, i creiem que la nostra actuació val més que moltes converses i explicacions a priori de com tractar i conviure amb els infants.
Donem molt valor al que nosaltres fem i el perquè, i creiem que la nostra actuació val més que moltes converses i explicacions a priori de com tractar i conviure amb els infants; la mirada, el gest, l’actitud no verbal del personal de l’escola contagia un estil de relació amb l’infant i entre els adults. D’aquesta forma, tan oberta, els pares i les famílies en general van vivint la realitat quotidiana de la nostra proposta i s’estableix una gran confiança i s’obren un munt de possibilitats de comunicació i convivència, on les diferents realitats familiars i de l’escola tenen sempre un encaix que es nodreix de totes les perspectives.
Per als pares que no poden estar-se a l’escola, perquè la seva situació no ho permet, potenciem que vinguin avis, tiets, germans o altres persones properes a l’infant i, si no, doncs sempre resta la possibilitat de connectar via una llibreta, telèfon, etc.
De totes formes, per a tots els infants és un guany tenir algun adult a prop encara que no sigui de la seva família, ja que els vincles afectius s’amplien amb la convivència.
Oferim «ser» a l’escola
D’aquesta manera tothom troba un lloc en el grup, no tan sols en relació amb el seu nen o nena, sinó en relació amb els altres i amb l’escola en general: tots som competents! I d’aquesta manera, amb flexibilitat i amb confiança mútua, obrim un ventall infinit de noves situacions que fan que l’escola sigui una veritable font de vida per a tots. L’estimació i el respecte entre tots (grans i petits) ens permeten crear camins per al diàleg, l’intercanvi i l’actuació conjunta, amb més empatia pel que els altres viuen i senten, i això ens facilita aprendre i conviure junts.
Les nenes i els nens gaudeixen plenament amb aquests adults que no són les educadores i que els dediquen un temps preciós.
La participació i la confiança augmenten exponencialment i d’aquesta manera ens trobem amb pares, mares, avis, etc. que cada dia expliquen un conte al sofà, que s’encarreguen de l’hort i el bricolatge quotidià, que pelen la fruita cada matí al pati, que vénen a les hores de menjar, o d’altres que vénen un matí a la setmana, germans adolescents que vénen a jugar amb nosaltres, intercanvi d’experiències al pati, etc. En definitiva, el món dels infants, i per tant de tota la comunitat, s’enriqueix de manera espectacular.
Les nenes i els nens gaudeixen plenament amb aquests adults que no són les educadores i que els dediquen un temps preciós. Saben que són aquí i ara per ells, i això comporta relacions afectives molt intenses, converses, cançons, gestos i jocs diferents dels habituals. Partint de la idea que tots som diferents, i que tots podem aportar riquesa i diversitat al grup, tenim aquí un recurs afegit pel treball de convivència: altres maneres de ser, parlar, fer i pensar destinades a enriquir i ampliar les experiències dels infants.
Flexibilitat i rutina encaixen molt bé quan els ritmes individuals són escoltats i respectats, quan són la base de l’experimentació i el creixement personal. Aquesta obertura es tradueix en el fet que, de manera natural, obres la mirada i deixes que vagin passant situacions noves on l’atzar i l’inesperat entren en joc de manera natural.
Oferim «fer» a l’escola
Quan parlem de fer, parlem de compartir i de crear cultura al voltant de la petita infància.
Oferim fer «les sessions familiars» on cada família programa una activitat per al grup o per a tota l’escola, d’algun tema que els agradi especialment i en què se sentin còmodes (cuinar un menjar, fer un concert, titelles, explicar un conte…). Intentem organitzar aquesta activitat l’hora i el dia que va bé a la família, amb més temps o menys, i considerant també la dinàmica del grup. La valorem com un moment especial, com un regal!
Les festes, les sortides i els dies especials: el que ens fa tenir una gran afluència de famílies en les festes és el fet d’ampliar l’horari durant tot el dia, perquè això facilita que tothom pugui participar en la mesura de les seves possibilitats, i d’aquesta manera poden assistir inclús diferents familiars d’un mateix infant.
Entenem les sortides com una ocasió de gaudi especial. Fem entre dues i cinc sortides amb els grups de 2-3 anys, i amb els mitjans grans només fem algunes sortides pel barri. Intentem que hi puguin participar el màxim de familiars (pares, avis, tiets, etc.) i anar de la mà de forma natural, sense necessitat de cordes o files. Tot això no porta caos, tot al contrari, les nenes i els nens poden anar acompanyats respectant la forma habitual de moure’s pel carrer.
A final de curs fem una sortida amb els grans a Collserola, on la participació de la família és gairebé el tema central: tothom pot venir aquest dia, i com que es fa a prop de l’escola, qui no pot venir tot l’horari sempre pot estar-s’hi l’estona que pugui. És una sortida molt emotiva.
Oferim «saber» a l’escola
A part dels tradicionals canals de comunicació com el full diari, les exposicions fotogràfiques, reunions de grup i entrevistes, xerrades de l’AMPA, el Consell Escolar, etc., nosaltres oferim l’estada a l’escola perquè les famílies puguin observar i conèixer.
Pensem que les famílies tenen dret a saber com funcionen les escoles, el sistema educatiu, i participar-hi de veritat. També ens hem implicat en el barri per tal de millorar l’entorn de l’escola i d’aquesta manera aprendre a realitzar processos participatius com a comunitat educativa i com a ciutadans. Pensem que l’escola ha de ser un punt de trobada per a les famílies i els seus infants. Creadora de relacions, de lligams, d’intercanvis i generadora de noves perspectives. Un lloc de suport, de compartir criança, aquella tribu que vàrem perdre fa massa temps i que des de l’escola ajudem a reconstruir dinamitzant, acollint, respectant, donant suport i teixint complicitats i afectes.
Volem donar a conèixer la petita infància i generar noves dinàmiques entre les persones del nostre barri que portin a compartir experiències i, en definitiva, trencar l’aïllament del dia a dia i construir entre tots una nova realitat. Per a això cal oferir espais on puguin parlar, preguntar- se i conèixer-se i així crear solidaritats i xarxes; no hem d’oblidar que els pares i mares i les famílies són veïns!
Conclusions
- Ens estem junts a l’escola compartint el nostre temps i disponibilitat.
- Som una comunitat educativa i oferim un ventall d’oportunitats de SER i tenir un lloc al grup.
- Fem escola a partir de les actuacions conjuntes.
- Coneixem la realitat dels infants compartintla i creant xarxes.
Jeanne Hansen i Neus Garcia Soldevila, educadores de l’EBM Valldaura
Article de la revista Infància 209. Març del 2016
