Foto: Laura Grau. Mar C. Llop exposició ‘Famílies Trans’
Diada de la visibilitat TRANS*positiva!
I diem positiva, perquè de l’altra ja en tenim prou visibilitat. Dia si i dia també, llegim i veiem als mitjans de comunicació centenars de notícies sobre agressions i articles que parlen d’opressió, de discriminacions i de violències. De fet, la imatge que perdura en l’imaginari popular, del que és una persona trans*, es limita bàsicament a pensar que és una dona, hipersexualitzada, que es dedica a les “varietés” o la prostitució, en un món sòrdid que volta entorn del sexe. O pitjor encara, la imatge que alguns col·lectius transexcloents darrerament volen fer creure, que som homes amb perruca amb l’únic objectiu de violentar dones. I en aquest 31 de març del 2022, ja ben avançat el segle 21, res més lluny de la realitat.
Cal que fem visibilitat “positiva”, la que mostra el que som de debò: un llarg seguit de persones, amb diversitats afectivosexuals i de gènere!
Som persones com les altres, que tenim una vida plena de relacions… relacions d’amistat, laborals, familiars i, en general de tota mena. Sí, també relacions sexuals, és clar, però no més o menys que qualsevol altra persona. Per tant, com diem, en aquesta diada de la visibilitat trans* cal que fem visibilitat “positiva”, la que mostra el que som de debò, dones trans, homes trans, gent no binàrie, de gènere fluid, agèneres i un llarg seguit de persones, amb diversitats afectivosexuals i de gènere, que no encaixem en la norma del sistema sexe-gènere tradicional, fet per un cisheteropatriarcat que ens voldria encaixonades en dues úniques categories.
Cal mostrar que tenim vides com la resta de la gent, en llocs de treball diversos, que requereixen capacitats i aptituds de tots els nivells i formes. Des de la caixa d’un supermercat, fins a la taula de qualsevol oficina o despatx, passant per qualsevol altre lloc de treball físic o intel·lectual, les persones trans són tan capaces, com qui més, de fer una feina excel·lent. Si una cosa hem demostrat, fent el nostre trànsit, és que som persones resilients, entregades, sense por a trencar motlles i molt, molt agraïdes amb qui ens dona suport, perquè sabem que no és fàcil trobar qui ho faci.
Reprenent el tema que ens ocupa, el de la visibilitat, recordar amb tristesa i orgull la que fora la presidenta de la nostra associació, Generem! i una de les dones trans* que més han fet per la visibilització dels cossos diversos. Estic parlant, com moltes ja haureu suposat, de la Mar C. Llop, fotògrafa incansable de la diversitat. Amb les seves exposicions “Construccions Identitàries – Work in Progress” i “Construccions Identitàries – Famílies” i tota la producció audiovisual que se’n deriva, la Mar va saber fer arribar a tots els indrets del nostre país una idea revolucionària: No només hi ha cossos d’home i de dona, els cossos són diversos i canviants. Una idea que, encara que expressada així ens sembla molt lògica, quan la veiem representada en les seves fotografies de persones trans*, en diferents etapes al llarg del seu trànsit, ens adonem que no, no és tan trivial. Ens creiem molt oberts de ment fins que la Mar en presenta al davant aquests cossos diversos, i veiem que no, no estem acostumats/des/dis a la diversitat. Una diversitat mancada, habitualment, d’aquesta visibilitat.
Vagi des d’aquí un emotiu record i un agraïment etern a la nostra Mar, per deixar-nos aquest llegat de VISIBILITAT pedagògica amb majúscules.
Aprofitem, doncs, dit això, aquesta jornada i cada dia de l’any, per fer veure al món que ens envolta que l’univers de les diversitats és immens i, que hi ha tanta gent diversa, que la normalitat ja és minoria. També en identitats i expressions de gènere. Com sempre m’agrada dir: “És tan natural ser trans* com no ser-ho” i aquesta és la visibilitat que hem de fer cada dia, sent referents de la “normalitat” del fet trans*.
Sílvia Pérez-Pallarès divulgadora sociocultural i activista transgènere
