L’escola Orlandai va néixer a Barcelona l’any 1956, com a centre privat, amb el nom d’escola Talitha. Tretze anys més tard la titularitat del centre va passar a ser d’una cooperativa de mestres i va canviar el seu nom per l’actual: escola Orlandai. Amb vocació d’escola pública, va formar part d’un col·lectiu d’escoles que van cedir la titularitat dels centres a la Generalitat de Catalunya en un procés que, en el cas d’Orlandai, va culminar l’any 1988.
L’escola està situada al barri de Sarrià. Les famílies són majoritàriament d’extracció sociocultural mitjana-alta, motivades per l’educació dels seus fills i molt implicades en el projecte de l’escola.
A Talitha/Orlandai sempre s’ha cregut que els infants havien de créixer estimant els llibres i la lectura. La biblioteca de centre ha funcionat a ple rendiment des del moment de la creació de l’esco-la i li hem donat el nom de biblioteca Marta Mata, perquè ella, Marta Mata, va ser-ne la primera bibliotecària, l’any 1956. Han estat, doncs, molts anys durant els quals s’ha anat creant una tradició literària, una manera de treballar que avui forma part de la identitat del centre.
Les mestres sabem que l’educació literària dels infants es construeix en els seus primers anys, a través dels llibres infantils que posem a les seves mans i de totes les activitats i experiències que els adults siguem capaços de generar al voltant d’aquests llibres.
Mirarem de narrar, en aquest article, tot allò que a l’escola Orlandai portem a terme per provar de construir aquesta consciència en els nostres infants i les seves famílies.
Cada setmana anem a la biblioteca
Des que arriben a l’escola, les criatures van a la biblioteca un dia a la setmana. I així ho faran fins al darrer dia, quan marxin, al final de sisè de primària.
Els infants de 3, 4 i 5 anys, en un grup de tretze (amb mitja classe s’aconsegueix una proximitat que amb un grup de vint-i-sis fora impossible), s’asseuen a la zona de la biblioteca dissenyada per a ells, i escolten la història que la mestra els explica. Abans de començar els diu el nom de la persona que l’ha escrit. Ens sembla important que les criatures sàpiguen que els llibres tenen algú que els ha pensat i escrit per a ells i per a tots els nens i les nenes que en gaudiran.
L’altre grup de tretze infants anirà a la biblioteca la mitja hora següent, o l’endemà, o un altre dia, d’acord amb l’horari setmanal d’aquell grup i d’aquell curs.
En acabar el que la mestra ha explicat, el grup disposa d’una estona per seguir a la biblioteca mirant llibres o escoltant la mestra, que pot tornar a explicar el mateix si li ho demanen o bé explicar una altra història a un petit grup que vulgui seguir escoltant-la mentre altres fullegen diferents llibres al seu aire.
Passada una setmana, el grup tornarà a la biblioteca a escoltar la lectura del mateix llibre. Com que el recorden, la mestra els demanarà la seva participació en algun moment.
Els llibres triats poden ser àlbums que s’explicaran tot mostrant-ne les imatges, poden ser llibres amb il·lustracions, que es llegiran i les imatges s’ensenyaran al final, o poden ser projectats en una pantalla –un cop cada curs, normalment–. De vegades seran poemes, llegendes o bé llibres de coneixements. Són gairebé sempre en llengua catalana, però de tant en tant se n’intercala algun en castellà i, segons qui sigui la persona que l’ha d’explicar, en llengua anglesa o francesa.
Al grup de 3 anys, quan acaben la segona sessió la mestra fa un regal a cada infant, un record de la lectura: un petit objecte inspirat en la història, fabricat en cartolina o amb un altre material, que porta lligada una etiqueta. A una banda de l’etiqueta hi ha reproduïda la portada del llibre que han sentit llegir. A l’altra, hi ha el títol del llibre, el nom de l’autor i un breu resum de l’argument (foto 1).
Aquests objectes arribaran a casa aquell mateix dia i donaran peu a una conversa dels nens amb els pares: «M’han llegit aquest llibre, hi apareixia aquest personatge, hi havia aquest dibuix…, m’ha agradat molt…». Demanem a les famílies que conservin aquests petits tresors, a fi que quan el curs acabi els nanos els tinguin tots i puguin reviure el que ha estat el seu bagatge literari d’aquell any.
Cal dir que qui construeix els vint-i-sis «regalets» cada dues o tres setmanes és la Comissió de Biblioteca de l’afa, un grup de mares a qui devem molt, i que ens regalen idees, temps i habilitats.
A 4 i 5 anys el procés és molt semblant (tot i que a cinc anys no repetim la història explicada o llegida), per bé que el record del llibre té un altre format. Els infants de 4 anys construeixen un desplegable de cartolina per a cada llibre. Al davant hi ha la portada del llibre; a l’interior, un dibuix fet per ells. Als de 5 anys, a l’inici de curs se’ls lliura un petit «àlbum de cromos» dissenyat i confegit per la mateixa mestra. Cada cop que els llegeix un llibre, imprimeix la portada en una etiqueta adhesiva, a manera de cromo. Així, la «col·lecció de cromos» va creixent al llarg del curs…
D’aquesta manera, cada nen i cada nena tindrà un record de cada lectura, i conservarà un registre de la seva història literària, que a educació primària continuarà creixent en diferents formats i amb altres objectius. Els alumnes marxen de l’escola, a sisè, amb el que en podríem dir la materialització de la seva biografia literària viscuda en els nou anys que han passat a l’escola (foto 2).
D’altra banda, els llibres llegits per la mestra a la biblioteca es conserven després a classe i queden a la vista de tothom el que resta del curs. D’aquesta manera els infants recorden amb gust allò que varen escoltar…
La biblioteca de classe
Tant les famílies com els professionals de l’ensenyament entenem que els infants creixeran com a persones lectores si viuen envoltats de llibres. Promovem que les famílies els ajudin a construir la seva biblioteca personal inicial a la seva habitació, i creiem que en el seu espai escolar més proper, més familiar, que és la classe, també han de tenir una petita biblioteca, que serà nodrida anualment per la biblioteca de centre. La seva composició és variada: conté llibres de ficció i de coneixements, imatgiaris, llibres de poemes i de fotografies, algunes revistes i algun llibre de creació de la mateixa classe. No hem d’encasellar els infants en un sol tipus de llibres, com no ho fem tampoc amb l’alumnat de primària.
Aquesta petita biblioteca pot considerar-se un ambient, un racó o un espai, d’acord amb l’ús que se’n fa, que no és el mateix a cada curs, ni al llarg de l’any. En qualsevol cas, les criatures hi accedeixen de vegades lliurement, de vegades a proposta de la mestra.
Els llibres que formen la biblioteca d’aula no són els mateixos tot l’any. Hi ha un moment del curs en què els nens i les nenes els coneixen tant que van perdent l’interès inicial, així que es renoven de forma trimestral o quadrimestral. A la classe de 5 anys la renovació es fa a proposta de les criatures mateixes, que decideixen quins es volen quedar i quins volen retornar. També trien a la biblioteca els que es volen emportar a l’aula. A la classe de 3 anys la decisió serà de les mestres, i a la de 4 anys dependrà del grup i del moment.
A classe també hi ha relats. Les mestres d’infantil han fet una selecció de contes populars (els que els semblen més adients a cadascuna de les tres edats) i els expliquen sense llibre a les mans. Creiem en el valor de l’oralitat, acompanyada només del gest i la mirada. La narrativa oral ha transmès l’imaginari col·lectiu de cada poble, i no la podem deixar perdre. Escoltant únicament la nostra veu, les criatures poden imaginar escenaris i personatges, crear dins del seu cap mons reals o ficticis.
I encara una altra activitat: el que anomenem familiarment «El conte llarg». Cada setmana es llegeix un capítol d’una història que dura tot el curs, i que cada vegada acabarà en un moment molt emocionant, i farà que els infants en desitgin la continuació… A 3 anys fa temps que expliquem la història del Nap Buf. A 4, una versió senzilla de la Pippi Långstrump. I a 5 anys, les aventures d’en Peter Pan a partir del llibre de Barrie, i no de la versió cinematogràfica.
La Festa dels Contes
Aquesta és una activitat per a tota l’escola. Un dia del mes de maig, des de les nou del matí fins a les quatre de la tarda, hi ha una sessió contínua d’històries. Cada grup classe n’escoltarà dues o tres al llarg del dia, depenent de l’organització de la festa. Convidem mestres ja jubilats, antigues mares, exalumnes, rondallaires amics i, naturalment, les àvies del marc (Mestres Àvies Recuperadores de Contes).
Les mestres, al migdia, quan els infants són al pati, no fan reunió: també escolten una mostra de narrativa per a adults.
Per a les criatures d’edu-cació infantil aquest dia és una festa, però ho és més encara per als grans de l’escola, als quals sovint ens oblidem d’ex-plicar-los contes quan van creixent…
Les famílies, implicades en el projecte de lectura
Sabem bé que tots els esforços que fem a l’escola per crear l’hàbit lector en el nostre alumnat seran en va si no comptem amb les famílies. Volem que tota la comunitat escolar comparteixi la consciència que som una escola que estima la lectura i que aquest és un dels punts forts de l’escola. A Orlandai, llegim.
A les reunions de pares i mares parlem de la importància de llegir llibres a les criatures a casa, i dels beneficis que sabem que aquesta pràctica genera, tant en les habilitats lingüístiques dels infants com en els lligams afectius que es teixeixen al voltant dels llibres.
A més de parlar-ne, oferim a les famílies un recurs que moltes escoles també utilitzen: les maletes viatgeres. Una maleta viatgera, tal com nosaltres l’hem dissenyat, conté quatre tipus de materials: un llibre, un dvd, un cd i una revista. Tot això va acompanyat d’una carta on els diem que és una mostra del que trobaran a la biblioteca del centre. Que allí hi ha molts més llibres, revistes, pel·lícules i músiques que els estan esperant. No els demanem que comparteixin amb nosaltres i amb les altres famílies, a través d’una llibreta, les vivències que aquesta experiència els ha proporcionat, per bé que coneixem moltes escoles que ho fan i no dubtem que és una idea bonica (foto 3).
Les maletes viatgeres passen de mà en mà, i cada família la té a casa una setmana sencera. Sabem que això no assegura que la resta de l’any compartiran llibres amb els seus fills, però és un granet de sorra que, acompanyant les altres iniciatives, té el seu impacte.
La biblioteca oberta a les famílies
Hem trobat una altra manera d’animar les famílies dels més petits de l’escola a endur-se lectures cap a casa: obrir la biblioteca una tarda a la setmana.
Cada divendres, acabada la jornada escolar, les famílies d’infantil poden acompanyar els infants a la biblioteca (les de primària també, si ho desitgen). Poden instal·lar-s’hi, llegir llibres als fills –als propis o també als d’altres– en petites rotllanes… Altres pares llegeixen el diari, conversen en veu baixa entre ells, o bé ajuden les criatures a triar un llibre per endur-se’l en préstec cap a casa. Cap a les sis de la tarda, la biblioteca, pràcticament ja buida, tanca les portes (fotos 1 i 2).
La bibliotecària es fa càrrec del servei de préstec, amb l’ajuda d’una de les mares de la Comissió de Biblioteca. Els llibres es deixen una setmana, tal com es fa amb l’alumnat de primària. A més, s’estableix el préstec de dvd, només per al cap de setmana. Dilluns, en arribar a l’escola, els nens que s’han endut pel·lícules les retornen a la biblioteca abans d’anar cap a les aules. Aquest servei s’ofereix també a la resta d’alumnat de l’escola.
Al llarg de molts anys, a l’escola s’havia pensat que els nens i les nenes de 3 a 5 anys eren massa petits per fer-se responsables del préstec de llibres. Però el fet de deixar-los en presència dels pares i sota la seva supervisió fa que no hi hagi cap problema amb el retorn i, al mateix temps, és una altra invitació a la lectura compartida a les llars dels infants de l’escola.
Més idees de participació de les famílies
La Comissió de Biblioteca ha ideat altres activitats per fer viure la lectura a tots els àmbits de l’escola. Una és l’intercanvi de llibres el dia de Sant Jordi. Moltes escoles ho fan en diferents versions; nosaltres convidem els infants que vulguin a portar llibres de casa en un horari convingut. Les mares els lliuren, a canvi, un tiquet. El dia de Sant Jordi les mateixes mares exposen tot el material recollit i l’alumnat, des de tres anys fins als més grans, cerquen el llibre que els fa il·lusió i l’obtenen amb el seu tiquet.
Una altra idea que busca la participació de les famílies és la de proposar la construcció d’una o dues cartelleres anuals al rebedor de l’escola amb la col·laboració de totes les famílies que vulguin. El tema de la cartellera serà literari, tindrà també un component artístic i requerirà que les famílies ajudin els fills petits a crear els elements que la conformen.
Ens explicarem millor amb imatges d’algunes de les nostres creacions col·laboratives (fotos 3 i 4). Als globus, a les fulles, a les escates, hi escrivien un any el nom del seu autor preferit; un altre any, un vers d’un poema que els agradés…
Per acabar
Per acabar, només una idea: el gust per la lectura es construeix de mica en mica, amb el pas dels anys. És un camí llarg que, si es recorre pas a pas, du a bon port. Però cal iniciar-lo com més aviat millor, amb la imaginació i la il·lusió de tots: mestres, famílies, nens i nenes.
Mariona Trabal, mestra, bibliotecària i
membre del Seminari de Bibliografia
Infantil i Juvenil de Rosa Sensat.
Extret de Correro, C., i N. Real (eds.): La literatura a l’educació infantil, Barcelona: A. M. Rosa Sensat, 2017, col·lecció Temes d’Infància, 73.
