Columna. La formació docent a secundària, una assignatura pendent
En la transformació inajornable de l’educació, la formació permanent del professorat té un paper determinant encara que no únic. La secundària, però, no es transformarà només amb la capacitació major del professorat, sinó amb tot un conjunt de canvis que inclou: modificar les condicions de treball dels docents, posar l’organització del centre al servei de l’aprenentatge, augmentar la qualitat dels equipaments i, sobretot, atorgar una capacitat real d’autonomia als projectes educatius de centre dotant-los de més recursos humans i econòmics. Tanmateix, tot i que no és suficient, també és necessari renovar el perfil professional dels docents de secundària.
Boris Mir
Ve a la memòria. Antiga escola de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló
Imatge de l’antiga escola de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat. Al fons, la casa amb la garita acabada en punxa és la casa del mestre, el qual podia accedir a l’escola a través d’un pont. És un edifici diferenciat de la resta de la colònia, de planta irregular, recobert amb pedra i amb maó vist. Es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzades les altres construccions, a excepció de l’església –obra de Gaudí–, que es va deixar finalment inacabada. Hi ha indicis clars que en aquesta escola, des del 1891, quan va ser creada, s’hi feien classes de llengua catalana, cosa inusual en aquells moments al nostre país.
Revista Perspectiva
Quan jo anava a estudi. Les meves primeres escoles
L’escriptor Joaquim Carbó i Masllorens ens explica els seus records del pas per la Institución Escolar Lepanto de Barcelona, els mestres de la qual procedien de l’antic Blanquerna.
Joaquim Carbó
Reportatge. Materials adequats per aprendre matemàtiques
El Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l’Escola (GAMAR) va ser creat el 2002 per la professora M. Antònia Canals amb la voluntat de ser un punt de trobada per a l’educació matemàtica a l’escola. Actualment forma part de la Càtedra de Didàctica de les Matemàtiques M. Antònia Canals de la UdG, la qual té com a objectiu principal impulsar el desenvolupament professional dels mestres i contribuir a millorar la competència matemàtica dels nens i nenes.
Ester Bosch i Casas, Àngel Alsina Pastells
Observatori Internacional. El sistema educatiu californià
«No us preocupeu, la Jill us cobreix les espatlles, i les meves també!», asseverava el flamant president americà Joe Biden davant d’una selecta delegació de mestres i educadors a la Casa Blanca. Es referia a la primera dama, Jill Biden, mestra i professora universitària que sempre ha fet bandera de continuar treballant mentre el seu marit ocupava càrrecs polítics. El president presentava les seves credencials per a les futures polítiques en matèria d’educació en dos gestos: la nominació d’un fill d’immigrants cubans per al càrrec de secretari d’educació –Miguel Cardona– i el discurs a la Sala Est de la Casa Blanca.
Jordi Solsona Puig
Experiència. El repte del primer dia a l’escola de rellinars
La del petit poble de Rellinars és l’única escola rural de la comarca, el Vallès Occidental, i, a més d’un espai d’aprenentatge, és també un espai de comunicació i de benestar obert al món i a l’entorn.
Maria Casanovas, Marta Guzman
Reportatge. Art i cultura, motor de canvi
Els llenguatges culturals i artístics són una eina imprescindible per a les escoles en la cerca de propostes per afrontar reptes globals, com ara la crisi climàtica o la decadència de l’ús de la llengua catalana. En parlem amb tres membres del jurat dels premis Baldiri Reixac, que, en la seva 45a edició, valoren projectes que ofereixin respostes a aquestes amenaces.
Revista Perspectiva
Dossier. Memòria històrica i educació
És important recuperar la memòria d’uns anys que han marcat la història recent del nostre país fins avui. Parlem del període entre el 1936 i el 1975. Els nous currículums haurien de posar a l’abast dels estudiants tota la informació d’allò que va passar, i els centres escolars haurien de col·laborar a combatre l’oblit, per fer front a ideologies feixistes i promoure un futur democràtic per a tothom.
Revista Perspectiva
Memòria històrica i educació. La lliçó del mai més: prevenir les violacions de drets humans
L’Estat té l’obligació de reparar les víctimes, garantir que no es tornin a repetir fets similars i preservar la memòria d’allò ocorregut. L’educació en memòria, per la seva part, contribueix al compliment d’aquestes tres obligacions.
Rosa Ana Alija
Memòria històrica i educació. Treballar l’exili des del dibuix tècnic, la filosofia i la història
«Mentre seguim vius, és el nostre deure parlar als altres, a quins encara no havien nascut, per tal que sàpiguen fins on es pot arribar». Aquestes paraules les diu Primo Levi per insistir en la necessitat de recordar i d’explicar el que va significar l’Holocaust. Parla d’un deure moral amb les víctimes, explicar el que va passar, per evitar que la barbàrie es torni a repetir.
Joan Boada Masoliver
MemPòria històrica i educació. Contra l’oblit i el silenci
Isabel Alonso Dávila
Memòria històrica i educació. La memòria entra a les aules
Per combatre l’apropiació indeguda per part de la dreta de conceptes i paraules com llibertat i repressió és important que els testimonis –i víctimes– del franquisme expliquin als estudiants, i en primera persona, les seves experiències.
Carlota Falgueras i Marsal
Memòria històrica i educació. Llambordes per recordar
Instituts de Barcelona col·laboren amb el programa Stolpersteine en memòria de les persones deportades a camps de concentració nazi. Com a part del projecte l’alumnat col·loca unes llambordes amb els noms de les víctimes als carrers on van viure abans de ser deportades. Són les Stolpersteine, pedres per no oblidar.
Àlex Rigo
Entrevista. Teresa Guillaumes Damian
Teresa Guillaumes té els orígens paterns a Sant Llorenç de la Muga, a l’Empordà, i els materns a Almeria. És la petita de dos germans. Es va llicenciar en Pedagogia a la Universitat de Barcelona i s’ha dedicat tota la vida a fer de mestra. Dirigeix l’Escola del Mar de Barcelona, fent equip amb Marta Alentorn i Sergio Bernardez. Durant 10 anys va formar part de la junta rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
David Pujol
Experiència. Viatge a valència com a prova de competències
Els alumnes de 6è de l’Escola Anton Busquets i Punset de Calders van necessitar totes les destreses apreses durant l’etapa de Primària per organitzar i realitzar una sortida de final de curs a València. Bon viatge!
Sergi Pich
Experiència. El taller de ceràmica
A l’Escola Lluís Maria Vidal d’Agullana, a l’Alt Empordà, aviat farà 50 anys que treballen la ceràmica amb els alumnes. Disposen d’una aula espaiosa i ben equipada que permet assajar diverses tècniques amb el fang. El curs vinent volen fer un pas més i convertir-la en un eix central de l’activitat escolar.
David de la Higuera i Fiol
Imagina una escola. Tens llibertat d’anar més enllà del record del que has conegut. Et proposo un imaginar atrevit. Alexander Sutherland Neill va imaginar una escola on els infants podrien jugar tanta estona com volguessin, on hi hauria una assemblea en què el vot d’un alumne tindria el mateix valor que el del director, en un entorn de cura on cada infant podria expressar els seus sentiments amb franquesa, on els aprenentatges serien amplis i basats en la confiança. Summerhill School va néixer el 1921.
Dani Rius
Quan, l’any 1965, els fundadors d’una nova Escola de Mestres cercaven un nom que els identifiqués, Alexandre Galí els va suggerir el de Rosa Sensat: perquè era una dona, en un entorn públic dominat per homes; perquè tota la vida va treballar en escoles públiques; perquè va ser una bona professional, estudiosa, reflexiva i oberta als nous corrents pedagògics; perquè sempre va posar l’accent en la formació dels mestres per millorar la qualitat del sistema educatiu. És prou sabut que li van fer cas…
Xavier Besalú Costa
Sempre a punt! Experiències que desperten el sentit crític dels escolars
Més del 90% dels museus de casa nostra, segons els experts, disposen d’un servei educatiu que explica el patrimoni de l’equipament a través d’activitats destinades majoritàriament a públic escolar. Avui dia aquests serveis ja no es limiten a la visita dinamitzada o al taller, sinó que també ofereixen experiències que utilitzen múltiples llenguatges, amb l’objectiu que el museu esdevingui un camp d’aprenentatge on conflueixin l’art, la ciència, la memòria o la creació.
Gemma Castanyer Mora
Per una escola pública, catalana, integradora, democràtica i gratuïta
Pitu Basart
A l’equador del curs és hora de fer un repàs d’algunes novetats bibliogràfiques i altres ofertes culturals que seria bo de tenir en compte. Llibres, exposicions i teatre per passar l’estona, per començar a reflexionar sobre la nostra tasca com a educadors i emmirallar-nos en les experiències de grans professionals que sempre hem de tenir presents. I és que aquesta és una de les grans virtuts de la nostra feina: no hi ha cap curs igual, enterrem la monotonia!
Joan Portell Rifà
Geografia de l’educació. l’Espai Antoni Balmanya d’Espolla
David Pujol
