Informacions. Ocupar les places

Primer, va ser el confinament, la reclusió, el replegament a la closca dels espais domèstics, l’aïllament. Una estranya i paradoxal barreja de buidatge policial de l’espai públic compartit i d’autoprotecció solidària per evitar el contagi: militars i policia, d’una banda, i, d’una altra, xarxes de suport fraternal. I, amb això, l’apa­gada, el block out, la interrupció de tots els fluxos econòmics i productius, laborals i escolars mentre l’emergència sanitària era la notícia i els espais clínics, el reducte d’una socialitzat entubada, amb respiració assistida. A cada lloc, s’ha viscut de manera diferent. A Ciutat Vella, el barri més turistitzat de Barcelona, on la població veïnal s’ha­via acostumat a viure com a estranya en la pròpia ciutat, amb una densitat d’hotels i pisos turístics que fa feredat, la imatge del desert urbà va ser més intensa i eloqüent que a cap altre lloc. De cop, places i carrers apareixien més que buits, buidats: buida la Ram­bla, buida la plaça Nova, la plaça Reial, buit el Barri Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera, la Barceloneta. Sense turistes i amb veïnes i veïns a casa seva, Ciutat Vella era un desert més propi d’un western que del centre d’una gran metròpoli.

Vols llegir aquest article? No esperis més i fes-te subscriptor de les nostres revistes!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!