La infància d’aquest 2023 acabat d’estrenar rep la notícia dels pressupostos aprovats a Catalunya: 302 milions d’euros destinats al 0-3. Aquesta xifra, aparentment millorada en un 50 % respecte del pressupost de 2022, no desgrana les mesures a tenir presents per atendre la petita infància i, per tant, un cop més, la incertesa genera desconfiança.
Gratuïtat sense recursos no és viable. Ampliació de places sense espais adequats no és ètic. Propostes de millora educativa sense revisió de les lleis vigents és catastròfic.
Parlar dels infants entre els 0 i els 3 anys és necessari: definir necessitats, interessos i, sobretot, drets, per tal d’orientar la tasca educativa.
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la revista Infància ho tenim clar, i per això el passat 2 de febrer vam inaugurar els debats pedagògics, amb l’objectiu no només de donar veu, sinó també de poder aprofundir en els temes d’actualitat, el més candent dels quals, els infants de 2 anys, sempre en el punt de mira.
Les conclusions de l’acte, en què van participar també responsables de les administracions locals, van ser clares: cal una política de responsabilitat en educació per a la petita infància, i aquest compromís passa per una sola acció, clara, contundent i que vetllarà pels drets dels infants d’aquesta etapa educativa: la revisió del Decret 282/2006, que, entre altres coses, defineix les ràtios de referència per a les escoles bressol catalanes, que avui dia són les més altes de tot el territori europeu.
Només amb aquesta modificació, l’eix estratègic del Govern que proposa transformar i enfortir el sistema educatiu català definirà uns fonaments sòlids que podran sustentar tota l’escolaritat global dels infants i els joves.
Perquè, com pretenem parlar d’un sistema educatiu de qualitat si n’oblidem una part imprescindible?
L’aplaudida aprovació del nou Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’etapa de l’educació infantil, que presenta una etapa 0-6, és la carta de presentació per avançar en la millora del model educatiu català. Cal, doncs, cercar coherència entre les lleis vigents i que teoria i pràctica puguin dur-se a terme amb totes les garanties.
