Tots els qui treballem en l’àmbit educatiu actualment i ens ocupem específicament d’educació infantil tindríem una tasca pendent: donar plena cabuda a les orientacions del nou Currículum (Decret 21/2023 de 7 de febrer), que, al llarg de tot el document, reconeix la identitat global de l’ésser humà en aquesta etapa de vida i convida que l’acció educativa sigui globalitzada.
Per comprendre plenament la rellevància que té la identitat global en l’etapa d’educació infantil en el marc normatiu actual, pot ser oportú llegir-ne algunes de les parts més destacades respecte d’aquesta qüestió:
«L’educació infantil […] es fonamenta en un currículum competencial, amb propostes que permeten una mirada global […].»
DOGC núm. 8851, de 9 de febrer de 2023, pàg. 2.
«[La] pràctica educativa s’ha de regir pels principis pedagògics següents: a) Unes experiències d’aprenentatge globalitzades, significatives i funcionals […]» dogc núm. 8851, pàg. 5.
«[…] quatre eixos de desenvolupament i aprenentatge. […] Aquests eixos, intrínsecament relacionats entre si, requereixen un plantejament educatiu que promogui situacions d’aprenentatge globals, significatives i estimulants que ajudin a establir relacions entre tots els elements que els formen.»
DOGC núm. 8851, pàg. 7.
DOGC núm. 8851, pàg. 7.
«L’infant aprèn i es relaciona amb el seu entorn de forma global establint connexions de manera natural entre els diferents àmbits de coneixement. Viu i creix com a subjecte complet que es desenvolupa en tots els espais de la seva experiència, sense fragmentacions. És a través de les diferents situacions globalitzades i amb sentit que l’infant construeix i torna a construir les estructures que utilitza per entendre la realitat i per intervenir-hi. […] [Els] eixos pretenen ser un pas més cap a la globalització i organitzar aquestes competències d’una manera que respectin i s’adaptin a la forma de desenvolupar-se i aprendre dels infants. […]
»Cada eix pren sentit des de la complementarietat amb els altres tres, i així s’hauran d’interpretar en les diferents situacions i propostes, des de la globalitat de l’acció i dels aprenentatges. Aquesta estructura ha d’ajudar a posar l’infant al centre de les decisions educatives, sense presentar la realitat parcel·lada, a crear uns espais d’aprenentatge globalitzats […].»
DOGC núm. 8851, pàg. 17.
Si hem llegit aquestes paraules amb atenció i obertura mental, llavors hauríem d’acceptar que donar cabuda i valorar aquests significats en l’acció educativa quotidiana seria una tasca pendent que ens concerneix a tots. I també hauríem d’assumir-la com un compromís!
1. Coherència cultural del plantejament globalitzador
A més, el que em sembla fonamental valorar del plantejament globalitzador proposat pel nou Currículum és la seva absoluta coherència amb els paradigmes més encertats de la cultura contemporània. Em refereixo especialment a la teoria de la complexitat, que des de fa més de quaranta anys ens recorda en tot moment que la realitat està feta de sistemes complexos i, per tant, no es pot conèixer estudiant-la per àmbits separats, sinó que ha de ser observada i compresa a partir de la «dansa de les relacions» entre les parts que conformen cadascun d’aquests àmbits, i també observant les interaccions entre sistemes (Ceruti, 2024). Acollir plenament les troballes de la teoria de la complexitat significaria repensar de dalt a baix la causalitat lineal que caracteritza les pràctiques escolars i també abandonar la idea que el coneixement només s’adquireix estudiant assignatures específiques i memoritzant-ne els continguts respectius de manera aïllada. Però, desafortunadament, això encara no ha passat, així que per avançar hauríem d’aprofitar l’oportunitat que ens ofereix la nova legislació del país amb la seva valoració plena d’una educació globalitzadora.
“El que em sembla fonamental valorar del plantejament globalitzador proposat pel nou Currículum és la seva absoluta coherència amb els paradigmes més encertats de la cultura contemporània”
2. Globalitzar en educació: qüestions obertes i temes de reflexió
Començar a caminar vers una educació infantil realment globalitzada seria doncs el repte que ens espera i és una tasca fascinant encara que decididament complexa. És clar que no existeixen solucions preestablertes, igual com no hi ha receptes llestes per aplicar seguint les modes educatives del moment. Més aviat caldria emprendre un procés de debat i reflexió compartit entre la comunitat educativa. El punt de partida hauria de ser el reconeixement del significat més profund del plantejament globalitzador, que primerament es basa en el reconeixement i la valoració de les interconnexions recíproques entre diferents àmbits del coneixement en tota experiència d’interpretació i interacció amb els esdeveniments, fenòmens i principis que caracteritzen la realitat física, humana i cultural. Algunes preguntes poden ajudar a enfocar els primers problemes sobre els quals caldria reflexionar i poden ser útils per aclarir alguns dubtes i generar nous pensaments sobre aquest tema. En comparteixo aquí algunes:
“Començar a caminar vers una educació infantil realment globalitzada seria doncs el repte que ens espera i és una tasca fascinant”
“El punt de partida hauria de ser el reconeixement del significat
més profund del plantejament globalitzador, que primerament
es basa en el reconeixement i la valoració de
les interconnexions recíproques entre diferents àmbits
del coneixement”
• Quina coherència pot haver-hi entre el plantejament globalitzador i una manera d’organitzar el temps escolar massa sovint determinada per la suposada obligació d’encaixar les especialitats en l’horari setmanal?
• Què té a veure la idea de globalitzar les situacions d’aprenentatge amb la moda educativa dels anomenats «ambients», que reparteixen en espais físics separats les oportunitats que es refereixen als diferents àmbits del coneixement? Perquè quedi més clara la qüestió: realment es pensa que hi ha diferències entre organitzar l’horari en àrees i organitzar els materials i les propostes en espais físics temàtics?
Davant la indubtable complexitat de la qüestió, potser podem adoptar aquella actitud que Fernando Hernández anomena la praxi de la desobediència, «no en el sentit de ser incòmode o rebel simplement perquè sí, sinó en termes de possibilitar un esdeveniment que, en incomplir amb allò preestablert, obri noves maneres de pensar i actuar» (Hernández i Aguita, 2024, pàg. 13).
Gino Ferri, formador i assessor educatiu.
Bibliografia
Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil.
Ceruti, M.: Umanizzare la modernitá. Un nuovo modo di pensare al futuro (conferència a Correggio, Itàlia, el 18 de març de 2024).
Hernández- Hernández, F., i M. Anguita: Una pedagogía desobediente, Barcelona: Octaedro, 2024.
