A l’estança, l’adult que acompanya fa un treball previ, que té en compte el grup, l’edat i, el més important, en quin moment evolutiu es troben, què els interessa, com es mouen, com es relacionen, quines experiències tenen… Això permet crear l’espai adequat que acull tots els infants. Sovint, però, ens capfiquem pensant i intentant recrear propostes per als infants perquè, segons les dinàmiques que es donen, interpretem que no els interessa prou el que hi ha a l’estança. I l’únic que hem de fer és seure, esperar i observar. L’únic, i el més important, com a adult que acompanya: oferir temps i espai.