Text de Joan Artigal
Educador i exdirector de l’Institut Escola / Espai 3 Ulls de Trinitat Nova
il.lustració Inés Borràs Pinyol
Als centres de complexitat segregada cal propiciar un canvi de paradigma on els equips professionals docents i socioeducatius no tinguin només una mirada escolar. Les famílies, la comunitat i les seves xarxes han de ser també protagonistes de l’acció educativa.
La Trinitat Nova és un barri de Barcelona on viuen 10.000 habitants, 1.000 dels quals són infants i joves en edats d’escolarització de 3 a 16 anys. Fins al 2016 el barri disposava de dues escoles d’Infantil i Primària i un institut públics. L’Administració va tancar aquests centres per unificar-los en un nou institut escola, que va obrir les portes el setembre del 2017. Dels 400 alumnes escolaritzats només 150 eren del barri. El 85% d’alumnat resident a la Trinitat Nova s’escolaritzava en centres lluny del seu entorn. El barri pràcticament no disposava de propostes educatives no escolars ni d’espais socialitzadors.
El nostre és un exemple més de les conseqüències d’un sistema educatiu segregador que propicia els centres anomenats de complexitat on es concentra un gran nombre de famílies vulnerabilitzades en situació d’exclusió social. Part dels alumnes es van matriculant durant el curs (matrícula contínua) i no resideixen a l’entorn immediat ni tenen vincle amb el territori.
Factors genèrics de la realitat segregadora
Deixant de banda la inacció administrativa de molts anys, podem anomenar tres factors genèrics que conflueixen en aquesta realitat segregadora:
1. La normativa i l’acció institucional generen segregació quan no tenen en compte les realitats socials i residencials de les famílies. Iniciar el curs fora dels terminis és una anomalia que el sistema no atén adequadament.
2. Els centres educatius, concertats o públics, ens hem llençat al mercat per captar alumnat. Els trets diferenciadors dels projectes educatius i les propostes d’innovació poden esdevenir també motors de segregació. Els docents, a vegades amb una mirada corporativa, podem arribar a considerar que les famílies han d’escollir el nostre centre només si comparteixen els nostres valors i pensen com nosaltres.
3. En aquest context, quan les famílies seleccionen el centre educatiu, estan decidint qui i com seran els companys d’escola dels seus fills i una certa projecció social.
Ja des dels inicis els centres de complexitat es caracteritzen per la manca de cohesió i de mirada compartida de la comunitat educativa. «Cal tot un poble per educar un infant». Però quan l’entorn no reconeix els seus centres educatius i quan la seva xarxa comunitària és feble, cal articular una proposta educativa que impliqui equipaments, veïnat, famílies i agents institucionals. És per això que el projecte educatiu de Trinitat Nova que iniciem el curs 2017-2018 construeix propostes corals i educatives globals amb l’entorn. D’aquesta manera, afavorim respostes a les complexes realitats del nostre alumnat, les famílies i els infants del barri. En aquest context l’objectiu primer serà que el barri torni a mirar l’escola i que l’escola se senti barri.
Cal articular una proposta educativa que impliqui equipaments, veïnat, famílies i agents institucionals
Acollida, acompanyament i vincle
«Sentir-se part» és la primera condició per deixar de sentir-se aliè i exclòs. Per aquest motiu les accions que fem parteixen del reconeixement de l’altre. Hem construït espais híbrids i comuns on l’alumnat, les famílies i els veïns i veïnes senten com a propis.
L’equip educatiu multidisciplinari (socioeducatiu, docent i administratiu) dona, en la mesura del possible, una resposta àgil a les necessitats de l’alumnat i les famílies. És des de la confiança que la derivació i la vinculació a serveis especialitzats pot tenir èxit. La principal eina d’aquests equips (en què participen, per exemple, la dinamització comunitària, els serveis socials integrats dins del centre o l’educació emocional, a més dels docents) és la tutoria individualitzada, que té com a principal objectiu construir imaginaris i objectius compartits.
Barri educatiu i itineraris individuals
Des de l’inici el projecte educatiu de Trinitat Nova es planteja el repte d’ajudar a construir un entorn que doti el barri de més i millors instal·lacions i propostes culturals i educatives. Durant els primers tres cursos l’institut escola conviu amb les obres de remodelació per generar l’espai comunitari 3 Ulls, dotat de biblioteca, espai d’audiovisuals, teatre, gimnàs i espais de formació. Aquest espai té dues finalitats: enriquir l’equipament escolar i proveir el barri d’un espai cultural de trobada. D’aquesta manera, s’amplia la xarxa de barri i complementa l’itinerari educatiu dels alumnes més enllà de la proposta escolar reglada.
Garantia per a la millora
Tot plegat no és només una suma de propostes i activitats més o menys reeixides. És la voluntat que cada infant i jove se senti reconegut i empoderat per anar desenvolupant aprenentatges bàsics, essencials i únics, una oportunitat per obrir noves possibilitats educacionals.
La coherència pedagògica de les diferents etapes, l’acció socioeducativa integrada i la configuració d’un entorn culturalment més enriquit són eines que garanteixen la millora educativa de cada alumne. La proposta que a poc a poc anem desenvolupant es fa gran i millora en la mesura que se sent part d’un projecte compartit que va enllà dels docents i del centre educatiu. El benestar, més complicitat per part de les famílies i el reconeixement del veïnat en són bons indicadors.
