No em podreu acusar de neoliberal. El nostre món capitalista està presidit per l’acceleració. Tot ha de fer-se ràpidament i sense temps per assaborir la novetat, perquè la següent ja la substitueix. El temps està presidit per aquesta acceleració: a la vegada que es quantifica (foragitem el temps qualitatiu), es fragmenta (en porcions aïllades) i uns invisibles homes grisos com els que descrivia Michael Ende a la novel·la Momo el colonitzen (qui decideix per nosaltres què n’hem de fer, del nostre temps?).
Vols llegir aquest article? No esperis més i fes-te subscriptor de les nostres revistes!
