El primer que vaig fer després de llegir Anna Karènina va ser enviar un missatge a l’amic Joan-Carles Mèlich, perquè necessitava comentar-li dues descobertes que fa Levin cap al final de l’obra. Tolstoi presenta aquest personatge com algú que viu torturat, perquè no sap escatir si obra bé o malament, fins que un dia les paraules d’un camperol l’ajuden a aplegar totes les idees disperses que tenia sobre el capteniment humà. Levin arriba llavors a la conclusió següent: «Si el bé té una causa ja no és bé, si té efectes –la recompensa– tampoc no ho és. El bé, doncs, es troba fora de la cadena de causes i efectes». I quan ell mateix es planteja d’on ha pogut treure aquesta idea, s’adona que no ha seguit el camí de la raó: «Que cal estimar el proïsme, la raó no ho podia descobrir, perquè aquesta màxima és irracional».
Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!Amb el suport de:
