Un títol encoratjador, una proposta que convida a la utopia, una oportunitat per buscar el mirall en què volem veure les nostres escoles. Un curs de formació a l’escola d’estiu d’enguany va unir professionals de l’educació de diferents àmbits i etapes, de 0-3, de 3-12, i fins i tot de cicles formatius de tècnics d’educació infantil. Cadascú amb el seu bagatge i una motxilla formativa i professional ben diferent, segons les diverses realitats.
El grup de seguida es va ajuntar i, dia rere dia, es va anar enriquint amb les experiències d’uns i altres, teixint i construint la imatge d’escola que volem a les nostres realitats.
Partint de la formació i experiència viscuda a les escoles infantils municipals de Reggio Emilia i de la meva trajectòria formativa i laboral, buscava un curs on remoure pensaments, on la mirada dels adults cap a la infància tingués sentit i estigués en equilibri amb la cultura de la infància.
Per començar, vam conscienciar-nos dels drets dels infants, que cal garantir en tot moment.
Els nens tenen dret a ser reconeguts com a subjectes de drets individuals, jurídics, civils, socials: portadors i constructors de cultures pròpies i en conseqüència participants actius en l’organització de la seva identitat, la seva autonomia i les seves competències, a través de la relació i les interaccions amb els iguals, amb els adults, amb les idees, amb les coses, i amb els esdeveniments diversos i imaginaris de mons en comunicació.
Loris Malaguzzi
Cada infant és portador de drets i és imprescindible que els adults que els acompanyem puguem garantir el respecte i el valor de la seva identitat, de la seva singularitat, i vetllem per anar al seu ritme en tot moment, perquè la seva evolució i el seu creixement sempre vagin alhora amb els seus interessos i les seves curiositats.
Tothom ha de tenir dret a una educació de qualitat, dret al respecte, dret a disposar del temps i l’espai adients per desenvolupar-se en harmonia, dret a ser tractat amb afecte, a ser escoltat i observat amb tots els sentits, dret a rebre una educació de qualitat amb l’acompa-nyament del millor mestre al costat que l’ajudi a créixer com a persona lliure, crítica i amb capacitat per pensar, com a persona segura i feliç.
Les realitats educatives per on ens movem són ben diverses. Els recursos, les eines i les estratègies organitzatives ofereixen un gran ventall d’experiències d’aprenentatge.
Per començar ens vam plantejar qüestions com les següents:
- Quina funció té l’escola dins la nostra societat?
- La realitat de l’escola és la que volem?, és en la qual creiem?
- Estem oferint una experiència de qualitat als infants i a les famílies?
- L’hem de millorar?, com?
- Estem en equilibri entre la teoria i la pràctica real?
No és senzill. Gens. Tots sabem què tenim entre mans i les situacions que vivim dia a dia. Però sabeu quina és la millor eina que tenim per aconseguir aquesta escola que volem? Les persones. Les persones que tenen compromís ètic, polític i social per garantir una educació de qualitat. Aquestes persones que tenen la capacitat de fer créixer projectes educatius amb sentit, respecte i coherència.
Loris Malaguzzi i la filosofia educativa de Reggio Emilia ens van ajudar com a punt de partida i de reflexió per despertar l’esperit crític de cadascun de nosaltres. Sempre tenint en compte que aquesta experiència ens ha de servir per inspirar la nostra reflexió i pràctica educativa, però mai per fer-ne una còpia a la nostra realitat, que no tindria cap sentit ni cap valor fonamental.
Fent aquests paral·lelismes entre la nostra realitat i la filosofia de Reggio, vam fer profundes reflexions sobre l’infant, el paper de l’adult, l’organització, el temps, l’observació, l’escolta, la recerca del sentit…
Van anar sorgint moltes aportacions significatives, i n’he triat el que vam establir com l’essència. L’essència mai pot faltar i ens ha de guiar en totes les nostres accions: l’infant, l’equip i l’escola oberta.
L’infant
Parlar d’infant és fer referència a la humanitat, a una concepció de la naturalesa i a un tipus de cultura.
L’infant demana el dret a caminar tant com sigui possible sobre les pròpies cames.
Hem de creure en un infant com a persona única i diferent de la resta. Una persona plena de possibilitats, un subjecte sempre predisposat a interaccionar amb l’ambient; a donar i a rebre, i a desenvolupar-se en contínua relació amb l’entorn. Un infant capaç i competent amb diferents nivells de desenvolupament, de competències, de ritmes de vida i d’aprenentatges. Un infant curiós per naturalesa, amb plena capacitat de descoberta, que fa ús de tots els sentits, que construeix coneixements amb la pròpia experiència. Un infant que ha de ser protagonista del seu aprenentatge en tot moment.
Aquesta és la teoria, però com respectem aquest infant a la pràctica? Som conscients que l’estem respectant? Estem en equilibri entre aquesta teoria i la pràctica que duem a terme? Com construeix el seu coneixement? Com funciona la seva ment? Com mirem la infància per aprendre d’ells?
L’equip
Amb quina actitud acompanyem aquest infant? Quina organització i distribució d’espais és la correcta per estar en equilibri amb aquesta imatge de la infància? Quin paper té la cultura de la infància dins de les escoles? Som coherents?
Van sorgir moltes reflexions sobre aquests aspectes. I les conclusions que vam poder extreure’n ens porten a la concepció d’un professional capaç de modificar la seva mirada. Amb una mirada conscient d’aquest respecte, una mirada que es comprometi a vetllar per les necessitats i els interessos dels infants. El professional ha de reconèixer la cultura de la infància i atribuir-li el valor que es mereix.
Necessitem equips amb la capacitat de dedicar-hi esforç i temps, equips amb empenta que creïn contextos rics i diversos, contextos i situacions que possibilitin experiències que ajudin a reinventar les escoles, llocs on tot es pugui viure a través de la il·lusió i del plaer.
L’escola oberta
L’escola s’ha d’obrir a tota la comunitat educativa, a tots aquells que en vulguin formar part: les famílies, els veïns, les associacions, el barri, el poble, la ciutat… Tots formem part de la societat i hem ser conscients del gran paper que hi tenim. Eduquem i ajudem ciutadans a conèixer la societat, el món que els acollirà. Tenim l’obligació d’oferir oportunitats educatives i una formació integral a tothom. L’escola ha de ser un espai obert, democràtic i participatiu. Si volem atribuir el valor que es mereix a la cultura de la infància, hem de ser capaços d’obrir-nos a l’entorn i mostrar la nostra identitat.
Participar-hi és ser-ne part. I només participant-hi es pot ser i sentir-se part de l’escola.
La gran tasca que ens ocupa requereix una reflexió contínua, una crítica constant i una gran capacitat per qüestionar-se si el que fem té sentit i respon a la cultura de la infància i a la funció de l’escola que volem transmetre i volem viure dia a dia.
Aquest compromís queda demostrat amb els grans esforços que tants mestres dediquen a la qualitat educativa. I disposem d’associacions on podem reflexionar, intercanviar experiències i construir coneixements, on podem continuar desaprenent per tornar a aprendre.
Encoratjo tots els equips i totes les persones que creuen en els infants que no defalleixin mai. Aquesta mirada cap a l’infant ens ajuda a millorar la pràctica educativa. Siguem-ne conscients. Posem-hi tots els sentits. Acompanyem cada infant i oferim-li un escenari ple d’oportunitats que l’ajudi a conèixer l’entorn i a créixer fent-se preguntes, creant contínues hipòtesis i provant de superar reptes i més reptes.
Els mestres són com exploradors que utilitzen brúixoles i mapes.
I com els exploradors, saben on és la meta, saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any, perquè el terreny, el clima, les estacions, els infants són diferents.
Les destinacions, els objectius, són importants i no els hem de perdre de vista, però més important és saber com i per què volem assolir aquells objectius.
Natàlia Grifé, mestra de l’Escola Bressol Lola Anglada de Lloret de Mar.
