Escola 3-6. Poetiquem fem present la poesia a l’escola

Encetem el tema

«La poesia sempre neix d’una mirada, perquè els versos, les metàfores, els adjectius precisos, les paraules màgiques, els jocs i els canvis de sentit són una forma especial de veure el món.»

Luís García Montero (2000)

Quan el mestre recita poemes o els llegeix en veu alta, els infants capten de seguida la particularitat del llenguatge, que diferencien del d’ús habitual. Noten l’amabilitat i dolçor de la llengua i la força i intensitat de les paraules. Les cantarelles, les endevinalles, els jocs de falda, són formes d’aproximació al món literari, que juntament amb els poemes permeten estimular la imaginació i desenvolupar la sensibilitat per la música de les paraules –el ritme, la rima, la cadència– i acostumen l’oïda a estructures i lèxic complex. La pràctica de llegir en veu alta i recitar poesia als nens exercita la memòria, la concentració i fomenta la imaginació. Com és que, malgrat les virtuts, estem tan «despoetitzats»? La pèrdua d’interès per la poesia va lligada a la manca de models. Es llegeix poca poesia i per tant el domini del gènere és més baix. De fet ha deixat de ser una lectura habitual entre els adults. A les llibreries no trobem llibres de poesia entre els més venuts, ni tampoc poemaris que hagin estat best-sellers. Amb aquest escenari, el percentatge de lectors infantils disminueix significativament. De manera que existeix la possibilitat que, per a molts dels nostres alumnes, l’escola sigui l’única ocasió d’estar en contacte amb el gènere poètic i, encara que sigui de manera isolada, ofereix una via que invita els infants a prendre consciència que la poesia es tracta d’una altra manera de mirar la realitat i de descriure-la.

Per tot plegat, des de fa temps, he anat compartint al meu bloc paraules¹ propostes per fer present la poesia a l’escola des de la vessant oral, és a dir, escoltar-la, recitar-la i llegir-la en veu alta. I aquí intentaré sintetitzar les propostes que trobareu allà i donar eines i estratègies per apropar la poesia als infants d’una manera lúdica i com a element sensibilitzador i generador de plaer, fent-los adonar del poder expressiu i comunicatiu de la paraula: poesia per fer pensar, per expressar sentiments i comunicar, per ajudar a crear, per ser crític…

Si ens plantegem fer visible i present el gènere poètic a l’escola, hem de fer-ho a quatre mans, mestres i infants. Ha de ser una experiència compartida i per explorar conjuntament. Però, en aquest camí, cal que el mestre condueixi i porti la iniciativa, animant i desvetllant l’interès dels alumnes. Això implica que els docents en tinguin algunes nocions, que us animo a explorar i a conèixer. Espero que en l’article trobeu inspiració i recursos tant per a vosaltres com per als vostres alumnes.

Obrir els ulls a la poesia

«Els poemes

són quadres que cal penjar a la memòria

són contes que tenen música

són com trens de paraules que corren

i s’aturen a llocs que no coneixes

o potser, només, esquitxos d’una pel·lícula.»

Josep Maria Sala-Valldaura

Sou lectors de poesia? Creieu que sou persones «poetitzades» o «despoetitzades»? I els infants de les vostres escoles? Els heu transmès el gust d’escoltar, recitar, llegir poemes i gaudir de la poesia? Sabeu quins gustos poètics tenen els nens?

La poesia i jo

• Ets lector de poesia?
• Si en llegeixes, cada quant ho fas?
• Tens llibres de poemes a la teva biblioteca personal?
• En compres?
• En demanes en préstec a la biblioteca?
• Segueixes webs de poesia? Ets seguidor a Twitter o a Facebook d’algun poeta, o d’algun organisme que potenciï la poesia?
• Pots citar el nom de set poetes que t’hagi agradat llegir?
• Podries recitar tres poemes de memòria?

La poesia a l’escola

• Llegeixes en veu alta o recites poesia als infants?
• Cada quant ho fas?
• La pràctica de recitar, escoltar i llegir poesia és habitual amb els infants?
• Hi ha llibres de poesia a la biblioteca de l’escola?
• Tens programades activitats que tinguin com a objectiu desvetllar el gust per la poesia?
• Quins poetes han estat font d’inspiració per preparar alguna sessió amb els infants?
• Tens un repertori variat o recorres sempre al mateix autor?
• Quins són els temes habituals que proposes?

Poseu-vos a prova i feu una mirada a la presència de la poesia a la vostra vida lectora i també a la vostra escola.

Aquest exercici té un doble objectiu: per una banda, veure el vostre grau de lectures de poemes i, per l’altra, valorar la presència de poesia a l’escola.

Si ens plantegem fer visible i present el gènere poètic a l’escola, hem de fer-ho a quatre mans, mestres i infants.

Quan he fet aquest exercici amb grups de mestres, una de les consideracions que han sorgit amb més força és que la presència de poesia a l’escola està sobretot vinculada a les festes i al transcurs del cicle estacional. No dic pas que això estigui malament, però certament és una presència limitada. Per altra banda, el que també he pogut observar és que, en les ocasions que es planteja una proposta poètica, es plantegen pràctiques amb alguns aspectes per polir. Us n’enumero algun exemple:

• Hi ha poques situacions on els mestres recitin als seus alumnes i, sens dubte, una de les millors maneres d’engrescar-los és observant bons models.
• Quan els nens reciten, solen fer-ho de forma mecànica i estereotipada, i explorem poc les possibilitats del poema.
• Es fa poc incís i poc acompanyament en el descobriment de la imatge poètica i en la diversitat d’interpretacions.
• Fent una mirada al fons bibliogràfic es percep una escassedat de llibres de poesia a disposició dels infants.
• Normalment són els docents qui proposen els poemes, els autors, els temes. Hi ha poques situacions que permetin la tria als nens.
• Sovint es repeteixen els autors i, a l’hora de fer la tria, es fa amb pocs criteris i partint d’una llista d’autors més aviat escassa.

Per contra, és encoratjador saber que a una gran majoria de criatures els agrada que els recitin poemes i també gaudeixen recitant-ne. D’una manera inconscient, aquestes pràctiques faciliten l’entrada al món literari i presenten la poesia com una font de saber i de plaer.

Per apropar el món dels versos als infants és important que el mestre sigui model d’elocució poètica. L’objectiu no és pas ser ni formar rapsodes, però tampoc volem «autòmats» de dir poemes.

També s’ha de preveure una selecció variada d’autors, formes i temes, de manera que, progressivament, els alumnes vagin construint un repertori poètic propi. Autors clàssics, actuals, avantguardistes, de poesia infantil, autors de poesia visual, de poesia fonètica o art del soroll… La diversitat també ens permet oferir una variació immensa d’eixos temàtics: elements naturals i paisatgístics, bestiaris, la vida a l’escola, el món infantil, festes, diades i tradicions, drets socials, conflictes bèl·lics, les injustícies, la mort, el pas del temps, temes socials, ambientals, etc. Diversitat i llibertat. Diversitat d’opcions i estils per facilitar que tothom trobi el que més li agradi, i llibertat d’escollir i d’interpretar.

Som-hi! Llegim i recitem

«Ara pots llegir alguns poemes. Vull que els llegeixis en veu alta, mirant les paraules, no només les lletres.»

Luís García Montero (2000)

El text és com una partitura que s’ha d’interpretar. Nosaltres som instrument i instrumentista!

Víctor Moreno comenta que segons la situació personal del lector es poden distingir tres tipus de lectura per gaudir del poema:

• La lectura personal i íntima, on s’estableix un vincle entre el lector i el poema.
• Lectura crítica, on quan, a més d’entendre i interpretar el poema, es genera un posicionament i opinió personal, que es pot compartir en una conversa.
• La lectura interpretativa, on qui ho llegeix ho fa per transmetre el que vol dir el poeta, i amb l’objectiu de fer arribar el missatge i la música de les paraules a l’auditori.

Amb els infants de cicle inicial i educació infantil ens, centrem en la lectura interpretativa, la qual es converteix en una situació de comunicació que, com a tal, requereix que sigui escoltada i entesa per un auditori que no disposa del text. El repte és gaudir llegint o recitant el poema i, alhora, fer arribar la veu del poeta al públic. En aquest sentit, un dels aspectes més difícils és aconseguir «narrar» el poema sense caure en la cantarella artificial. Diu Ricard Bonmatí: «Un poema no és una cançó. Cal dir cada vers amb l’accent que marquen les tòniques naturals […], cal pronunciar els mots ben lligats i accentuant-los com parlem, evitant la cantarella monòtona». Així, quan recitem als infants, o quan els ensenyem un poema per ser recitat, s’haurien de considerar algunes habilitats que Salvador Oliva resumeix de la següent manera:

• La modulació dels diferents períodes d’una oració, l’organització dels elements sonors i l’ús dels diferents matisos tonals de les frases que permeten distingir entre els diversos valors comunicatius de l’emissor.
• La situació i col·locació de les pauses respiratòries del discurs, que permeten una execució fluida.
• L’ús i regulació del volum i del timbre de la veu i els seus valors d’intensitat significativa.
• La interpretació del llenguatge figurat en relació amb les frases. Sentit i sintaxi són com dues regnes d’un cavall que s’han d’anar equilibrant. No pot pesar més una que l’altra.

I sense oblidar els coneixements lingüístics bàsics com una correcta pronunciació dels sons, les síl·labes, el domini dels enllaços fònics (sonoritzacions, geminacions, sinalefes, elisions i hiats) i l’allargament o escurçament expressiu de les vocals tòniques del text, quan la seva funció rítmica ho exigeixi, i la influència que fan unes paraules al costat de les altres a l’hora de ser llegides i recitades.

A grans trets, si volem concretar alguna pràctica de recitar amb els infants hem de preparar activitats que els facin conscients del següent:

• L’ús de la veu i les possibilitats de l’aparell fonador;
• Els moviments corporals i els gestos, intentant no excedir-se, ja que la mímica innecessària dona un aire poc natural a la recitació;
• El text, fent notar als infants el valor dels signes de puntuació, les pauses i els silencis, l’èmfasi en les paraules clau i en el valor de les diferents categories gramaticals;
• L’auditori, cal crear una connexió amb aquells que ens escolten. Per tant, a l’hora de recitar hem de fer fora la vergonya i aplicar totes les estratègies que hem assajat: el cos, la mirada, la veu, el domini del text… I no perdem l’objectiu final de la poètica, que és desvetllar el gust, el plaer i fer gaudir amb la recitació.

L’experiència de llegir i recitar poemes és única i personal, cal deixar marge de llibertat i una certa autonomia perquè els nens puguin llegir i recitar com més els agradi. Recitar és com mirar un quadre: cadascú hi pot trobar detalls diferents. Han de sentir la musicalitat del poema, l’han d’escoltar i entendre’l de manera global i intuïtiva.

Us convido a llegir o recitar algun poema dels que heu utilitzat a classe o que tingueu a la vostra biblioteca personal. Llegiu-los i escolteu-vos. Fixeu-vos en la fluïdesa de la vostra lectura, en el ritme intern i en la vocalització, el volum i l’entonació. Hem de saber que no comptem amb una sola possibilitat interpretativa. També us animo a fer un tast de poesia recitada per actors i rapsodes. Podeu escoltar-la en alguna de les moltes webs que tenim a l’abast. Us proposo fer un cop d’ull a l’espai En veu alta del diari Catorze,2 no oblidem que els mestres som model.

Poemes i poetes per a tots els gustos

Tinc dins del meu cor molts flasconets

on desaré, un a un, els meus afectes.

M. José Orobitg, «Per a vosaltres»

És necessari disposar d’un bon repertori, un corpus d’obres i d’autors que ens serveixi de referent al llarg del curs. Un fons divers, que pugui donar resposta a diferents situacions comunicatives d’escola, a les diferents àrees curriculars, tutoria, festes i diades… Cal que siguin motivadors i atraients. Que diguin coses útils i enginyoses i que tinguin bon ritme. Aquests poemes han de servir per fer present la poesia als infants. Us han d’agradar a vosaltres, per després poder engrescar-los.

Tenim un ventall de poetes divers i ric. No us quedeu amb un sol nom. De fet, no hauríem de repetir autors. Si a la biblioteca de l’escola en teniu pocs exemplars, podeu recórrer a les biblioteques del municipi o barri, i no oblideu de fer un cop d’ull a la mediateca dels centres de recursos, que disposen, en alguns llocs, d’una maleta de poesia per deixar en préstec. Si tenim un ampli repertori, ens serà més fàcil triar o deixar triar els nens. Sigui com sigui, el més important en aquest procés d’elecció de poemes és que els mestres ens familiaritzem amb el text i en valorem la idoneïtat segons el grup d’infants amb què pretenem recitar-lo.

Recitar és com mirar un quadre: cadascú hi pot trobar detalls diferents.

Així, el que no farem mai és plantejar un poema sense haver-lo treballat individualment abans. Fem-hi una mirada:

• Observem-ne l’estructura, llegim-lo en silenci, visualitzem-lo.
• Fem-ne una interpretació creativa, intentem mirar el poema amb els ulls del poeta.
• Utilitzem la imaginació per arribar a sentir totes les dimensions de la paraula. No cal agafar les paraules al peu de la lletra, mirem el poema com si miréssim un quadre.
• Fem-nos preguntes: qui parla?, de què parla?, a qui parla?, per què ho fa?
• I podem escoltar la versió musicada, si existeix, per exemple a Música de poetes³.

La poesia és una forma d’art. Per tant, cal preparar-se, l’heu de fer vostra!

Abans de començar a recitar, compartiu amb ells l’objectiu d’aprenentatge i mostreu com ho feu vosaltres. El modelatge és una de les millors maneres per oferir estratègies als infants, perquè allò que han vist fer ho poden anar incorporant progressivament. Modelar no és explicar, és fer-ho!

I quan, finalment, demanem als nens que recitin el poema, ajudeu-los a comprendre el missatge implícit, perquè és així com el podran recitar i fer-lo entendre als qui l’escoltin.

I en tot el procés hem d’aconseguir crear consciència lúdica.

Es tracta d’un aprenentatge cíclic on mestre i alumne comparteixen el protagonisme:

• L’adult recita i modela.
• De forma conjunta es faciliten experiències d’escolta: sentir i escoltar el poema recitat per rapsodes o pels mateixos autors. Connectar amb la llengua, jugar amb els sons i el ritme.
• A partir de l’escolta els nens exploren i descobreixen les històries o escenes a través de les imatges que expressa i descriu el poema.
• Fins a apropiar-se del poema. Comprendre’l i memoritzar-lo.
• I arriba el moment de passar a l’acció. Assajar, fer proves, posar en solfa tot el que s’ha vist, experimentar. En parelles, petit grup o individualment. Amb el propòsit d’aconseguir un estil propi, ser autònom en la recitació o lectura del poema i gaudir de la poesia.

Hem de ser pacients! No podem arribar al domini i al plaer de llegir o recitar poesia des del primer moment. Es tracta d’un procés llarg i lent, al qual es va arribant a poc a poc i on té un paper cabdal la construcció d’imatges mentals, la visualització de la coreografia i escenografia de cada poema.

No podem arribar al domini i al plaer de llegir
i recitar poesia des del primer moment. Es tracta d’un procés llarg i lent.

Obrim portes i finestres! Deixem entrar la poesia

«Una de les formes més senzilles d’intentar aconseguir l’excel·lència en llegir en veu alta consisteix a veure interiorment les coses que estàs llegint.»

J. V. Foix

Us proposo quatre modalitats d’activitats, fonamentades en l’oralitat i el plaer d’escoltar i recitar, i pensades especialment per a infants d’educació infantil i cicle inicial. A cada apartat trobareu idees a tall d’exemple.

Propostes per escoltar i dibuixar, per imaginar i interpretar, per perdre la por a entendre els poemes i per donar llibertat creativa i interpretativa

Ciceró diu: «Un text es recorda molt més quan ha estat vist, i no pas si només ha estat escoltat». Subscrivint aquesta cita, penso que per aconseguir una bona lectura en veu alta o una bona recitació cal «veure» el poema; de fet, quan escoltem un poema se’ns representa mentalment l’escena, així, un dels exercicis més interessants és posar imatges als versos.

Feu que els infants representin i il·lustrin els poemes que els heu recitat o que han sentit recitar als companys. Podeu fer que l’il·lus­trin de forma general o estrofa a estrofa.

Us animo a provar-ho amb el poema de la Fina Cardona, «Pessigolles de palmera». Reci­teu-lo i demaneu als nens que el dibuixin:

Tinc tots els petons,

de totes les nits, tancats a la bossa, a l’armari.

Qualsevol dia faré petar la bossa.

I els petons sortiran entremig de pessigolles i de [roba.

Mira, et canvio: l’armari, la bossa, les pessigolles [i tot

…

Per un petó petit.

O aquest altre de la Lola Casas, «Mimosa»:

Engrunetes de sol

de finals d’hivern.

La primavera

es desperta.

Una altra opció, per exemple, és fer escoltar el poema als nens sense dir-los el títol. Jugueu a posar-ne un a partir del contingut que exposa i aprofiteu per parlar del text i dels sentiments i sensacions que us desvetlla:

Proveu-ho amb «Cançó de pluja», de Josep M. de Sagarra:

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà…

Gotes de pluja, gardènia que es bada…

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d’aigua en els vidres quiets…

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna…

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Experimenteu amb aquest altre poema de la Joana Raspall, que planteja una escena semblant:

Ai, quina son, quina son que m’agafa

Mentre la pluja rebota al jardí!

De tant en tant el meu vidre esgarrapa

I és quan jo sento més dolç el coixí.

Propostes per recitar i jugar amb les paraules, per sentir la musicalitat del poema i experimentar amb la veu. Per dir i escoltar

Proposeu als nens que triïn un poema que els agradi i ajudeu-los a aprendre-se’l de memòria i regalar-lo, per exemple, recitant-lo a l’entrada de l’escola, llegint-lo per megafonia o fer que els nens vagin a les classes a «regalar» el poema recitat i en paper.

En aquesta línia promocioneu algun recital de poesia. Abans de fer-ho, escolteu i mireu poetes i actors com ho fan per recitar.

Disposeu d’un espai o algun element que faci de la recitació quelcom especial: una caixa per enfilar-s’hi i recitar des de dalt, un faristol des d’on dir els versos…

Una proposta agosarada és recitar igual com ho fan els rappers. I per ser rapper s’ha de saber rimar.

Prepareu un poema recitat de forma col·lectiva. Feu que cada infant reciti un vers, i prepareu una gravació d’àudio conjunta. Afegiu-hi una música de fons que s’adigui amb el contingut i compartiu-lo, per exemple, amb els pares i les mares el dia de la reunió. Proveu-ho amb el poema de Sàlvia del Berri «Un món de besades»:

Tinc moltes besades:

besades sinceres,

besades senceres,

besades menudes,

besades peludes,

besades rosades,

besades morades,

besades rodones

plenes d’aromes.

Tinc també besades

dolces,

vermelles,

salades,

rimades,

que volen com fades.

Besades amb pessigolles,

besades suaus com plomes,

besades tendres

per al dilluns i el divendres,

besades i més besades

un món ple de besades

totes per a ma mare.

Jugueu amb l’oralitat dels poemes, transformeu-lo i reciteu-lo com si fos un conte, una notícia o un partit de futbol.

Una idea més agosarada és recitar igual com ho fan els rappers. I per ser rapper s’ha de saber rimar. Rima poètica i ritmes sonors són la base de la manifestació poètica del rap, sens dubte una altra manera de recitar poesia. Un poema es llegeix o es recita. En canvi el rap s’ha d’escoltar, dir i experimentar amb el cos i amb la veu. La seva recitació es basa en els ritmes i els jocs de paraules, i molts el consideren una manifestació lírica dins l’àmbit de la literatura oral popular. En aquest sentit, el rap i la glossa tindrien punts en comú: al·lusions al públic, diàleg a duet, tarannà reivindicatiu, satíric i festiu… i, per tant, el millor rap és aquell que és poesia.

En aquest bloc d’activitats podeu ajudar que els nens i les nenes s’adonin del seu grau de domini d’alguns aspectes dels diferents components de la competència comunicativa oral: la veu, la interpretació, els elements no verbals… Es tracta d’anar fent descobrir la potencialitat que té cadascú, a partir de l’experiència, l’observació i la reflexió, preguntant si:

• Reciten amb una intensitat adequada: se’m sent bé?
• La vocalització dels sons és correcta: pronuncio correctament els sons i les paraules?
• Sap com actuar davant de l’auditori: quan recito miro tothom?, tinc una bona postura corporal i gestual?
• L’entonació és adequada i natural: utilitzo una velocitat justa i faig les pauses que toquen?
• És capaç de memoritzar el poema: sé dir el poema sense entrebancar-me?
• Sap transmetre el poema: el públic m’escolta?

Propostes per jugar, riure i divertir-se

S’hi pot incloure cantarelles, jocs de falda, dites, endevinalles, però també poemes per riure i jugar. Proveu, per exemple, amb el poema «La pluja cau», de Carles Cano:

La pluja cau.

C

a

t

a

p

l

a

u

!

Quan ix el sol,

s’asseca el món.

O amb aquest altre, «El diari dels gats», de Gianni Rodari:

Els gats tenen un diari

amb totes les novetats

i a l’última pàgina

la «Petita publicitat».

«Es busca casa còmoda

amb butaques passades de moda:

no s’admeten criatures

perquè estiren la cua.»

«Busco una senyora gran

per fer-li companyia.

Calen referències

i compte a la carnisseria.»

«Caçador experimentat

busca feina en graner de blat.»

«Vegetarià, solter,

busca un ric lleter.»

Els gats sense casa

el diumenge després de dinar

deixen aquests anuncis

que fan emocionar:

durant una o dues horetes

somnien amb els ulls oberts,

després ja es preparen

per als seus concerts.

Propostes per experimentar, per compartir i engrescar més persones

Feu exposicions monogràfiques de poetes i poemes aprofitant, si s’escau, les commemoracions literàries que cada any se celebren. Aquest tipus d’activitat pot ser un bon moment per obrir l’escola al barri o municipi i compartir amb la comunitat la mostra poètica.

També es poden preparar itineraris poètics per diversos espais del centre i aprofitar per fer aquesta activitat amb les famílies. O rutes poètiques pel barri o municipi, amb la complicitat dels veïns. I fins i tot, donar-hi un toc lúdic i preparar gimcanes poètiques.

Una altra opció pot ser escampar poesia per l’escola, preparant un mur poètic amb poemes escrits perquè qui vulgui n’agafi i en regali o en reciti.

Les possibilitats són moltes, i en la nombrosa bibliografia trobareu propostes engrescadores que us faran gaudir, a vosaltres i als vostres infants, de la poesia.

Abans d’acomiadar-me

Espero que l’article us hagi desvetllat l’interès cap a la poesia i us hagi facilitat eines i recursos per ajudar-vos a anar configurant un espai poètic a l’escola que us permeti educar l’oïda dels infants en l’escolta i la lectura de textos poètics i afavoreixi la capacitat expressiva i retòrica prioritzant-ne els valors estètics.

Les possibilitats són moltes, i trobareu propostes engrescadores que us
faran gaudir de la poesia.

Per acabar, m’agradarà compartir tres punts del decàleg4 que, de la mà de Mar Benegas, ens convida a recitar poesia. Una manera clara i il·lustrativa de mostrar als infants i als adults la relació que s’estableix entre el poema i el lector.

Cómo no leer un poema

1. Al poema no le gusta que le interroguemos antes de leerlo. ¡Es tan agradable dejarse llevar por él! Un poema leído con prejuicios es un poema echado a perder.

2. Al poema no le gusta el «no lo entiendo», ¿acaso intentamos entender la inmensidad del mar o los colores de un cielo encendido al atardecer?

[…]

10. Al poema no le gusta estar lejos de los niños, le encanta que lo lean muy cerca de ellos, que lo escuchen y se sorprendan, que lo reciten. Y a los niños les gusta la poesía. Comprobadlo y veréis como no os miento.

Montserrat Bertran, mestra i assessora lic.

Bibliografia

Ballester, Anna: Poemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia, Alzira: Bromera, 2013.

Benegas, Mar: A juegolento. Taller de poesia, Albuixech, 2016.

Besora, Ramon: Poesia i escola, Barcelona: Barcanova, 1999.

Bonmatí, Ricard: Poesia a l’escola. Com fer grans lectors i recitadors, Barcelona: Dos­siers Rosa Sensat, 2008.

Bordons, Glòria (coord): Poesia i educació: d’internet a l’aula, Barcelona: Graó, 2009.

García Montero, Luís: Lliçons de poesia per a nens i nenes inquiets, Granada: Coma­res, 2000.

Janer Manila, Gabriel: Pedagogia de la imaginació poètica, Barcelona: Alta­fu­lla,1986.

Moreno, Víctor: Va de poesía: propuestas para despertar el deseo de leer y escribirpoesias, Pamplona: Pamiela, 1999.

Pedrals, Josep: Exploradors, al poema! Taller de poesia, Barcelona: Estrella Polar, 2014.

Sunyol, Víctor: Escriptura creativa. Recur­sos i estratègies, Vic: Eumo, 2013.

Notes

1. http://blocs.xtec.cat/comunicat/

2. www.catorze.cat/noticies/etiqueta/ En+ veu+alta

3. www.musicadepoetes.cat/lletra/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musica DePoetes. Inici).

4. Del llibre 44 poemas para leer con niños, de Mar Benegas