La descoberta del cos per part dels menuts és una de les coses més divertides i hi dediquen un munt d’hores. Vet aquí, doncs, un relat resolt en petites estrofes que es poden anar repetint després de la descripció de cadascun dels dits del peu. Que la cantarellegeu de gust! La repetició és la mare de molts dels aprenentatges!
Tant si em creieu com si no,
tinc cinc dits al peu.
Del més xic fins al més gran,
formem tot un clan;
del més gran fins al més xic
som un grup molt divertit.
Vet aquí el dit més grossot,
conegut com a Ditot.
Tant si em creieu com si no,
tinc cinc dits al peu.
Del més xic fins al més gran,
formem tot un clan;
del més gran fins al més xic
som un grup molt divertit.
Després trobem el Ditàs,
que és un cas com un cabàs!
Tant si em creieu com si no,
tinc cinc dits al peu.
Del més xic fins al més gran,
formem tot un clan;
del més gran fins al més xic
som un grup molt divertit.
Al del mig li diuen Dit
i és un dit molt eixerit.
Tant si em creieu com si no,
tinc cinc dits al peu.
Del més xic fins al més gran,
formem tot un clan;
del més gran fins al més xic
som un grup molt divertit.
El Ditet no sap si vol
ser un dit gran o un dit petit.
Tant si em creieu com si no,
tinc cinc dits al peu.
Del més xic fins al més gran,
formem tot un clan;
del més gran fins al més xic
som un grup molt divertit.
El Ditiu com que és molt xic
no té panxa ni melic.
