Per incloure hem d’oferir un espai segur i habitable; en cas contrari, flac favor farem, per exemple, a una alumna gitana i lesbiana si la incloem en un ambient hostil a la diversitat ètnica i sexual. Per construir un espai escolar segur i habitable es fa indispensable sensibilitzar la comunitat educativa sobre la diversitat humana i aconseguir que professorat, famílies i alumnat vegin en aquesta diversitat una oportunitat única per enriquir-nos i ser més feliços.
Kika Fumero
Coeducadora, activista pels drets LGBTI
webkikafumero.com
kikafumero@gmail.com
Són molts els centres que estan duent a terme projectes que persegueixen un únic objectiu: el d’apropar la diversitat afectivosexual i les diferents identitats de gènere a la seva comunitat. En aquest article els presentaré dos projectes en els quals vaig participar en dos centres diferents: en un com a col·laboradora i en un altre com a autora i coordinadora.
Pertànyer a un institut l’equip directiu del qual aposta obertament i activa per la diversitat afectivo sexual i de gènere és el somni de tota docent LGBT. Almenys era el meu. Al sud de Tenerife (illes Canàries), hi ha un petit poble pertanyent al municipi d’Arona, en el qual es troba situat l’IES Cabo Blanco, un institut que, durant més de cinc anys consecutius, ens demostra que és possible una educació inclusiva de debò. L’equip directiu de l’IES Cabo Blanco aposta per una escola sense armaris. Els sembla increïble? Doncs no ho és, creguin-me. La idea de la «Setmana de la Diversitat afectivosexual» va partir de Luis García Sánchez, activista gai i cap d’estudis del centre durant anys, per qui «una altra educació sí que és possible».
Per als qui dediquem tota la nostra energia en la labor com a docents a la diversitat i a la interseccionalitat de l’ésser humà, resulta un privilegi formar part de l’equip docent d’aquest institut i celebrar durant diversos anys amb tota la comunitat educativa la Setmana de la Diversitat Afectivosexual. En el transcurs d’aquesta setmana, observem com els alumnes i les alumnes del centre s’impliquen en el projecte i els resultats són tan positius que cada any demanen que es repeteixi. Noves activitats per a cada nou curs acadèmic, noves propostes, i un mateix objectiu: aprendre a ser feliç en el respecte i la diversitat. Ha estat commovedor veure com gran part de l’alumnat va entendre que l’objectiu de tots i totes en aquesta vida no és un altre que ser feliç, independentment d’amb qui. I perquè sigui feliç és imprescindible donar al nostre alumnat l’espai i les eines necessaris per desenvolupar lliurement la seva identitat i personalitat, sense prejudicis i sense atropellaments gratuïts i discriminatoris.
Les activitats són múltiples i molt diverses. Els n’assenyalaré algunes:
Aparador en el vestíbul de l’institut sobre la diversitat afectivosexual i de gènere.
Photocall en el vestíbul titulat «Fotografia’t amb la diversitat», organitzat entre l’alumnat de la Comissió d’Igualtat i l’alumnat de l’Aula Enclave.
Exposició en els esbarjos de llibres (contes, novel·les, còmics…) per cortesia de la Librería de Mujeres de Canarias, una selecció realitzada minuciosament relacionada amb el tema i destinada a l’adolescència.
Concurs sobre «Quant coneixes de la realitat LGBTI?».
Exposició de treballs que s’han dut a terme des de diferents assignatures (filosofia, ètica, història…).
Xerrades, esquetx teatral, tallers, etc. Durant la II Setmana de la Diversitat Afectivosexual, Miguel, un alumne de 15 anys de 3r de l’ESO, va dur a terme un esquetx titulat «Vull ser jo». La sinopsi és la següent: una noia transsexual rep contínues vexacions a l’institut i al carrer. Només té una amiga amb la qual s’esplaia i li explica que la seva intenció és suïcidar-se. Al moment del suïcidi arriba la seva amiga i, en uns segons de reflexió, l’anima a lluitar per canviar la societat… I li dona l’impuls necessari. La convenç i, a partir d’aquí, decideix ser ella mateixa i posar fi als embuts. Pren la decisió de ser el que és: una noia.
Després de la representació teatral, va haver-hi un moment molt emotiu que mereix ser esmentat: una nena amb Síndrome de Down, pertanyent a l’Aula Enclave de l’institut, es va apropar al Miguel (guionista i intèrpret de l’esquetx), li va fer una abraçada efusiva i li va dir: «Jo t’estimo com ets i sempre seràs el meu amic». Com bé imaginaran, les llàgrimes i aplaudiments dels presents rodaren i sonaren a l’uníson.
A continuació va haver-hi un debat dirigit per Luis García, amb la participació d’alumnes homosexuals, de l’alumnat en general i d’Armando David, un noi transsexual, que es visibilitzà i va explicar la invisibilitat transsexual masculina. «Molts dels alumnes i dels professors, en acabar l’obra de teatre, ens van felicitar per ser valents i visibles, i per lluitar pel que volem. És un gust pertànyer a aquest centre on van a favor dels drets LGTB», ens explica Armando David.
Una altra de les activitats estrella d’aquest projecte són les xerrades titulades «Experiències vitals d’alumnat LGBT». Aquesta iniciativa va partir el segon any de l’alumne Sergio de 4t de l’ESO, que va explicar la seva experiència com a alumne homosexual al col·legi i a l’institut, fins a la seva sortida de l’armari a casa seva i amb els seus companys feia amb prou feines un any. Va ser molt emocionant escoltar en primera persona una experiència vital tan escruixidora: la vida difícil i les primeres llàgrimes d’un nen gai a qui tothom rebutjava. Sergio va tenir la valentia de plantar-se davant dels seus companys i professors, i ens va fer veure com és d’important tenir referents entre el professorat, i també la ràpida actuació davant una situació homòfoba. «Si sentim que un nen o nena li diu a un altre marieta, no podem passar-ho per alt i pensar “són coses de criatures”, perquè aquest nen sofreix un dany irreversible», ens afirma en Sergio.
Durant la VI Setmana de la Diversitat Afectivosexual, celebrada en el curs escolar 2015-2016, vam fer un pas més en el desenvolupament d’aquesta activitat: hi incorporem la sessió de xerrades titulades «Experiències vitals del professorat LGBT durant la seva etapa acadèmica». L’objectiu era crear referents i establir ponts en les experiències vitals que fomentessin l’empatia. L’experiència va ser una de les més commovedores i positives que he viscut en la meva trajectòria com a professora.
Les activitats desenvolupades de dilluns a divendres van acollir, en definitiva, la totalitat de la comunitat educativa, la qual es va mostrar participativa i va fer possible que el projecte arribés a bon port. Encara que sempre hi ha qui es mostra reticent i contrari, no hi ha dubte que la unió fa la força; i, gràcies a aquesta unió i a aquesta força, una part de l’alumnat LGTBI del nostre centre va sortir afavorit i apoderat. Aquest era el nostre objectiu. I l’acomplirem.
Al municipi de San Cristóbal de la Laguna es troba l’IES Cabrera Pinto, un centre públic de reconegut prestigi pel seu entorn educatiu i per mostrar interès en l’evolució i el desenvolupament del seu alumnat. Entre els seus objectius hi ha el de ser un centre inclusiu de debò, en què la diversitat de raça, gènere, sexe i/o religió no siguin motius de discriminació, sinó, ben al contrari, avantatges per a l’enriquiment personal i oportunitats per aprendre a conviure en una societat en la qual totes i tots puguem ser feliços per igual. A l’IES Cabrera Pinto són molt conscients que la inseguretat escolar té conseqüències negatives en l’oportunitat d’aprendre i obtenir resultats. Fa uns anys van tenir lloc alguns problemes d’integració i convivència en la diversitat afectivosexual. Quan aquests conflictes apareixen, la inestabilitat emocional dificulta l’avenç en els estudis i pot acabar causant fracàs escolar. Amb freqüència, els centres educatius acaben convertint-se en un entorn molt hostil per als i les joves que no són heterosexuals. Així, l’orientació sexual es converteix en un factor de risc d’assetjament. Conscients d’aquests problemes van acceptar el meu projecte anomenat «Tutoria Afectiva»que vaig desenvolupar durant dos anys consecutius.
El servei de Tutoria Afectiva consistia en una hora a la setmana en la qual els estudiants podien acudir a mi com a tutora del projecte del centre. La meva missió principal era la d’atendre l’alumnat en risc de sofrir discriminació per no ser heterosexual i ajudar-lo a sortir d’una situació que sol estar envoltada d’un mur de silenci; de crear, en definitiva, un espai en el qual nois i noies puguin expressar-se i verbalitzar els seus problemes de manera segura. D’aquesta manera, la Tutoria Afectiva vetllava per l’harmonia en la convivència del nostre institut i realçava la competència social i ciutadana en el nostre alumnat.
Entre els objectius de la Tutoria ressaltem els següents:
Realitzar activitats (tallers, debats, xer-rades…) per aconseguir una societat més justa i equitativa.
Treballar de forma individual i en grup les actituds de l’alumnat per evitar casos d’assetjament escolar per diversitat sexual.
Fomentar el respecte de l’alumnat cap a les diferents orientacions sexuals i aprendre a combatre l’homofòbia.
Coordinar-se amb altres institucions, associacions o col·lectius que puguin ajudar en aquests objectius al centre.
Projectes d’aquest tipus són duts a terme per diferents centres educatius i impulsats per docents que estem implicats en la integració de la diversitat de l’alumnat, ja sigui enl’educació pública o en la societat. Som conscients que en la majoria d’ocasions la causa del bullying al qual s’enfronta l’alumnat LGBTI és la desinformació; per tant, informació i formació han d’anar juntes en la lluita per acabar amb l’estigmatització i la discriminació d’aquestes minories en l’entorn educatiu. Si som un veritable equip com a claustre i ens donem suport els uns als altres en la nostra labor quotidiana com a docents, serà molt més fàcil apostar per una inclusió positiva i convertir els nostres instituts en centres segurs per a la totalitat del nostre alumnat.
