L’existència d’un públic atent a la vida pública no és una qüestió aplicable només al món adult. Els infants segueixen i valoren allò que els passa al seu voltant; no són un contenidor buit que s’omple d’informació a partir únicament de les fonts adultes. Òbviament, els adults, l’escola i els mitjans de comunicació segueixen tenint la responsabilitat d’orientar els infants en la vida comunitària. Tanmateix, no només hi ha una ciutadania que és la que practiquen els adults. Els infants viuen en la societat i han d’assumir els deures i exercir els drets, d’acord amb les seves edats i circumstàncies. I no hi ha un món social i polític uniforme i harmònic al qual han d’arribar els infants gràcies a les instruccions monolítiques dels adults. Hi ha dissens i conflicte. Les societats obertes són plurals i els infants han d’avançar-hi acompanyats, construint i construint-se com a ciutadans. Avui, a diferència de fa uns anys, es reconeix no només la capacitat sinó també el dret i la necessitat que els infants expressin els seus punts de vista. Especialment en una època en què entren en crisi i es repensen els mecanismes de participació dels adults en els afers públics.
Hi ha interès dels infants pels temes polítics. Lògicament, i com assenyala la recerca en aquest àmbit, es fa palès que l’interès dels infants depèn de la situació de cada context. No és estrany, per exemple, que hi hagi més discussions i debats sobre política a les llars israelianes que no pas en les nord-americanes, més protectores i reservades respecte dels seus fills pel que fa al seguiment d’informatius. Així mateix, els estudis assenyalen que els interessos dels infants envers el que passa al món no es redueixen a uns temes que els toquen de més a prop i que els adults entenen que són els més lògics (vida escolar, medi ambient…), sinó que els en preocupen d’altres, directament relacionats amb la vida social de la seva comunitat.
Avui, l’existència de noticiaris infantils i juvenils en ràdios i televisions a diferents parts del món és un fet rellevant, però també menys estès del que caldria. Tenim precedents il·lustres en la història dels mitjans de comunicació per a infants. Podem citar el cas de Maly Przeglad o Petita Revista, que va impulsar l’extraordinari metge i pedagog Janusz Korczak. És considerada la primera publicació periòdica del món feta exclusivament pels infants. Es repartia conjuntament amb un diari generalista, i va arribar a tenir una xarxa de centenars de joves corresponsals a tot Polònia. Es publicà des del 1926 fins a la invasió nazi.
Sovint, els mitjans de comunicació per als infants s’han centrat en el seu vessant lúdic. Pel que fa a la TV, el focus s’ha posat en els dibuixos animats i els programes d’entertainment. Fa anys, però, varen aparèixer alguns informatius dirigits als infants. El més veterà és Newsround de la BBC, nascut el 1972 i que ha estat una referència per als que han vingut després. Nick News als Estats Units, Logo a la cadena alemanya ZDF, i l’holandès Jeudgjouurnaal, en són exemples, tots amb característiques, freqüència d’emissió i estils diferents. I, és clar, l’Info K de TV3 a Catalunya, guardonat merescudament fa unes setmanes amb el premi Marta Mata.
Són propostes necessàries perquè valoren la capacitat dels infants per seguir l’actualitat, d’acord amb les característiques de les franges d’edat corresponents. És xocant que hi hagi qui arrufi el nas davant la informació política per a infants, quan tenim al davant un univers mediàtic ple d’influencers, frikis i gurus de tota mena i de produccions que només responen a la potència de foc desvergonyida del consumisme descontrolat.
L’articulació de diferents formes d’accés d’infants als fenòmens socials i polítics, en productes fets pels infants mateix o pels adults, té una rellevància pedagògica de primer nivell per a la construcció continuada d’una ciutadania crítica.
Antoni Tort Bardolet
Professor de Pedagogia – Universitat de Vic
