Començar un curs significa moltes coses: conèixer nous infants amb qui compartir molts mesos d’aprenentatges conjunts, iniciar uns vincles amb les famílies i els seus fills, que intentarem anar enfortint en el dia a dia. I també, un fet molt important: iniciar el treball de l’escola amb les companyes, posar-nos a dialogar, entendre’ns, comprendre’ns i buscar estratègies conjuntament per poder abordar allò que comporta la nostra tasca. Això implica una sèrie de converses, diàlegs que ens porten moltes hores de profunda entesa amb l’altre, vers l’altre. Tot un munt de relacions que establim cada dia, cada curs.
Però quants cursos hem iniciat sense saber moltes vegades qui trobarem de companya, amb qui compartirem aula, nivell, parella pedagògica…? És un fet molt important, perquè treballar en equip és un dels nostres valors com a educadores. Un equip que tirarà nous projectes endavant sense oblidar-se d’allò aconseguit en el passat, perquè donant-li valor i reconeixement ens donarà forces per mirar endavant i seguir innovant, en definitiva, per agrair.
Una vegada el curs està en marxa, cal posar-se amb il·lusió i emprenedoria, i tots aquest vincles aniran fluint en el quotidià, i, a vegades, venen les sorpreses inesperades que ens sacsegen amb un seguit de sentiments confusos, com quan a la companya se li acaba el contracte o la substitució que estava fent finalitza, perquè la persona que té la plaça es reincorpora. Un fet que ja sabíem, però que et sorprèn cada vegada: «Ja acabes? Han passat el mesos volant!» I no és que no vulguem que s’incorpori l’altra a l’escola, sinó que hi ha hagut una sèrie de sentiments, complicitats i projectes afins i que saps que ara cal començar de nou.
Mirades
Quan la nostra mirada es fixa en uns altres ulls i veus quelcom diferent, el nostre ser més interior en diu que hi ha molt dins aquella persona. Podríem parlar d’una mirada més profunda amb la qual saps que has connectat d’una manera especial i amb qui parles el mateix idioma. Un idioma de sentiments, de maneres de fer, on les paraules, moltes vegades no calen, són paraules de l’ànima i amb aquestes només cal deixar-nos portar.
És el que ens passa sovint, quan els nostres ulls d’adult connecten amb els d’un infant i ens deixem portar per la seva mirada. Una mirada neta, verge i sincera, de la qual gaudir plenament, nodrir-nos i sortir-ne reforçats.
Gràcies per la teva mirada, el teu idioma i fer-nos sentir que algú escolta i no només les paraules.
Curs 2016-2017
Des d’aquí m’agradaria poder parlar dels adeus, els fins després, fins aviat, els retrobaments, els… benvinguda! Quan marxa algú, és important tancar aquell cicle d’una manera determinada, d’una manera conscient i plena, el cicle del camí fet per aquella persona, i deixar la seva presència i el lligam que hi ha hagut, perquè cadascú és part de l’escola, tothom aporta, deixa la seva petjada, produeix algun canvi, i tancar d’una manera positiva ens sana profundament com a equip, i és clar, poder donar pas a la persona que ha de venir, que s’ha d’incorporar i a la qual donem la benvinguda: «T’estàvem esperant!».
Fer bons tancaments és important per tenir bona comunicació, crear nous vincles, valorar, assimilar i poder així iniciar nous lligams d’una manera positiva. Cada equip haurà de veure com ho gestiona. Un berenar distès, regalar una petita documentació, agrair-ho davant l’equip verbalment…, de ben segur que hi ha milers de fórmules, només cal tenir la necessitat de fer-ho.
Maribel Giménez Quintana,educadora, Mataró.
