Teresa Vivancos
Membre de la comissió d’Infància i Joventut del Pla d’Entorn Llefià-La Salut de Badalona (Barcelonès)
Context
A la Salut i a Llefià el preu de l’habitatge és baix i això ha propiciat l’arribada de persones amb pocs recursos, moltes de les quals són immigrades que provenen principalment del Marroc, el Pakistan, l’Amèrica Llatina i l’Europa de l’Est; paral·lelament es dona l’abandonament de la població autòctona, que ha anat deixant el barri per instal·lar-se en altres ciutats arran del procés de degradació sofert i cercant un entorn millor. Aquest fet pot ocasionar alteracions en la convivència i desconfiança envers el diferent. Amb l’arribada de la crisi, la situació de moltes famílies s’ha convertit en dramàtica; al barri hi trobem molts aturats de llarga durada, sense accés a cap prestació ni possibilitats de treballar en l’economia submergida. També trobem una part de la població amb moltes mancances personals, socials i formatives.
És un districte que no presenta una gran extensió territorial però sí que engloba la convivència del 41% de la població estrangera de Badalona.
Tipologia d’absentisme
Els actuals marcs legislatius ens permeten anar unificant criteris, si més no en tot allò que impliqui un acostament a les fenomenologies que envolten les situa-cions relacionades amb l’absentisme, com ara la Llei 14/2010 del 27 de maig, dels Drets i les Oportunitats en la infància i l’adolescència, que, en l’article 102, defineix l’absentisme i l’abandó escolars com una situació de risc, i en l’article 52 conceptualitza la no-escolarització i l’absentisme i l’abandonament escolars de la manera següent:
- No-escolarització: el fet que els progenitors o els titulars de la tutela d’un infant en període d’escolarització obligatòria no gestionin la plaça escolar corresponent sense una causa que ho justifiqui.
Absentisme: l’absència de classe sense presentar justificant o sense una justificació acceptable. - Existeixen diferents graus d’absentisme:
- Absentisme lleu: absències esporàdiques que oscil·len entre l’1 i el 25% de les hores lectives del mes.
- Absentisme moderat: més regular i amb freqüència més elevada. Absències que oscil·len entre el 25% i el 50% de les hores lectives del mes.
- Absentisme greu: fa referència a absències de més del 50% de les hores lectives durant el mes. Inclou també aquell alumnat que ha deixat d’anar totalment a l’escola o a l’institut fins a esdevenir, a la pràctica, una situació d’abandonament escolar prematur.
Abandonament escolar: el cessament indefinit de l’assistència a la plaça escolar corresponent a l’infant en període d’escolarització obligatòria. Aquest tipus d’absentisme es dona sobretot a Secundària.
Causes de l’absentisme
Per tal de poder definir una estratègia d’intervenció primerament hem de detectar les causes que fan que l’infant i la família no assisteixin a l’escola. Aquestes poden agrupar- se en:
- Sobreprotecció familiar: ens trobem davant pares i mares que creuen que els seus fills són malaltissos i justifiquen la no-assistència per aquest fet, o d’altres com el mal temps, l’edat dels fills, etc.
- Desatenció familiar: la família és negligent, no satisfà les necessitats afectives, sanitàries i educatives que garanteixen un correcte desenvolupament. Desvaloritzen l’escola.
- Manca de motivació per l’escola: nens i nenes que per diverses raons no s’han trobat integrats al món escolar i, per tant, el seu interès o la seva motivació per anar a l’escola és molt baix o fins i tot nul. Així mateix ho trobem també en algunes famílies, per les quals l’escola no té un valor real ni significatiu.
- Trastorn mental: alumnes que falten a escola com a conseqüència d’una afectació psicològica o psiquiàtrica d’ells mateixos o dels seus progenitors.
- Motius culturals i familiars:
- Manca d’organització familiar.
- Manca de confiança que fa que se’ls quedin a casa si consideren que estan més segurs (això últim succeeix sobretot en l’etapa d’Educació Infantil).
- Necessitat d’utilitzar el fill o la filla com a traductor. En famílies estrangeres sorgeix la necessitat que el fill o la filla gran tradueixi quan han d’anar al metge, a entrevistes escolars o a fer tràmits administratius…
- Treball domèstic: acostumen a ser noies que assumeixen un rol que no els pertoca (cuidar de germans petits, fer feines domèstiques, etc.).
- Treball temporal: nens i nenes que no assisteixen a escola perquè ajuden la seva família en la seva activitat laboral (vendre al mercat, recollir fruita, ajudar al bar, etc.).
- Situacions socials i econòmiques desafavorides: hi ha moltes famílies en una situació extremament precària: manca d’ingressos, atur de llarga durada, manca d’habitatge fix i sense contracte de lloguer, insalubritat al domicili, pobresa energètica. Tot això propicia que la prioritat d’aquestes famílies sigui resoldre la supervivència del propi nucli familiar i que l’escola quedi relegada a segon terme. Es produeixen casos d’absentisme per desnonaments, canvi continuat d’habitatge, etc.
Tipologia de l’absentisme al nostre territori
La taxa d’absentisme més greu dels barris de Llefià i la Salut està produït per desatenció familiar; dinàmiques familiars i de vida, sovint itinerant; manca de motivació per l’escola, i trastorns mentals greus.
També hem de destacar un tipus d’absentisme vinculat a famílies que fan estades llargues al país d’origen en qualsevol moment del curs escolar, motivades generalment per raons econòmiques (més barat) o familiars (malaltia, mort…). Habitualment ho comuniquen a l’escola, i poden estar un o dos mesos fora, però de vegades ho allarguen fins a quatre o més. Naturalment aquestes situacions afecten molt l’aprenentatge i l’adaptació escolar.
Els casos d’absentisme lleu i moderat solen estar vinculats a la sobreprotecció familiar, a situacions socials i econòmiques desafavorides de les famílies, i a motius culturals.
Per últim cal destacar una característica del territori que és l’absentisme lleu provocat per retards reiterats i/o absències puntuals però continuades. Aquest tipus d’absentisme incideix directament en l’evolució dels aprenentatges dels alumnes, en la seva adaptació escolar i en el desenvolupament de les seves habilitats socials. Aquests retards es produeixen bàsicament per manca d’organització familiar i per una baixa valoració de l’escola.
Estratègies d’intervenció
Utilitzem diferents estratègies d’intervenció, des de les que es produeixen en primera instància a cadascun dels centres escolars fins a les que es treballen en xarxa amb la resta d’agents socials del territori.
Cada centre escolar registra de forma diària i sistemàtica l’assistència de la totalitat del seu alumnat. Els casos d’absentisme es detecten amb aquest registre i el centre es posa en contacte amb la família. Des de la proximitat i el coneixement profund de cada infant mira d’esbrinar les causes de l’absentisme i intenta reconduir la situació. Les intervencions amb la família les fa la tutoria, el/la TIS (tècnic/a d’integració social als centres que en tenen) i l’equip directiu.
Si malgrat totes les actuacions del centre, les absències dels alumnes no es poden reconduir i superen el 25%, s’analitzen
—partint de la base de la corresponsabilitat i la transversalitat de les actuacions— els casos en la Comissió Social i d’Absentisme del centre, conjuntament amb el referent de Serveis Socials. En aquesta reunió es posen de relleu els casos a treballar i s’acorden actuacions conjuntes.
A proposta de la Comissió d’Absentisme s’aplica el protocol d’absentisme de Badalona amb l’inici d’un Expedient d’Absentisme que s’elaborarà conjuntament amb tots els agents implicats (escola, Serveis Socials, agents o projectes socials comunitaris, etc.) i que, en els casos més greus, pot acabar amb la derivació del cas a la Comissió Tècnica Local i, si escau, a la Fiscalia pels Serveis Jurídics Centrals de l’Ajuntament. Enguany s’ha incorporat la figura de l’educador social de territori a la Comissió Tècnica Local, cosa que facilitarà la comunicació i el retorn de la informació i aportarà la pròpia visió al conjunt del cas.
Als nostres barris des del 2009, i gràcies al treball conjunt entre l’escola i els Serveis Socials, comptem amb el Projecte de Prevenció de l’Absentisme Escolar Bon Dia; es tracta d’un programa basat en la intervenció conjunta entre escola i Serveis Socials que actua principalment als domicilis —per tractar de reconduir dinàmiques familiars en casos d’alta complexitat— on hi ha indicadors de desajustos personals, familiars, socials i econòmics que condueixen als retards continuats i/o a l’absentisme (es lleven tard perquè no hi ha horaris d’anar a dormir, es dutxen tots al matí, els germans grans s’ocupen dels petits perquè els pares dormen o han marxat a treballar, etc.). Per fer aquesta tasca hi ha contractats dos educadors socials que treballen diàriament en horari de vuit a deu del matí.
Fins ara amb aquest programa hem obtingut bons resultats, sobretot en els casos d’absentisme lleu i moderat provocats per retards i absències. En els casos d’absentisme greu intervenen moltes variables que fan que el seu abordatge sigui més complex. Enguany hem fet canvis en aquest projecte i se n’ha obert la participació a totes les escoles de Primària del barri. També es donarà continuïtat a aquells casos que ja estan en seguiment quan facin el seu pas a la Secundària.
Situació actual a Llefià-la Salut
A nivell comunitari els indicadors socials de la zona ens mostren una població cada cop més vulnerable i amb més risc d’exclusió social.
Des de l’SBAS es detecten cada dia noves situacions a les quals no es pot donar resposta. Es cobreixen les necessitats més urgents però no es pot incidir a fer un bon treball educatiu i d’acompanyament en les famílies. Queda especialment desatesa tota la tasca preventiva als més petits i els joves. La barrera entre el col·lectiu exclòs i la resta de la població com més va més gran esdevé. L’exclusió, lluny de millorar, es va cronificant. Tal com diu Save the Children en el seu informe del 2014, La pobreza y la desigualdad social en Europa, una cuestión de derechos, «La pobresa no és únicament manca de diners, és un problema multidimensional i una de les principals causes de vulneració dels drets a la infància a Europa. Està directament relacionat amb l’exclusió social i la manca d’accés a serveis, incloent-hi la salut infantil, l’educació de qualitat i un habitatge digne. En el cas dels infants, inclou també el fet de no poder participar en activitats socials i culturals amb els seus iguals». Per tant, si no s’acaba amb les desigualtats i amb la pobresa, el repte de reduir l’absentisme no deixarà de ser una utopia.
Els Plans Educatius d’Entorn (PEE) van néixer per donar resposta a aquestes necessitats amb la creació d’un marc que integrés totes les accions comunitàries del territori per tal de facilitar la coordinació i la dinamització de l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i els joves. A partir del 2011, les retallades en la partida destinada a l’acció comunitària i el pla de desenvolupament del barri han estat una constant. Aquest fet ha provocat una revisió de totes les activitats i tots els projectes que s’hi duien a terme i a reformular-ne les actuacions, la metodologia de treball, etc. En aquest context molts projectes i/o activitats van haver de deixar de fer-se per manca de pressupost.
Tots els agents comunitaris tenim clar que la prevenció i l’acció conjunta són una eina clau per tal de reduir l’absentisme del territori. L’educació a temps complet ajuda que les famílies posin en valor l’escola i l’educació no formal en horari no lectiu dels seus fills i filles. En aquest sentit és important remarcar la bona feina feta especialment per part de tots aquells projectes i totes aquelles entitats del barri dedicats a treballar el lleure en les franges d’horari extraescolar, tots aquells centres oberts que any rere any han de fer malabarismes per atendre els infants i els joves amb més mancances socials amb pressupostos cada cop més reduïts i amb ràtios cada cop més elevades. El treball d’aquests centres ajuda que els col·lectius amb més dificultats participin d’activitats estructurades en les quals es fomenten l’ús de la nostra llengua, l’educació intercultural, la cohesió social i el treball de valors, i incrementen les possibilitats d’èxit educatiu. Apropar les famílies a l’escola, al barri i implicar-les en els projectes educatius dels diferents centres afavoreix l’èxit escolar d’infants i joves i redueix l’absentisme i la desescolarització.
Un tret distintiu del nostre territori i del qual estem molt satisfets són les complicitats teixides entre tots els agents (entitats, centres educatius, Serveis Socials i les dues administracions, Ajuntament i Generalitat) i els objectius compartits. Entenem que totes les accions desenvolupades per aconseguir el benestar dels nostres infants i joves portaran una millora de l’entorn social i concretament de l’absentisme.
A nivell comunitari diferents entitats i serveis públics desenvolupen activitats de treball amb famílies com els espais de treball d’hàbits parentals, l’educació emocional, de creixement familiar, etc., que afavoreixen el vincle entre la família, l’escola i els infants i joves, per tal de compartir valors, dificultats i compromís educatiu. També són importants les activitats obertes al barri com els patis oberts, el futbol al carrer, les festes de la convivència, etc. Compartir l’espai públic en activitats de lleure afavoreix una millor convivència entre col·lectius i l’apropament entre les diferents cultures. En aquests moments, com a territori estem duent a terme projectes comunitaris que van en la línia de treballar la prevenció: projectes d’educació emocional, d’habilitats parentals, activitats extraescolars que tenen com a objectiu millorar la convivència, la immersió lingüística i la lectura, entre d’altres.
Aquestes iniciatives ens funcionen, però cal remarcar que tot i haver-hi molt bones idees per desenvolupar projectes que ajudarien a la prevenció del fracàs escolar, que reduirien l’absentisme i que incrementarien l’èxit acadèmic, la feblesa en els pressupostos destinats a Educació impossibiliten en ocasions la sostenibilitat dels projectes, limiten les actuacions en el marc de la prevenció i, per tant, ens incapaciten per donar resposta a totes les necessitats específiques a què ens enfrontem des de la comunitat educativa.
I per acabar volem reivindicar un cop més la necessitat d’invertir en educació per tal de poder oferir les mateixes oportunitats a tots els infants i joves dels barris; reivindicar la implantació de la figura de la integradora social als centres, que acull, acompanya els alumnes i recondueix moltes situacions de risc; la dotació d’un major pressupost destinat al lleure i a l’educació per tal de poder tenir més places en centres oberts; la possibilitat de tenir o accedir a intèrprets i mediadors interculturals que facilitarien, per part dels docents, la comunicació amb un nombre de famílies de fora cada cop més alt; la implantació de la figura de l’educador de carrer, i un llarg etcètera sense el qual la feina de prevenció no serà possible i la cadena de la desigualtat es perllongarà per a tots aquells nens i nenes nascuts en entorns socials i econòmics desafavorits.
