Pilar Ugidos i Carmen Magallanes
Mestres de l’Escola Miquel Bleach de Barcelona
L’escola Miquel Bleach, catalogada com a centre de màxima complexitat, està situada al barri d’Hostafrancs, districte de Sants-Montjuïc. Ubicada a la part del darrere de l’edifici del Consell del Districte, obra modernista de l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia, l’escola ocupa l’actual edifici des de 1894.
Uns dels aspectes que ens caracteritza és la diversitat cultural. Les famílies i l’alumnat que integren la nostra comunitat educativa són, en un 96%, d’origen immigrat. Al centre conviuen més de vint nacionalitats. De fet, l’alumnat català del barri al centre no arriba al 4%. Un altre aspecte significatiu és la matrícula viva, entesa com la mobilitat de l’alumnat al llarg d’un curs escolar, que és d’entorn el 34%. Aquesta mobilitat fa que, per exemple, el curs 2015-16 només tres alumnes de 6è curs haguessin fet la seva escolarització al centre des de P3 d’Educació Infantil.
Els fets anteriors, juntament amb l’obligació de donar resposta a les necessitats específiques del nostre alumnat, ens van portar cap a un procés de transformació que va començar el curs 2010-11. En aquest procés vam plantejar-nos un seguit de reptes que havíem d’afrontar: 1) transformar la forma de treballar del professorat, posant l’alumnat al centre de l’aprenentatge; 2) superar les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius i emocionals, tenint en compte les diferències individuals, i 3) retornar als mestres de l’escola l’autoestima i la confiança, demostrant-nos a nosaltres mateixos que som capaços de fer el millor treball possible com a facilitadors d’aprenentatges.
Conscients que l’escola no podria afrontar una tasca d’aquestes característiques ni transformar aquesta situació en solitari, el curs 2013-14 se’ns va presentar la possibilitat de formar part del grup d’escoles Tàndem. Es tractava d’una excel·lent oportunitat per dotar l’escola de la qualitat a la qual tenia dret el nostre alumnat. El projecte Escoles Tàndem, impulsat per la Fundació Catalunya La Pedrera i el Consorci d’Educació de Barcelona, té com a finalitat promoure l’èxit educatiu mitjançant la col·laboració entre un centre educatiu i una institució de referència, a través del partenariat durant tres anys.
El tret singular del Tàndem entre l’Escola Miquel Bleach i el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha estat apostar fort pel valor de les arts com a agent educatiu, de creixement dels individus i de transformació social. La possibilitat de treballar en col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya ens va semblar la millor oportunitat possible, ja que l’art, injustament relegat a un paper secundari dins del currículum educatiu, ensenya a mirar, fa pensar, sentir, ser crítics, transcendeix les barreres humanes del llenguatge i posa en peu d’igualtat les diferents manifestacions culturals.
Ara bé, la realitat de l’escola va evidenciar una sèrie de desafiaments que havíem de tenir en compte i afrontar a l’hora de dissenyar el projecte:
Primer, calia la implicació de totes les mestres de l’escola. Per tant, la col·laboració Tàndem entre l’escola i la institució per tirar el projecte endavant havia de ser un compromís per part de tot el claustre. En conseqüència, l’abril de 2013 es va aprovar, per majoria absoluta, la participació en el projecte.
Segon, la transformació de l’escola requeria un canvi de cultura de centre basat en dos principis: principi de confiança i principi de coherència. Confiança per generar un ambient on tothom es pogués atrevir a experimentar i a trencar amb les rutines sense por d’equivocar-se. Coherència per treballar junts en la mateixa direcció, atès que els objectius que ens havíem marcat no podien recaure només en les mestres més motivades o competents, sinó que ho havíem de fer entre tots i totes de manera conjunta. D’aquesta manera, l’art i el patrimoni artístic es van convertir en la matèria troncal del currículum, tant a Educació Infantil com a Primària.
Tercer, havíem de passar d’unes metodologies basades en la transmissió del coneixement per part del mestre i fonamentades en la memòria, a cedir el protagonisme a l’alumnat, i posar-lo en el centre de l’aprenentatge. També, el treball individual de cada mestre havia de donar lloc a un treball en equip, col·laboratiu, que prioritzés les relacions humanes.
Quart, l’equip directiu havia de desenvolupar un lideratge compartit i de servei que impulsés la presa de decisions entre tots el mestres de la comunitat educativa, així com plantejar una estratègia acurada, realista i segura davant de les situacions noves que hauríem d’afrontar. Per aconseguir-ho s’havia de redissenyar l’estructura organitzativa del centre i dels equips humans, posant l’accent en l’eficàcia, en la gestió del temps i en el treball en equip.
Així doncs, vam iniciar el treball per projectes. Els alumnes trien un tema a partir del qual es desenvolupa un pla de recerca que durarà tot el curs. Bestiari, Cuines, Esport i els Jocs Olímpics són alguns dels temes que hem treballat. Actualment, el tema d’investigació és l’Univers. En el treball per projectes l’art i el patrimoni artístic constitueixen la primera font d’informació. Tant el MNAC com la xarxa cultural de l’entorn posen a disposició dels docents el patrimoni cultural com a recurs per plantejar-se preguntes i trobar respostes o per aprofundir en la complexitat del tema proposat.
A més del treball per projectes, es va portar a terme la implementació de la metodologia VTS (Visual Thinking Strategies) que consisteix a utilitzar una obra d’art per aprendre a mirar, a pensar i a comunicar-se. La mestra formula preguntes clau per promoure el diàleg, el procés d’indagació, la descoberta de significats i la construcció de relats, mentre una altra mestra observa el procés i fa un feedback al final de la sessió.
La pràctica del VTS estimula l’expressió lliure i creativa, exercita les habilitats verbals i comunicatives, promou el diàleg i afavoreix el desenvolupament del pensament crític i creatiu, alhora que reforça l’autoestima i fomenta la integració dels participants. A més, permet reflexionar sobre les pràctiques docents i els mètodes educatius i qüestionar les inèrcies en la manera de treballar a l’escola.
Per portar a terme aquesta nova manera de treballar vam haver de prioritzar unes àrees d’incidència: 1) l’organització dels equips humans, 2) la formació de l’equip de mestres, 3) l’acció comunitària, 4) l’extensió acadèmica, i 5) la comunicació del projecte.
- Els equips humans es van organitzar constituint un equip director del projecte encarregat de dirigir-lo; una Comissió Tàndem encarregada del disseny i la coordinació, i uns equips de cicle constituïts per tutores i mestres de suport de cada cicle.
- Per una banda, la formació del professorat havia de consistir en un assessorament personalitzat, ajustat a les necessitats presents a l’aula, basat en el modelatge i compartint coneixements entre iguals. Per l’altra, els objectius i els continguts de la formació havien d’aprofundir en la posada en pràctica i consolidació de les metodologies del treball per projectes i en la formació artística del professorat.
- L’acció comunitària fa referència als projectes que es desenvolupen en moments puntuals al llarg del curs, implicant la comunitat educativa i posant l’accent en la participació de les famílies. Bàsicament són: Projecte Artístic de Nadal, Moments en Família i Festa de Cloenda del projecte anual. Les tres accions són una oportunitat per mostrar i compartir amb les famílies les investigacions que portem a terme amb cada grup de l’escola.Amb la creació artística de Nadal intentem relacionar el tema del projecte amb fets que succeeixen en la nostra cultura i que permeten establir similituds amb la resta de cultures representades al centre. Aquest any, hem relacionat el projecte de l’Univers amb el solstici d’hivern, basant-nos en l’obra d’art El triomf del dia sobre la nit precedit de l’aurora del pintor Antoni Caba.L’acció Moments en Família té lloc a finals de febrer. L’escola obre les seves portes a les famílies en horari lectiu per compartir amb l’alumnat el que s’està fent i participar plegats en alguna activitat creativa. La jornada s’organitza en dues parts: primer, els alumnes, a través d’una exposició oral amb suport visual, fan un recull del procés de recerca fet. A continuació, pares, mares i alumnes realitzen activitats pensades pels mateixos alumnes que serveixen per fer una intervenció artística al propi centre o a l’entorn proper.
Cap a final de curs es torna a convidar les famílies a una Festa de Cloenda per tal de celebrar plegats el final del projecte. En el curs 2015-2016 va consistir en una acció col·lectiva en la qual vam participar tots els membres de la comunitat educativa. L’acció que es va portar a terme va tenir dues parts. La primera va consistir en un recorregut des de l’escola fins al MNAC. En aquest recorregut es van fer visibles uns artefactes elaborats per l’alumnat que reflectien la memòria de tots els projectes realitzats en els tres anys. La segona part va ser una cerimònia que va tenir lloc a la Sala Oval del MNAC. Representàvem els actes inaugurals i finals d’uns Jocs Olímpics, ja que el tema del projecte era «L’esport i els Jocs Olímpics». A la Sala Oval es van dipositar en un peveter els desitjos escrits o dibuixats en diferents tipus de papers. El peveter va esclatar al final de la cerimònia. - L’extensió acadèmica consisteix a establir una sèrie de col·laboracions amb altres centres, professionals del patrimoni i xarxes de l’entorn (associacions del barri, comerciants, artistes, biblioteques…) amb la finalitat d’obrir l’escola a l’entorn més proper. L’alumnat ha pogut gaudir de visites a museus i entrevistes a personalitats destacades relacionades amb la recerca de cada curs (cuines, esports, ciència…). També, hem incorporat a l’equip Tàndem de l’escola estudiants en pràctiques del Màster Oficial d’Educació Interdisciplinària de les Arts i del Màster Art per a la Transformació Social, la Inclusió Social i el Desenvolupament Comunitari de la Universitat de Barcelona; del Grau d’Il·lustració de l’Escola d’Art La Industrial; del Col·lectiu d’Artistes de Sants, i del grup de creació Experimentem amb l’Art.
- La comunicació del projecte s’ha realitzat a través de diversos canals com ara la revista escolar Creixem amb l’Art i el blog Creixem amb l’Art (http://escolamiquelbleach.org/), on es recull la feina feta durant el curs en el marc del projecte. En aquestes dues plataformes té un lloc destacat el món de l’art, tant pel que fa al contingut que lliga el tema del curs amb els artistes i les obres d’art, com pel paper destacat dels treballs plàstics dels alumnes de l’escola. Així mateix, representen una bona oportunitat per mostrar la manera com treballem.
Altres canals com premsa, ràdio, televisió, també han contribuït a la difusió del projecte. En aquests context, el director de cinema Daniel La Casa ha realitzat el documental Tàndem, Art a l’escola, protagonitzat pels nens i les nenes del centre. El documental enregistra diferents aspectes del projecte, tant a l’espai de l’escola com al MNAC, i fa el seguiment dels diferents esdeveniments en què han participat les famílies (https://www.youtube.com/watch?v=NCSs4Tp6DCU).
A més, hem compartit la nostra experiència de transformació participant en jornades de formació, taules rodones, simposis… I hem obert l’escola a altres claustres, escoles de formació i universitats que s’hi han mostrat interessats.
Actualment, estem al quart curs d’aplicació del treball per projectes. Donat que la col·laboració entre el MNAC i l’escola era de tres anys, l’objectiu per a aquest curs ha estat garantir la sostenibilitat en l’aplicació del projecte.
Podem dir que sentim satisfacció, entusiasme i orgull pels resultats obtinguts, tant en els tres anys de col·laboració amb el MNAC com en aquest, en solitari, tot i que som conscients que mantenir el nivell de qualitat al qual té dret el nostre alumnat ens obliga a revisar permanentment la nostra tasca i a mantenir-nos actius i en constant formació en la cerca de noves respostes als reptes que es vagin plantejant.
